Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation
  • ca  sintagma nominal inespecífic, n m
  • es  sintagma nominal inespecífico
  • fr  syntagme nominal non-spécifique
  • en  non-specific nominal phrase

Definition
Sintagma nominal que no designa cap entitat identificable per l'emissor en el moment de l'acte de parla.

Note

  • Per exemple, en l'oració Busca un llibre amb dibuixos de Miró, el sintagma nominal un llibre amb dibuixos de Miró és inespecífic si es refereix a qualsevol llibre que presente la propietat de tenir dibuixos de Miró, però específic si denota un llibre concret. L'ambigüitat es resol si el sintagma nominal conté una oració relativa, ja que amb subjuntiu és inespecífic (Busca un llibre que tinga dibuixos de Miró), i amb indicatiu, específic (Busca un llibre que té dibuixos de Miró).
  • ca  sintagma nominal pesant, n m
  • es  sintagma nominal pesado
  • fr  syntagme nominal pesant
  • en  heavy noun phrase

Definition
En gramàtica generativa, sintagma nominal complex que mitjançant una regla estilística es desplaça a l'última posició oracional i deixa d'ocupar la posició canònica que li hauria de correspondre d'acord amb la funció sintàctica que desenvolupa.

Note

  • Per exemple, el sintagma nominal la possibilitat que Jordi haguera enganyat a tothom en l'oració La Lluïsa comentà als seus amics la possibilitat que Jordi haguera enganyat a tothom, que no hi ocupa la posició immediatament adjacent al verb típica de la funció de complement directe que desenvolupa.
  • ca  sintagma nominal escarit, n m
  • ca  sintagma nominal sense especificador, n m sin. compl.
  • es  sintagma nominal escueto
  • es  sintagma nominal sin especificador
  • fr  syntagme nominal nu
  • en  bare nominal phrase

Definition
Sintagma nominal sense determinant ni quantificador.

Note

  • Per exemple, els sintagmes nominals cervesa sense alcohol i metges en les oracions Beuen cervesa sense alcohol i Són metges.
  • ca  sintagma predicatiu, n m
  • es  sintagma predicativo
  • fr  syntagme prédicatif
  • en  predicative phrase

Definition
En alguns models generativistes, sintagma que conté el sintagma verbal pròpiament dit (el verb principal i els complements) i els elements flexius (verbs modals o auxiliars, afixos verbals) i els adjunts.

Note

  • El terme predicatiu resulta problemàtic, ja que es tracta d'un element funcional utilitzat en un context categorial. En propostes més recents de la gramàtica generativa, el sintagma predicatiu equival a la projecció constituïda pel nucli funcional flexió i pel sintagma verbal.
  • ca  sintagma preposicional, n m
  • ca  SP, n m sigla
  • es  sintagma preposicional
  • es  SP sigla
  • fr  syntagme prépositionnel
  • fr  SP sigla
  • en  prepositional phrase
  • en  PP sigla

Definition
Sintagma que consta d'una preposició i d'un sintagma nominal, una oració o un altre sintagma preposicional.

Note

  • Per exemple, els sintagmes d'anar-hi i amb els nostres amics en les oracions Parlàvem d'anar-hi, El van veure amb els nostres amics. En la tradició gramatical, ha sigut molt debatut el caràcter endocèntric o exocèntric dels sintagmes preposicionals. Per als estructuralistes americans, per exemple, es tracta de sintagmes exocèntrics en què la preposició fa una funció d'enllaç o connexió; per als generativistes, per contra, es tracta de sintagmes endocèntrics en els quals la preposició és el nucli i el sintagma nominal, l'oració o el sintagma preposicional el complement.
  • ca  sintagma pronominal, n m
  • es  sintagma pronominal
  • fr  syntagme pronominal
  • en  bare nominal phrase

Definition
Sintagma que té com a nucli un pronom.

Note

  • Per exemple, tu mateix, això mateix, qui de vosaltres.
  • ca  sintagma temps, n m
  • ca  sintagma temporal, n m sin. compl.
  • ca  ST, n m sigla
  • es  sintagma tiempo
  • es  ST sigla
  • fr  syntagme temps
  • fr  ST sigla
  • en  tense phrase
  • en  TP sigla

Definition
En la teoria del règim i del lligam, sintagma que té com a nucli els afixos de temps, mode i aspecte i com a complement el sintagma verbal.

Note

  • El sintagma temps resulta de la descomposició del sintagma flexiu en dos sintagmes amb nuclis funcionals: el sintagma amb informació típicament verbal, el sintagma temps, i el sintagma amb informació de caràcter nominal, el sintagma concordança.
  • ca  sintagma temps, n m
  • ca  sintagma temporal, n m sin. compl.
  • ca  ST, n m sigla
  • es  sintagma tiempo
  • es  ST sigla
  • fr  syntagme temps
  • fr  ST sigla
  • en  tense phrase
  • en  TP sigla

Definition
En la teoria del règim i del lligam, sintagma que té com a nucli els afixos de temps, mode i aspecte i com a complement el sintagma verbal.

Note

  • El sintagma temps resulta de la descomposició del sintagma flexiu en dos sintagmes amb nuclis funcionals: el sintagma amb informació típicament verbal, el sintagma temps, i el sintagma amb informació de caràcter nominal, el sintagma concordança.
  • ca  sintagma verbal, n m
  • ca  SV, n m sigla
  • es  sintagma verbal
  • es  SV sigla
  • fr  syntagme verbal
  • fr  SV sigla
  • en  verb phrase
  • en  VP sigla

Definition
Sintagma que té com a nucli un verb i que funciona com a predicat oracional.

Note

  • Per exemple, Sempre es deixa els llums encesos. Aquesta categoria sintàctica compta amb escassa tradició en la gramàtica occidental i és fins i tot rebutjada per alguns lingüistes contemporanis. Tot i amb això, hi ha tota una sèrie de regles i propietats sintàctiques que l'avalen (per exemple la possibilitat de coordinar o d'elidir sintagmes verbals).
  • ca  sintagmació, n f
  • es  sintagmación
  • fr  syntagmation
  • en  syntagmation

Definition
Procés de formació de mots d'acord amb el qual una combinació sintàctica esdevé una unitat lèxica.

Note

  • Per exemple, blat de moro o mira'm-i-no-em-toques.