tensió
tensió
- ca oclusió, n f
- ca tensió, n f sin. compl.
- es oclusión
- fr occlusion
- en occlusion
Definition
Segona fase de l'articulació d'una consonant oclusiva (a la qual precedeix la fase d'implosió i segueix la d'explosió) en què momentàniament es produeix una obstrucció completa de l'eixida de l'aire a causa d'un contacte dels òrgans articulatoris.
Note
- També s'anomena tensió en la terminologia de Maurice Grammont.
tensió
tensió
- ca tensió, n f
- es tensión
- fr tension
- en tension
Definition
Fase intermèdia d'una articulació fònica (situada entre la intensió i la distensió) corresponent a l'esforç muscular emprat en la producció d'un so.
Note
- La diferència de tensió permet establir l'oposició lax/tens.
teorema de Peters i Ritchie
teorema de Peters i Ritchie
- ca teorema de Peters i Ritchie, n m
- es teorema de Peters y Ritchie
- fr théorème de Peters et Ritchie
- en Peters-Ritchie theorem
Definition
Demostració matemàtica realitzada pels lingüistes matemàtics Stanley Peters i Robert Ritchie segons la qual les gramàtiques transformacionals postulades en la teoria estàndard resulten inadequades per a tractar els llenguatges naturals, per tal com són gramàtiques molt poc restrictives en què les transformacions tenen un gran poder.
teoria
teoria
- ca teoria, n f
- es teoría
- fr théorie
- en theory
Definition
Model o hipòtesi establit per tal d'explicar el comportament del llenguatge o d'un conjunt de fets lingüístics.
teoria de l'adquisició del llenguatge
teoria de l'adquisició del llenguatge
- ca teoria de l'adquisició del llenguatge, n f
- es teoría de la adquisición del lenguaje
- fr théorie de l'acquisition du langage
- en language acquisition theory
Definition
Model d'explicació del procés d'aprenentatge d'una llengua materna.
Note
- Generalment es diferencien tres grans teories sobre l'adquisició: la conductista de Burrhus Frederick Skinner, la innatista de Noam Chomsky i la constructivista de Jean Piaget. [V. adquisició]
teoria de l'argumentació
teoria de l'argumentació
- ca teoria de l'argumentació, n f
- ca argumentació, n f sin. compl.
- es argumentación
- es teoría de la argumentación
- fr argumentation
- fr théorie de l'argumentation
- en argumentation
- en argumentation theory
Definition
Teoria desenvolupada pels lingüistes francesos Oswald Ducrot i Jean-Claude Ascombre segons la qual en molts actes d'enunciació l'emissor pretén, mitjançant l'encadenament d'actes il·locutius, que el receptor accepte o rebutge una determinada conclusió.
Note
- L'emissor fa una argumentació sempre que presenta un enunciat q (o un conjunt d'enunciats) amb la intenció de fer admetre una conclusió r (enunciada en el context anterior o posterior, o implícita), de manera que q és presentat com un argument a favor de r.
teoria de l'optimitat
teoria de l'optimitat
- ca teoria de l'optimitat, n f
- es teoría de la optimidad
- fr théorie de l'optimalité
- en optimality theory
Definition
Model fonològic generativista que es diferencia clarament d'altres models generativistes pel fet d'eliminar totes les regles fonològiques entre l'entrada de les formes subjacents previstes al lexicó i l'eixida de les formes superficials, i per postular una sèrie de principis, universals o particulars de cada llengua, ordenats de manera jeràrquica (P1 >> P2).
Note
- Des d'aquesta perspectiva, l'eixida és considerada com la forma òptima que es pot obtenir a partir de l'entrada, això és, la forma que no viola cap dels principis establits o la que viola únicament principis situats en nivells inferiors de la jerarquia. Alguns d'aquests principis són el principi d'obertura (segons el qual les síl·labes han de tenir obertura), el principi de no coda (segons el qual les síl·labes no han de tenir coda), el principi ompliu (segons el qual les posicions sil·làbiques han de ser omplides amb segments a l'entrada) o el principi integreu (segons el qual els segments presents a l'entrada han de ser integrats en l'estructura sil·làbica).
teoria de la comunicació
teoria de la comunicació
- ca teoria de la comunicació, n f
- es teoría de la comunicación
- fr théorie de la communication
- en communication theory
Definition
Teoria que se centra en la manera com es produeix la transmissió d'informació d'un emissor a un receptor i que mesura la quantitat d'informació que es transmet segons les possibilitats d'elecció existents en cada moment.
Note
- V. comunicació.
teoria de la correspondència
teoria de la correspondència
- ca teoria de la correspondència, n f
- es teoría de la correspondencia
- fr théorie de la correspondance
- en correspondence theory
Definition
Model d'anàlisi semàntica desenvolupat per A. Tarski segons el qual una proposició és vertadera si, i sols si, denota o es refereix a un estat de coses realment existent en el món possible que descriu la proposició.
Note
- L'anomenada semàntica teòrica del model parteix de la concepció de veritat de la teoria de la correspondència.
teoria de la fitació
teoria de la fitació
- ca teoria de la fitació, n f
- es teoría de la acotación
- fr théorie de la frontière
- en bounding theory
Definition
En la teoria del règim i del lligam, subteoria que s'ocupa de les condicions de localitat a què està sotmesa la transformació de trasllat d'un element.
Note
- El contingut fonamental d'aquesta subteoria està expressat per la condició de subjacència.
