Back to top
  • ca  esteperola, n f
  • ca  colgafocs, n m sin. compl.
  • ca  flor de monja, n f sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  romaní mascle, n m sin. compl.
  • ca  romerola, n f sin. compl.
  • ca  botja de les meleres, n f alt. sin.
  • ca  botó de gall, n m alt. sin.
  • ca  cist, n m alt. sin.
  • ca  colgafoc, n m alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
  • ca  estepa matagall, n f alt. sin.
  • ca  estepa milflors, n f alt. sin.
  • ca  esteperol, n m alt. sin.
  • ca  esteperola vera, n f alt. sin.
  • ca  giragotlla, n f alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  matagall, n m alt. sin.
  • ca  romanill mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer mascle, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romerina, n f alt. sin.
  • ca  romerol, n m alt. sin.
  • ca  socarraculs, n m alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • nc  Cistus clusii Dunal

cistàcies

  • ca  bròquil, n m
  • ca  bròcul, n m sin. compl.
  • ca  bròcul verd, n m sin. compl.
  • ca  bròquil verd, n m sin. compl.
  • ca  colibròquil, n m sin. compl.
  • ca  pinya, n f alt. sin.
  • nc  Brassica oleracea L. var. botrytis L.

crucíferes / brassicàcies

Note

  • 1. D'acord amb NEOL, les denominacions bròquil i bròquil verd tenen una distribució geogràfica diferent: bròquil s'utilitza amb el sentit recollit en aquesta entrada en les zones del domini lingüístic en què aquesta mateixa denominació no té un sentit genèric, mentre que bròquil verd s'utilitza en les zones en què la denominació simple bròquil tant pot fer referència a la varietat verda com a la varietat blanca (bròquil blanc) de Brassica oleracea var. botrytis.
    2. El nom bròcul 'bròquil', usat a l'Alguer i en part del català nord-occidental i valencià septentrional, prové de l'italià broccoli. Per a més informació consulteu Veny, J. 'Italianismes en el Diccionari mallorquí-castellà (1840) de Pere Antoni Figuera'. A: Veny, J. Per una història diatòpica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, p. 49-52.
  • ca  bròcoli, n m
  • ca  bròquil, n m alt. sin.
  • ca  bròquil americà, n m alt. sin.
  • ca  colibròquil, n m alt. sin.
  • ca  coliflor, n f alt. sin.
  • nc  Brassica oleracea L. var. italica Plenck

crucíferes / brassicàcies

  • ca  colicosa, n f
  • ca  herba d'olives, n f alt. sin.
  • ca  herba de les olives, n f alt. sin.
  • ca  micromèria grega, n f alt. sin.
  • ca  sajolida, n f alt. sin.
  • ca  sajolida grega, n f alt. sin.
  • nc  Satureja graeca L.
  • nc  Micromeria graeca (L.) Benth. sin. compl.

labiades / lamiàcies

  • ca  bròcoli, n m
  • ca  bròquil, n m alt. sin.
  • ca  bròquil americà, n m alt. sin.
  • ca  colibròquil, n m alt. sin.
  • ca  coliflor, n f alt. sin.
  • nc  Brassica oleracea L. var. italica Plenck

crucíferes / brassicàcies

  • ca  coliflor, n f
  • ca  bròcul blanc, n m sin. compl.
  • ca  bròquil blanc, n m sin. compl.
  • ca  colflori, n f sin. compl.
  • ca  floricol, n f sin. compl.
  • ca  bròquil, n m alt. sin.
  • ca  pinya, n f alt. sin.
  • ca  pinya de col, n f alt. sin.
  • nc  Brassica oleracea L. var. botrytis L. subvar. cauliflora DC.

crucíferes / brassicàcies

Note

  • 1. D'acord amb NEOL, les denominacions bròquil blanc i coliflor tenen una distribució geogràfica diferent: bròquil blanc s'utilitza en les zones del domini lingüístic en què la denominació simple bròquil tant pot fer referència a la varietat blanca com a la varietat verda (bròquil verd) de Brassica oleracea var. botryitis, mentre que coliflor s'utilitza en les zones en què la denominació bròquil no té aquest sentit genèric.
    2. El nom bròcul 'bròquil', usat a l'Alguer i en part del català nord-occidental i valencià septentrional, prové de l'italià broccoli. Per a més informació consulteu Veny, J. 'Italianismes en el Diccionari mallorquí-castellà (1840) de Pere Antoni Figuera'. A: Veny, J. Per una història diatòpica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, p. 49-52.
  • ca  colinap, n m
  • ca  nap, n m alt. sin.
  • nc  Brassica napus L. var. napobrassica (L.) Rchb.

crucíferes / brassicàcies

  • ca  colrave, n f
  • ca  colinap, n m alt. sin.
  • nc  Brassica oleracea L. var. gongylodes L.

crucíferes / brassicàcies

  • ca  capsigranyera, n f
  • ca  coliquera, n f alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  herba capsera, n f alt. sin.
  • ca  herba capsigranyera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de capsigrany, n f alt. sin.
  • ca  herba de cucs, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba felera blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  lledània, n f alt. sin.
  • ca  lledànies, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua de passerell, n f alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  pi d'olor, n m alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin.
  • ca  poliol de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  poliol mascle, n m alt. sin.
  • ca  poliol montà, n m alt. sin.
  • ca  poniol, n m alt. sin.
  • ca  te de roca, n m alt. sin.
  • ca  timó blanc, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó ver, n m alt. sin.
  • ca  timonet blanc, n m alt. sin.
  • ca  tomello mascle, n m alt. sin.
  • nc  Teucrium polium L.

labiades / lamiàcies

Note

  • 1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
    2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
  • ca  colís, n m
  • ca  colletja bona, n f alt. sin.
  • ca  colletja de pastor, n f alt. sin.
  • ca  curibells, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de l'esclafit, n f alt. sin.
  • ca  herba dels pets, n f alt. sin.
  • ca  trons, n m pl alt. sin.
  • nc  Silene vulgaris (Moench) Garcke subsp. vulgaris

cariofil·làcies