Noms de plantes. TO

Presentation

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Language

gaons sense punxes

lleguminoses / fabàcies

ca bolomaga, n f
ca gaons, n m pl alt. sin.
ca gaons sense punxes, n m pl alt. sin.
ca obriülls de muntanya, n m alt. sin.
ca ugons, n m pl alt. sin.
nc Ononis spinosa L. subsp. australis (Širj.) Greuter et Burdet

lleguminoses / fabàcies

garagot

lleguminoses / fabàcies

ca trepadella, n f
ca esparcet, n m sin. compl.
ca esparceta, n f sin. compl.
ca garagot, n m sin. compl.
ca pimpineta, n f sin. compl.
ca pipirigall, n m sin. compl.
ca espaseta, n f alt. sin.
ca estaca-rossí, n m alt. sin.
ca estaca-rossí de bancal, n m alt. sin.
ca estaca-rossí ver, n m alt. sin.
ca estaca-rossins, n m pl alt. sin.
ca gall anglès, n m alt. sin.
ca herba francesa, n f alt. sin.
ca herba mora, n f alt. sin.
ca trepadella vera, n f alt. sin.
nc Onobrychis viciifolia Scop.

lleguminoses / fabàcies

garballó

palmes / arecàcies

ca margalló, n m
ca bargalló, n m sin. compl.
ca garballó, n m sin. compl.
ca palmerola, n f sin. compl.
ca bargalló (lluc tendre), n m alt. sin.
ca clin (fibres de la tija), n m/f alt. sin.
ca dàtil bord (fruit), n m alt. sin.
ca dàtils de rabosa (fruit), n m pl alt. sin.
ca garballonera, n f alt. sin.
ca gínjol (fruit), n m alt. sin.
ca guitarra (fulla), n f alt. sin.
ca margallonera, n f alt. sin.
ca margallons, n m pl alt. sin.
ca pa de guineu (fruit), n m alt. sin.
ca pa de llop (fruit), n m alt. sin.
ca pa de rabosa (fruit), n m alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca palma (fulla), n f alt. sin.
ca palma baixa, n f alt. sin.
ca palma borda, n f alt. sin.
ca palma d'escombres, n f alt. sin.
ca palma de fer graneres, n f alt. sin.
ca palma de garballó, n f alt. sin.
ca palma margallonera, n f alt. sin.
ca palma nana, n f alt. sin.
ca palmella, n f alt. sin.
ca palmer, n m alt. sin.
ca palmera, n f alt. sin.
ca palmera borda, n f alt. sin.
ca palmera d'escombres, n f alt. sin.
ca palmereta de secà, n f alt. sin.
ca palmissó, n m alt. sin.
ca plomissoner, n m alt. sin.
ca ullol (fulla), n f alt. sin.
ca violes de palmera (flor), n f pl alt. sin.
nc Chamaerops humilis L.

palmes / arecàcies

Note

Les denominacions guitarra i ullol fan referència a la fulla adulta desplegada i a la fulla naixent plegada, respectivament. La denominació violes fa referència als ramells florals.

garballó de fora

palmes / arecàcies

ca margalló de la Xina, n m
ca bargalló gegant, n m alt. sin.
ca garballó de fora, n m alt. sin.
ca garballó de jardí, n m alt. sin.
ca margalló, n m alt. sin.
ca margalló elevat, n m alt. sin.
ca palmera excelsa, n f alt. sin.
nc Trachycarpus fortunei (Hook.) H. Wendl.

palmes / arecàcies

garballó de jardí

palmes / arecàcies

ca margalló de la Xina, n m
ca bargalló gegant, n m alt. sin.
ca garballó de fora, n m alt. sin.
ca garballó de jardí, n m alt. sin.
ca margalló, n m alt. sin.
ca margalló elevat, n m alt. sin.
ca palmera excelsa, n f alt. sin.
nc Trachycarpus fortunei (Hook.) H. Wendl.

palmes / arecàcies

garballonera

palmes / arecàcies

ca margalló, n m
ca bargalló, n m sin. compl.
ca garballó, n m sin. compl.
ca palmerola, n f sin. compl.
ca bargalló (lluc tendre), n m alt. sin.
ca clin (fibres de la tija), n m/f alt. sin.
ca dàtil bord (fruit), n m alt. sin.
ca dàtils de rabosa (fruit), n m pl alt. sin.
ca garballonera, n f alt. sin.
ca gínjol (fruit), n m alt. sin.
ca guitarra (fulla), n f alt. sin.
ca margallonera, n f alt. sin.
ca margallons, n m pl alt. sin.
ca pa de guineu (fruit), n m alt. sin.
ca pa de llop (fruit), n m alt. sin.
ca pa de rabosa (fruit), n m alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca palma (fulla), n f alt. sin.
ca palma baixa, n f alt. sin.
ca palma borda, n f alt. sin.
ca palma d'escombres, n f alt. sin.
ca palma de fer graneres, n f alt. sin.
ca palma de garballó, n f alt. sin.
ca palma margallonera, n f alt. sin.
ca palma nana, n f alt. sin.
ca palmella, n f alt. sin.
ca palmer, n m alt. sin.
ca palmera, n f alt. sin.
ca palmera borda, n f alt. sin.
ca palmera d'escombres, n f alt. sin.
ca palmereta de secà, n f alt. sin.
ca palmissó, n m alt. sin.
ca plomissoner, n m alt. sin.
ca ullol (fulla), n f alt. sin.
ca violes de palmera (flor), n f pl alt. sin.
nc Chamaerops humilis L.

palmes / arecàcies

Note

Les denominacions guitarra i ullol fan referència a la fulla adulta desplegada i a la fulla naixent plegada, respectivament. La denominació violes fa referència als ramells florals.

garboller

ramnàcies

ca arçot, n m
ca arç negre, n m sin. compl.
ca cambró, n m sin. compl.
ca cambronera, n f sin. compl.
ca espí, n m sin. compl.
ca espí negre, n m sin. compl.
ca garboller, n m sin. compl.
ca trencaolles, n f sin. compl.
ca alacantí, n m alt. sin.
ca alacantins, n m pl alt. sin.
ca arç, n m alt. sin.
ca arçot de tanques, n m alt. sin.
ca arnall negre, n m alt. sin.
ca buscabaralla, n m/f alt. sin.
ca corniol, n m alt. sin.
ca escornabou, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal negre, n m alt. sin.
ca espinalera, n f alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller negre, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca ginebrissa borda, n f alt. sin.
ca mal hivern, n m alt. sin.
nc Rhamnus lycioides L.

ramnàcies

Note

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.

garboller

rosàcies

ca arç blanc, n m
ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca espí blanc, n m sin. compl.
ca espinalb, n m sin. compl.
ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
ca arç, n m alt. sin.
ca arç negre, n m alt. sin.
ca arçalb, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços blancs, n m pl alt. sin.
ca argelaga blanca, n f alt. sin.
ca arn, n m alt. sin.
ca arn blanc, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca babuller blanc, n m alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barçal blanc, n m alt. sin.
ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca bolqueret, n m alt. sin.
ca bolquerets, n m pl alt. sin.
ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cirer, n m alt. sin.
ca cirer de pastor, n m alt. sin.
ca cirera, n f alt. sin.
ca cirera de pastor, n f alt. sin.
ca cirerer, n m alt. sin.
ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireret de pastor, n m alt. sin.
ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal blanc, n m alt. sin.
ca espinal ver, n m alt. sin.
ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
ca espinaler, n m alt. sin.
ca espinall, n m alt. sin.
ca espinàs, n m alt. sin.
ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
ca garboller, n m alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
ca graüll (fruit), n m alt. sin.
ca graüller, n m alt. sin.
ca grenoller, n m alt. sin.
ca iller, n m alt. sin.
ca mallol, n m alt. sin.
ca mallola, n f alt. sin.
ca pollera, n f alt. sin.
ca polls, n m pl alt. sin.
ca pomer de pastor, n m alt. sin.
ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca robeta, n f alt. sin.
ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca trualler, n m alt. sin.
nc Crataegus monogyna Jacq.
nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.

rosàcies

Note

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh

garbuller

rosàcies

ca arç blanc, n m
ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca espí blanc, n m sin. compl.
ca espinalb, n m sin. compl.
ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
ca arç, n m alt. sin.
ca arç negre, n m alt. sin.
ca arçalb, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços blancs, n m pl alt. sin.
ca argelaga blanca, n f alt. sin.
ca arn, n m alt. sin.
ca arn blanc, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca babuller blanc, n m alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barçal blanc, n m alt. sin.
ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca bolqueret, n m alt. sin.
ca bolquerets, n m pl alt. sin.
ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cirer, n m alt. sin.
ca cirer de pastor, n m alt. sin.
ca cirera, n f alt. sin.
ca cirera de pastor, n f alt. sin.
ca cirerer, n m alt. sin.
ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireret de pastor, n m alt. sin.
ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal blanc, n m alt. sin.
ca espinal ver, n m alt. sin.
ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
ca espinaler, n m alt. sin.
ca espinall, n m alt. sin.
ca espinàs, n m alt. sin.
ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
ca garboller, n m alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
ca graüll (fruit), n m alt. sin.
ca graüller, n m alt. sin.
ca grenoller, n m alt. sin.
ca iller, n m alt. sin.
ca mallol, n m alt. sin.
ca mallola, n f alt. sin.
ca pollera, n f alt. sin.
ca polls, n m pl alt. sin.
ca pomer de pastor, n m alt. sin.
ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca robeta, n f alt. sin.
ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca trualler, n m alt. sin.
nc Crataegus monogyna Jacq.
nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.

rosàcies

Note

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh

garbuller

ramnàcies

ca arçot, n m
ca arç negre, n m sin. compl.
ca cambró, n m sin. compl.
ca cambronera, n f sin. compl.
ca espí, n m sin. compl.
ca espí negre, n m sin. compl.
ca garboller, n m sin. compl.
ca trencaolles, n f sin. compl.
ca alacantí, n m alt. sin.
ca alacantins, n m pl alt. sin.
ca arç, n m alt. sin.
ca arçot de tanques, n m alt. sin.
ca arnall negre, n m alt. sin.
ca buscabaralla, n m/f alt. sin.
ca corniol, n m alt. sin.
ca escornabou, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal negre, n m alt. sin.
ca espinalera, n f alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller negre, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca ginebrissa borda, n f alt. sin.
ca mal hivern, n m alt. sin.
nc Rhamnus lycioides L.

ramnàcies

Note

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.