Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  verb subordinat, n m
  • es  verbo subordinado
  • fr  verbe subordonné
  • en  dependent verb

Definition
Verb de l'oració subordinada d'una oració composta.

Note

  • Per exemple, el verb vindríeu en l'oració composta Em pensava que vindríeu demà. S'oposa a verb principal.
  • ca  verb tèlic, n m
  • es  verbo télico
  • fr  verbe télique
  • en  telic verb

Definition
Verb que expressa un esdeveniment que necessita arribar a un punt final o que ha de superar un límit. Per exemple, caure, ofegar-se, morir.

Note

  • V. predicat tèlic.
  • ca  verb transitiu, n m
  • ca  verb actiu, n m sin. compl.
  • es  verbo activo
  • es  verbo transitivo
  • fr  verbe actif
  • fr  verbe transitif
  • en  active verb
  • en  transitive verb

Definition
Verb que selecciona un complement directe en l'estructura de predicat.

Note

  • S'hi inclouen tant els verbs pròpiament transitius (com ara menjar), expliciten o no el complement directe (Menja un entrepà o Menja perquè té gana), com els verbs intransitius utilitzats transitivament (com ara viure en l'oració Va viure una vida intensa, en què s'explicita un complement directe de tipus expressiu, amb valor tautològic). S'oposa a verb intransitiu.
  • ca  verb transitiu d'ús absolut, n m
  • es  verbo transitivo de uso absoluto
  • fr  verbe transitif en emploi absolu
  • en  absolute verb

Definition
Verb transitiu que s'usa sense complement directe, que queda sobreentés.

Note

  • Per exemple, el verb menjar en Menja perquè té gana en què se sobreentén que es menja alguna cosa.
  • ca  verb triargumental, n m
  • ca  verb trivalent, n m sin. compl.
  • es  verbo triargumental
  • es  verbo trivalente
  • fr  verbe trivalent
  • en  three argument verb
  • en  trivalent verb

Definition
Verb que selecciona tres arguments.

Note

  • Per exemple, els verbs regalar o donar. El terme equivalent verb trivalent és propi de la terminologia de Lucien Tesnière i de la gramàtica de dependències.
  • ca  verb triargumental, n m
  • ca  verb trivalent, n m sin. compl.
  • es  verbo triargumental
  • es  verbo trivalente
  • fr  verbe trivalent
  • en  three argument verb
  • en  trivalent verb

Definition
Verb que selecciona tres arguments.

Note

  • Per exemple, els verbs regalar o donar. El terme equivalent verb trivalent és propi de la terminologia de Lucien Tesnière i de la gramàtica de dependències.
  • ca  verb veredictiu, n m
  • es  verbo judicativo
  • fr  verbe verdictif
  • en  verdictive verb

Definition
En la terminologia de John L. Austin, verb que assenyala algun tipus de veredicte o apreciació.

Note

  • Per exemple, considerar, etc. Quan aquests verbs s'utilitzen com a performatius, es parla d'acte il·locutiu veredictiu. Així, Considere que és culpable.
  • ca  verb vocàlic, n m
  • es  verbo vocálico
  • fr  verbe vocalique
  • en  verb whose root ends in a vowel

Definition
Verb que, a diferència del que sol ser més habitual, té un radical acabat en vocal, com construir o somiar.

Note

  • En aquests verbs, es produeix un hiat entre la vocal del radical i la vocal temàtica (cons.tru.int, so.mi.ant) o una altra vocal associada a la terminació verbal (cons.tru.eix, so.mi.es o so.mi.o). En els verbs de la primera conjugació, si l'accent recau en el radical, aquest se situa en la darrera vocal del radical (can.v[í].a, e.va.c[ú].a), però a vegades es desplaça inadequadament a la vocal anterior, cosa que dona lloc a una pronúncia amb diftong (*c[á]n.via, *e.v[á].cua).
  • ca  verb zeroargumental, n m
  • ca  verb avalent, n m sin. compl.
  • es  verbo avalente
  • es  verbo ceroargumental
  • fr  verbe avalent
  • fr  verbe avalent
  • en  avalent verb
  • en  no argument verb

Definition
Verb que no selecciona cap argument.

Note

  • Per exemple, els verbs meteorològics ploure o nevar. El terme equivalent verb avalent és propi de la terminologia de Lucien Tesnière i de la gramàtica de dependències.
  • ca  verbalització, n f
  • es  verbalización
  • fr  verbalisation
  • en  verbalization

Definition
Procediment de formació d'un verb a partir d'un nom (florir), d'un adjectiu (esgrogueir-se), d'un adverbi (endinsar) o d'un altre verb (dormisquejar).