estructura temàtica
estructura temàtica
- ca estructura temàtica, n f
- es estructura temática
- fr structure thématique
- en thematic structure
Definition
Estructura informativa de l'oració en la qual es diferencien les funcions de tema, o tòpic, rema, o comentari, i focus.
estructura temàtica
estructura temàtica
- ca estructura argumental, n f
- ca estructura temàtica, n f sin. compl.
- es estructura argumental
- es estructura temática
- fr structure argumentale
- fr structure thématique
- en argument structure
- en thematic structure
Definition
Conjunt d'arguments exigits per un predicat, amb l'especificació de la funció que realitzen i del paper semàntic que tenen.
Note
- L'estructura argumental, del verb regalar, per exemple, conté tres arguments que funcionen com a subjecte, complement directe i complement indirecte, i que presenten, respectivament, els papers semàntics d'agent, tema i destinatari.
estructuralisme
estructuralisme
- ca estructuralisme, n m
- ca distribucionalisme, n m sin. compl.
- ca gramàtica estratificacional, n f sin. compl.
- ca lingüística estructural, n f sin. compl.
- es descriptivismo
- es distribucionalismo
- es estructuralismo
- es gramática estructural
- es lingüística estructural
- fr descriptivisme
- fr distributionalisme
- fr grammaire structurale
- fr linguistique structurale
- fr structuralisme
- en descriptivism
- en distributionalism
- en structural grammar
- en structural linguistics
- en structuralism
Definition
Corrent lingüístic aparegut a Europa i a Amèrica del Nord durant el primer quart del segle XX que es caracteritza per la consideració que el llenguatge és un sistema o estructura d'elements delimitats per mitjà de relacions opositives.
Note
- Pel que fa a Europa, el fundador de l'estructuralisme és el lingüista ginebrí Ferdinand de Saussure. Entre les idees bàsiques de Saussure, cal citar, a més del concepte de sistema o estructura lingüística, la distinció entre llengua (o codi lingüístic) i parla (o realitzacions concretes del codi) i l'estudi de la llengua des d'una perspectiva sincrònica i immanentista (enfront dels estudis diacrònics dels neogramàtics i els intents de buscar regles universals). A partir de les idees saussureanes, es desenvoluparen tota una sèrie d'escoles lingüístiques que matisaven o desenvolupaven algunes d'aquestes idees. Bàsicament, es poden citar el funcionalisme o Escola de Praga, l'Escola de Ginebra, la glossemàtica o Escola de Copenhaguen i la psicomecànica. L'estructuralisme americà, conegut també com a distribucionalisme o descriptivisme, té com a màxims exponents Leonard Bloomfield, Edward Sapir i Charles F. Hockett, i es diferencia de l'estructuralisme europeu pel caràcter marcadament antimentalista i per la metodologia descriptivista, que tracta de donar compte dels fets lingüístics a partir de la descripció detallada i sistemàtica d'un corpus lingüístic.
ètic -a
ètic -a
- ca ètic -a, adj
- es ético ‑ca
- fr étique
- en etic
Definition
En la terminologia utilitzada per Kenneth Lee Pike, dit del mètode d'anàlisi que descriu els principis físics d'una llengua sense fer referència a la funció que desenvolupen dins del sistema lingüístic.
Note
- La fonètica, per exemple, és una aproximació ètica als sons del llenguatge. S'oposa a èmic. [V. tagmèmica]
ètim
ètim
- ca ètim, n m
- ca origen, n m sin. compl.
- es étimo
- es origen
- fr étymon
- fr source
- en etymon
- en source
Definition
Forma originària, documentada o no, de la qual procedeix o se suposa que procedeix un mot.
Note
- Per exemple, el mot llatí PŎDĬUM és l'ètim de puig. En les derivacions etimològiques l'ètim se sol grafiar en versaleta.
etimologia
etimologia
- ca etimologia, n f
- es etimología
- fr étymologie
- en etymology
Definition
Branca de la gramàtica històrica que estudia l'origen dels mots d'una llengua, fins a arribar a l'ètim, i les particularitats fonètiques, morfològiques i lèxiques del procés evolutiu.
Note
- L'etimologia no sols s'ocupa del mot aïllat sinó també de les relacions amb els altres elements del sistema.
etimologia creuada
etimologia creuada
- ca etimologia popular, n f
- ca atracció paronímica, n f sin. compl.
- ca etimologia creuada, n f sin. compl.
- ca homonimització, n f sin. compl.
- ca paretimologia, n f sin. compl.
- es atracción paronímica
- es etimología popular
- es homonimización
- fr attraction paronymique
- fr étymologie populaire
- en folk etymology
- en paronymic attraction
Definition
Fenomen d'analogia pel qual el parlant relaciona dues formes que, sense estar emparentades genèticament, posseeixen una certa similitud formal.
Note
- El resultat és l'alteració de la forma menys usual d'acord amb les característiques de la més emprada. És el cas de mussol 'furóncol palpebral', modificació de la solució etimològica uçol < HORDĔŎLUM per analogia amb el nom de l'ocell.
etimologia popular
etimologia popular
- ca etimologia popular, n f
- ca atracció paronímica, n f sin. compl.
- ca etimologia creuada, n f sin. compl.
- ca homonimització, n f sin. compl.
- ca paretimologia, n f sin. compl.
- es atracción paronímica
- es etimología popular
- es homonimización
- fr attraction paronymique
- fr étymologie populaire
- en folk etymology
- en paronymic attraction
Definition
Fenomen d'analogia pel qual el parlant relaciona dues formes que, sense estar emparentades genèticament, posseeixen una certa similitud formal.
Note
- El resultat és l'alteració de la forma menys usual d'acord amb les característiques de la més emprada. És el cas de mussol 'furóncol palpebral', modificació de la solució etimològica uçol < HORDĔŎLUM per analogia amb el nom de l'ocell.
etnolingüística
etnolingüística
- ca etnolingüística, n f
- ca lingüística antropològica, n f sin. compl.
- es etnolingüística
- es lingüística antropológica
- fr ethnolinguistique
- fr linguistique anthropologique
- en anthropological linguistics
- en ethnolinguistics
Definition
Branca de la lingüística que estudia l'estructura global d'una llengua considerada com l'expressió d'una cultura i en relació amb la situació de comunicació.
Note
- La formulació moderna de l'etnolingüística es deu a Ferdinand de Saussure i a Edward Sapir. Entre els estudis d'aquesta disciplina, cal destacar els de Benjamin L. Whorf i, concretament, les seues aportacions sobre la idea que la llengua condiciona la concepció del món del parlant, coneguda com a hipòtesi Sapir-Whorf.
etnometodologia
etnometodologia
- ca etnometodologia, n f
- es etnometodología
- fr ethnométhodologie
- en ethnomethodology
Definition
Corrent sociolingüístic sorgit als Estats Units en la dècada dels setanta del segle XX que se centra bàsicament en l'estudi de l'anàlisi conversacional.
Note
- L'etnometodologia sorgeix com a reacció a les tècniques quantitatives i a la imposició de categories suposadament objectives sobre les dades utilitzades en els estudis sociolingüístics anteriors. Per contra, analitza el conjunt de tècniques (o mètodes) que els membres d'una societat fan servir en les interaccions socials i, per tant, lingüístiques. Les dades objecte d'estudi s'obtenen a partir dels enregistraments i les transcripcions de converses reals.
