colgafocs
colgafocs
cistàcies
- ca esteperola, n f
- ca colgafocs, n m sin. compl.
- ca flor de monja, n f sin. compl.
- ca matafoc, n m sin. compl.
- ca romaní mascle, n m sin. compl.
- ca romerola, n f sin. compl.
- ca botja de les meleres, n f alt. sin.
- ca botó de gall, n m alt. sin.
- ca cist, n m alt. sin.
- ca colgafoc, n m alt. sin.
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
- ca estepa matagall, n f alt. sin.
- ca estepa milflors, n f alt. sin.
- ca esteperol, n m alt. sin.
- ca esteperola vera, n f alt. sin.
- ca giragotlla, n f alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca matagall, n m alt. sin.
- ca romanill mascle, n m alt. sin.
- ca romer blanc, n m alt. sin.
- ca romer mascle, n m alt. sin.
- ca romera, n f alt. sin.
- ca romerina, n f alt. sin.
- ca romerol, n m alt. sin.
- ca socarraculs, n m alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- nc Cistus clusii Dunal
cistàcies
colibròquil
colibròquil
crucíferes / brassicàcies
- ca bròquil, n m
- ca bròcul, n m sin. compl.
- ca bròcul verd, n m sin. compl.
- ca bròquil verd, n m sin. compl.
- ca colibròquil, n m sin. compl.
- ca pinya, n f alt. sin.
- nc Brassica oleracea L. var. botrytis L.
crucíferes / brassicàcies
Nota
-
1. D'acord amb NEOL, les denominacions bròquil i bròquil verd tenen una distribució geogràfica diferent: bròquil s'utilitza amb el sentit recollit en aquesta entrada en les zones del domini lingüístic en què aquesta mateixa denominació no té un sentit genèric, mentre que bròquil verd s'utilitza en les zones en què la denominació simple bròquil tant pot fer referència a la varietat verda com a la varietat blanca (bròquil blanc) de Brassica oleracea var. botrytis.
2. El nom bròcul 'bròquil', usat a l'Alguer i en part del català nord-occidental i valencià septentrional, prové de l'italià broccoli. Per a més informació consulteu Veny, J. 'Italianismes en el Diccionari mallorquí-castellà (1840) de Pere Antoni Figuera'. A: Veny, J. Per una història diatòpica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, p. 49-52.
colibròquil
colibròquil
crucíferes / brassicàcies
- ca bròcoli, n m
- ca bròquil, n m alt. sin.
- ca bròquil americà, n m alt. sin.
- ca colibròquil, n m alt. sin.
- ca coliflor, n f alt. sin.
- nc Brassica oleracea L. var. italica Plenck
crucíferes / brassicàcies
colicosa
colicosa
labiades / lamiàcies
- ca colicosa, n f
- ca herba d'olives, n f alt. sin.
- ca herba de les olives, n f alt. sin.
- ca micromèria grega, n f alt. sin.
- ca sajolida, n f alt. sin.
- ca sajolida grega, n f alt. sin.
- nc Satureja graeca L.
- nc Micromeria graeca (L.) Benth. sin. compl.
labiades / lamiàcies
coliflor
coliflor
crucíferes / brassicàcies
- ca bròcoli, n m
- ca bròquil, n m alt. sin.
- ca bròquil americà, n m alt. sin.
- ca colibròquil, n m alt. sin.
- ca coliflor, n f alt. sin.
- nc Brassica oleracea L. var. italica Plenck
crucíferes / brassicàcies
coliflor
coliflor
crucíferes / brassicàcies
- ca coliflor, n f
- ca bròcul blanc, n m sin. compl.
- ca bròquil blanc, n m sin. compl.
- ca colflori, n f sin. compl.
- ca floricol, n f sin. compl.
- ca bròquil, n m alt. sin.
- ca pinya, n f alt. sin.
- ca pinya de col, n f alt. sin.
- nc Brassica oleracea L. var. botrytis L. subvar. cauliflora DC.
crucíferes / brassicàcies
Nota
-
1. D'acord amb NEOL, les denominacions bròquil blanc i coliflor tenen una distribució geogràfica diferent: bròquil blanc s'utilitza en les zones del domini lingüístic en què la denominació simple bròquil tant pot fer referència a la varietat blanca com a la varietat verda (bròquil verd) de Brassica oleracea var. botryitis, mentre que coliflor s'utilitza en les zones en què la denominació bròquil no té aquest sentit genèric.
2. El nom bròcul 'bròquil', usat a l'Alguer i en part del català nord-occidental i valencià septentrional, prové de l'italià broccoli. Per a més informació consulteu Veny, J. 'Italianismes en el Diccionari mallorquí-castellà (1840) de Pere Antoni Figuera'. A: Veny, J. Per una història diatòpica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, p. 49-52.
colinap
colinap
crucíferes / brassicàcies
- ca colinap, n m
- ca nap, n m alt. sin.
- nc Brassica napus L. var. napobrassica (L.) Rchb.
crucíferes / brassicàcies
colinap
colinap
crucíferes / brassicàcies
- ca colrave, n f
- ca colinap, n m alt. sin.
- nc Brassica oleracea L. var. gongylodes L.
crucíferes / brassicàcies
coliquera
coliquera
labiades / lamiàcies
- ca capsigranyera, n f
- ca coliquera, n f alt. sin.
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca farigola mascle, n f alt. sin.
- ca frígola, n f alt. sin.
- ca herba capsera, n f alt. sin.
- ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
- ca herba de cucs, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba felera blanca, n f alt. sin.
- ca herba mosquera, n f alt. sin.
- ca lledània, n f alt. sin.
- ca lledànies, n f pl alt. sin.
- ca llengua de passerell, n f alt. sin.
- ca orella de rata, n f alt. sin.
- ca pi d'olor, n m alt. sin.
- ca poliol, n m alt. sin.
- ca poliol blanc, n m alt. sin.
- ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
- ca poliol mascle, n m alt. sin.
- ca poliol montà, n m alt. sin.
- ca poniol, n m alt. sin.
- ca te de roca, n m alt. sin.
- ca timó blanc, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca timó ver, n m alt. sin.
- ca timonet blanc, n m alt. sin.
- ca tomello mascle, n m alt. sin.
- nc Teucrium polium L.
labiades / lamiàcies
Nota
-
1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
colís
colís
cariofil·làcies
- ca colís, n m
- ca colletja bona, n f alt. sin.
- ca colletja de pastor, n f alt. sin.
- ca curibells, n m pl alt. sin.
- ca herba de l'esclafit, n f alt. sin.
- ca herba dels pets, n f alt. sin.
- ca trons, n m pl alt. sin.
- nc Silene vulgaris (Moench) Garcke subsp. vulgaris
cariofil·làcies