Noms de plantes. TO

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

guardiana

urticàcies

ca ortiga petita, n f
ca ortiga barragana, n f sin. compl.
ca estrígol, n m alt. sin.
ca estrígols, n m pl alt. sin.
ca guardià, n m alt. sin.
ca guardiana, n f alt. sin.
ca guardians, n m pl alt. sin.
ca herba d'ortigues, n f alt. sin.
ca herba piquera, n f alt. sin.
ca ortiga, n f alt. sin.
ca ortiga menor, n f alt. sin.
ca ortiga menuda, n f alt. sin.
ca ortiga senzilla, n f alt. sin.
ca ortiga xicoteta, n f alt. sin.
ca ortigó, n m alt. sin.
ca ortigola, n f alt. sin.
ca ortigons, n m pl alt. sin.
ca ortigues, n f pl alt. sin.
ca ortigues barraganes, n f pl alt. sin.
ca ortigues d'hort, n f pl alt. sin.
ca ortigues petites, n f pl alt. sin.
ca picacama, n f alt. sin.
ca xiripia, n f alt. sin.
nc Urtica urens L.

urticàcies

Nota

Vírtiga-vírtiga és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) bértiga.

guardians

urticàcies

ca ortiga petita, n f
ca ortiga barragana, n f sin. compl.
ca estrígol, n m alt. sin.
ca estrígols, n m pl alt. sin.
ca guardià, n m alt. sin.
ca guardiana, n f alt. sin.
ca guardians, n m pl alt. sin.
ca herba d'ortigues, n f alt. sin.
ca herba piquera, n f alt. sin.
ca ortiga, n f alt. sin.
ca ortiga menor, n f alt. sin.
ca ortiga menuda, n f alt. sin.
ca ortiga senzilla, n f alt. sin.
ca ortiga xicoteta, n f alt. sin.
ca ortigó, n m alt. sin.
ca ortigola, n f alt. sin.
ca ortigons, n m pl alt. sin.
ca ortigues, n f pl alt. sin.
ca ortigues barraganes, n f pl alt. sin.
ca ortigues d'hort, n f pl alt. sin.
ca ortigues petites, n f pl alt. sin.
ca picacama, n f alt. sin.
ca xiripia, n f alt. sin.
nc Urtica urens L.

urticàcies

Nota

Vírtiga-vírtiga és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) bértiga.

guaridora de muntanya

campanulàcies

ca guaridora de muntanya, n f
ca herba de l'alegria, n f alt. sin.
ca jasione, n f alt. sin.
ca jasione montana, n f alt. sin.
nc Jasione montana L.

campanulàcies

guatambú

rutàcies

ca guatambú, n m
nc Balfourodendron riedelianum (Engl.) Engl.

rutàcies

guilandina

lleguminoses / fabàcies

ca brasil, n m
ca guilandina, n f alt. sin.
nc Caesalpinia echinata Lam.

lleguminoses / fabàcies

guilleuma

cannabàcies

ca llúpol, n m
ca boca de llop, n f sin. compl.
ca esparga, n f sin. compl.
ca espàrgol, n m sin. compl.
ca herba cervesera, n f sin. compl.
ca cervesa, n f alt. sin.
ca cervesera, n f alt. sin.
ca cervesina, n f alt. sin.
ca escanyapoll, n m alt. sin.
ca escanyapolla, n m alt. sin.
ca escanyapolles, n m alt. sin.
ca espareguera, n f alt. sin.
ca espargolera, n f alt. sin.
ca espàrgols, n m pl alt. sin.
ca espàrrec bord, n m alt. sin.
ca esquellerina, n f alt. sin.
ca esquellerinc, n m alt. sin.
ca flor de cervesa, n f alt. sin.
ca guilleuma, n f alt. sin.
ca herba de cervesa, n f alt. sin.
ca herba de la cervesa, n f alt. sin.
ca llobet, n m alt. sin.
ca llúpols, n m pl alt. sin.
ca parra, n f alt. sin.
ca tàrrec de bou, n m alt. sin.
ca tàrrecs de bou, n m pl alt. sin.
ca vidalba, n f alt. sin.
ca vidàrria, n f alt. sin.
nc Humulus lupulus L.

cannabàcies

guillónia

umbel·líferes / apiàcies

ca canyafel, n f
ca fenollosa lluent, n f alt. sin.
ca guillónia, n f alt. sin.
nc Guillonea scabra (Cav.) Coss.

umbel·líferes / apiàcies

guinça

compostes / asteràcies

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
nc Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Nota

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

guinces

compostes / asteràcies

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
nc Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Nota

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

guinda

rosàcies

ca guinder, n m
ca guinda (fruit), n f sin. compl.
ca guíndola (fruit), n f sin. compl.
ca cirer, n m alt. sin.
ca cirera guinda (fruit), n f alt. sin.
ca cirerer, n m alt. sin.
ca cirerer bord, n m alt. sin.
ca cirerer salvatge, n m alt. sin.
ca guinda, n f alt. sin.
ca guindoler, n m alt. sin.
nc Prunus cerasus L.
nc Cerasus vulgaris Mill. sin. compl.

rosàcies

Nota

Cariasa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) cariasa.