Noms de plantes. TO

Presentation

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Language

guardiana

urticàcies

ca ortiga petita, n f
ca ortiga barragana, n f sin. compl.
ca estrígol, n m alt. sin.
ca estrígols, n m pl alt. sin.
ca guardià, n m alt. sin.
ca guardiana, n f alt. sin.
ca guardians, n m pl alt. sin.
ca herba d'ortigues, n f alt. sin.
ca herba piquera, n f alt. sin.
ca ortiga, n f alt. sin.
ca ortiga menor, n f alt. sin.
ca ortiga menuda, n f alt. sin.
ca ortiga senzilla, n f alt. sin.
ca ortiga xicoteta, n f alt. sin.
ca ortigó, n m alt. sin.
ca ortigola, n f alt. sin.
ca ortigons, n m pl alt. sin.
ca ortigues, n f pl alt. sin.
ca ortigues barraganes, n f pl alt. sin.
ca ortigues d'hort, n f pl alt. sin.
ca ortigues petites, n f pl alt. sin.
ca picacama, n f alt. sin.
ca xiripia, n f alt. sin.
nc Urtica urens L.

urticàcies

Note

Vírtiga-vírtiga és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) bértiga.

guardians

urticàcies

ca ortiga petita, n f
ca ortiga barragana, n f sin. compl.
ca estrígol, n m alt. sin.
ca estrígols, n m pl alt. sin.
ca guardià, n m alt. sin.
ca guardiana, n f alt. sin.
ca guardians, n m pl alt. sin.
ca herba d'ortigues, n f alt. sin.
ca herba piquera, n f alt. sin.
ca ortiga, n f alt. sin.
ca ortiga menor, n f alt. sin.
ca ortiga menuda, n f alt. sin.
ca ortiga senzilla, n f alt. sin.
ca ortiga xicoteta, n f alt. sin.
ca ortigó, n m alt. sin.
ca ortigola, n f alt. sin.
ca ortigons, n m pl alt. sin.
ca ortigues, n f pl alt. sin.
ca ortigues barraganes, n f pl alt. sin.
ca ortigues d'hort, n f pl alt. sin.
ca ortigues petites, n f pl alt. sin.
ca picacama, n f alt. sin.
ca xiripia, n f alt. sin.
nc Urtica urens L.

urticàcies

Note

Vírtiga-vírtiga és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) bértiga.

guaridora de muntanya

campanulàcies

ca guaridora de muntanya, n f
ca herba de l'alegria, n f alt. sin.
ca jasione, n f alt. sin.
ca jasione montana, n f alt. sin.
nc Jasione montana L.

campanulàcies

guatambú

rutàcies

ca guatambú, n m
nc Balfourodendron riedelianum (Engl.) Engl.

rutàcies

guilandina

lleguminoses / fabàcies

ca brasil, n m
ca guilandina, n f alt. sin.
nc Caesalpinia echinata Lam.

lleguminoses / fabàcies

guilleuma

cannabàcies

ca llúpol, n m
ca boca de llop, n f sin. compl.
ca esparga, n f sin. compl.
ca espàrgol, n m sin. compl.
ca herba cervesera, n f sin. compl.
ca cervesa, n f alt. sin.
ca cervesera, n f alt. sin.
ca cervesina, n f alt. sin.
ca escanyapoll, n m alt. sin.
ca escanyapolla, n m alt. sin.
ca escanyapolles, n m alt. sin.
ca espareguera, n f alt. sin.
ca espargolera, n f alt. sin.
ca espàrgols, n m pl alt. sin.
ca espàrrec bord, n m alt. sin.
ca esquellerina, n f alt. sin.
ca esquellerinc, n m alt. sin.
ca flor de cervesa, n f alt. sin.
ca guilleuma, n f alt. sin.
ca herba de cervesa, n f alt. sin.
ca herba de la cervesa, n f alt. sin.
ca llobet, n m alt. sin.
ca llúpols, n m pl alt. sin.
ca parra, n f alt. sin.
ca tàrrec de bou, n m alt. sin.
ca tàrrecs de bou, n m pl alt. sin.
ca vidalba, n f alt. sin.
ca vidàrria, n f alt. sin.
nc Humulus lupulus L.

cannabàcies

guillónia

umbel·líferes / apiàcies

ca canyafel, n f
ca fenollosa lluent, n f alt. sin.
ca guillónia, n f alt. sin.
nc Guillonea scabra (Cav.) Coss.

umbel·líferes / apiàcies

guinça

compostes / asteràcies

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
nc Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Note

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

guinces

compostes / asteràcies

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
nc Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Note

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

guinda

rosàcies

ca guinder, n m
ca guinda (fruit), n f sin. compl.
ca guíndola (fruit), n f sin. compl.
ca cirer, n m alt. sin.
ca cirera guinda (fruit), n f alt. sin.
ca cirerer, n m alt. sin.
ca cirerer bord, n m alt. sin.
ca cirerer salvatge, n m alt. sin.
ca guinda, n f alt. sin.
ca guindoler, n m alt. sin.
nc Prunus cerasus L.
nc Cerasus vulgaris Mill. sin. compl.

rosàcies

Note

Cariasa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) cariasa.