eix cronogenètic
eix cronogenètic
- ca eix cronogenètic, n m
- es eje cronogenético
- fr axe chronogénétique
- en chronogenetic axis
Definition
En psicomecànica, línia horitzontal amb què es representa el temps durant el qual es produeix l'operació mental de la cronogènesi.
eixida
eixida
- ca eixida, n f
- es salida
- fr sortie
- en output
Definition
En gramàtica generativa, estat en què es troba una estructura després de ser sotmesa a una determinada regla transformacional.
elatiu
elatiu
- ca elatiu, n m
- es elativo
- fr élatif
- en elative
Definition
Cas gramatical que, en llengües com el basc o el finés, expressa el lloc des de dins del qual parteix el moviment designat pel verb.
elatiu
elatiu
- ca superlatiu absolut, n m
- ca elatiu, n m sin. compl.
- es elativo
- es superlativo absoluto
- fr élatif
- fr superlatif absolu
- en absolute superlative
- en elative
Definition
Superlatiu que expressa una qualitat sense comparació explícita.
Note
- Per exemple, rapidíssim en Pere és un corredor rapidíssim. En gramàtica tradicional també s'anomena elatiu.
electromiògraf
electromiògraf
- ca electromiògraf, n m
- es electromiógrafo
- fr électromyographe
- en electromyograph
Definition
Instrument utilitzat en fonètica per a estudiar les contraccions musculars produïdes durant la parla.
electropalatògraf
electropalatògraf
- ca electropalatògraf, n m
- es electropalatógrafo
- fr électropalatographe
- en electropalatograph
Definition
Instrument utilitzat en fonètica articulatòria per a determinar el lloc en què es posa en contacte la llengua amb el paladar.
Note
- L'electropalatògraf és un paladar artificial en el qual es col·loquen una sèrie d'elèctrodes per a enregistrar els contactes.
electroquimògraf
electroquimògraf
- ca electroquimògraf, n m
- es electroquimógrafo
- fr électrokymographe
- en electrokymograph
Definition
Instrument utilitzat en fonètica articulatòria per a enregistrar, durant la parla, els continus canvis en el flux d'aire oral i nasal.
element
element
- ca element, n m
- es elemento
- fr élément
- en element
Definition
Unitat lingüística o classe d'unitats lingüístiques.
element
element
- ca element, n m
- es elemento
- fr élément
- en element
Definition
Objecte o notació que per definició o enumeració pertany a un determinat conjunt.
Note
- En les enumeracions, els elements que pertanyen a un determinat conjunt es posen entre claus. Per exemple, el conjunt de consonants oclusives sordes està integrat pels elements {p, t, k}.
element compositiu culte
element compositiu culte
- ca element culte, n m
- ca element compositiu culte, n m sin. compl.
- ca formant culte, n m sin. compl.
- es elemento compositivo culto
- es elemento culto
- es formante culto
- fr élément savant
- fr formant savant
- en neo-classical element
Definition
Morfema lligat que prové d'arrels preses directament del grec o el llatí i que pot formar un mot compost amb un altre element culte (per exemple, bio- i ‑leg en biòleg) o amb un mot (per exemple hidr(o)-, que amb el mot avió forma el compost hidroavió).
