Go back to the list of Online Dictionaries

Noms de plantes. TO

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  noguerola, n f
  • ca  cornicabra, n f sin. compl.
  • ca  llampuga, n f sin. compl.
  • ca  noguereta, n f sin. compl.
  • ca  terebint, n m sin. compl.
  • ca  arbre del pi, n m alt. sin.
  • ca  banya de cabra, n f alt. sin.
  • ca  bitxer, n m alt. sin.
  • ca  bitxo, n m alt. sin.
  • ca  corneta, n f alt. sin.
  • ca  cornipedrera, n f alt. sin.
  • ca  festuc, n m alt. sin.
  • ca  garrofer bord, n m alt. sin.
  • ca  garrofera, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquitera, n f alt. sin.
  • ca  llampuga pudent, n f alt. sin.
  • ca  llentiscle, n m alt. sin.
  • ca  llentiscler, n m alt. sin.
  • ca  llentisclot, n m alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  mata borda, n f alt. sin.
  • ca  mata vera, n f alt. sin.
  • ca  mata-selva, n f alt. sin.
  • ca  matacabrit, n m alt. sin.
  • ca  matissa, n f alt. sin.
  • ca  matissa vera, n f alt. sin.
  • ca  moixera, n f alt. sin.
  • ca  mosquitera, n f alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  púdol, n m alt. sin.
  • ca  pudoler, n m alt. sin.
  • ca  rotaboc, n m alt. sin.
  • nc  Pistacia terebinthus L.

anacardiàcies

  • ca  gitam, n m
  • ca  cabruna de llei, n f sin. compl.
  • ca  timó de llei, n m sin. compl.
  • ca  timó reial, n m sin. compl.
  • ca  alfàbega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  dictam, n m alt. sin.
  • ca  herba gitana, n f alt. sin.
  • ca  herba gitanera, n f alt. sin.
  • ca  matissola, n f alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • nc  Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.

rutàcies

Note

  • 1. Amb el gitam (entre d'altres herbes medicinals) s'elabora un herberet, herber o herbero, licor tradicional dels voltants de la serra de Mariola, la qual cosa explica la denominació herbero recollida per NPLAG a Bocairent i Ontinyent.
    2.La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.
  • ca  aliguer, n m
  • ca  aliguer matoner, n m alt. sin.
  • ca  bola de neu, n f alt. sin.
  • ca  bola de neu (fruit), n f alt. sin.
  • ca  boles de neu, n f pl alt. sin.
  • ca  bolla de neu, n f alt. sin.
  • ca  mató de monja, n m alt. sin.
  • ca  matoner, n m alt. sin.
  • ca  matons, n m pl alt. sin.
  • ca  merda de gat, n f alt. sin.
  • ca  pom de neu, n m alt. sin.
  • ca  rosa del vent, n f alt. sin.
  • ca  saüc doble, n m alt. sin.
  • nc  Viburnum opulus L.

viburnàcies

Note

  • DIEC2-E recull boles de neu per a l'«aliguer d'una varietat d'inflorescències globoses, cultivat com a ornamental»
  • ca  matolla, n f
  • ca  salat articulat, n m alt. sin.
  • ca  sosa borda, n f alt. sin.
  • nc  Hammada articulata (Moq.) O. Bolòs et Vigo subsp. articulata
  • nc  Haloxylon articulatum (Moq.) Bunge sin. compl.

amarantàcies

  • ca  aliguer, n m
  • ca  aliguer matoner, n m alt. sin.
  • ca  bola de neu, n f alt. sin.
  • ca  bola de neu (fruit), n f alt. sin.
  • ca  boles de neu, n f pl alt. sin.
  • ca  bolla de neu, n f alt. sin.
  • ca  mató de monja, n m alt. sin.
  • ca  matoner, n m alt. sin.
  • ca  matons, n m pl alt. sin.
  • ca  merda de gat, n f alt. sin.
  • ca  pom de neu, n m alt. sin.
  • ca  rosa del vent, n f alt. sin.
  • ca  saüc doble, n m alt. sin.
  • nc  Viburnum opulus L.

viburnàcies

Note

  • DIEC2-E recull boles de neu per a l'«aliguer d'una varietat d'inflorescències globoses, cultivat com a ornamental»
  • ca  matons, n m pl
  • nc  Viburnum opulus L. var. roseum Aiton

viburnàcies

  • ca  aliguer, n m
  • ca  aliguer matoner, n m alt. sin.
  • ca  bola de neu, n f alt. sin.
  • ca  bola de neu (fruit), n f alt. sin.
  • ca  boles de neu, n f pl alt. sin.
  • ca  bolla de neu, n f alt. sin.
  • ca  mató de monja, n m alt. sin.
  • ca  matoner, n m alt. sin.
  • ca  matons, n m pl alt. sin.
  • ca  merda de gat, n f alt. sin.
  • ca  pom de neu, n m alt. sin.
  • ca  rosa del vent, n f alt. sin.
  • ca  saüc doble, n m alt. sin.
  • nc  Viburnum opulus L.

viburnàcies

Note

  • DIEC2-E recull boles de neu per a l'«aliguer d'una varietat d'inflorescències globoses, cultivat com a ornamental»
  • ca  llentiscle, n m
  • ca  llampedona, n f sin. compl.
  • ca  llentiscla, n f sin. compl.
  • ca  llentisclera, n f sin. compl.
  • ca  mata, n f sin. compl.
  • ca  cornicabra, n f alt. sin.
  • ca  festuc, n m alt. sin.
  • ca  festuc llentiscle, n m alt. sin.
  • ca  llampredut, n m alt. sin.
  • ca  llentiscla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  màstec, n m alt. sin.
  • ca  màstic, n m alt. sin.
  • ca  mat, n m alt. sin.
  • ca  mata (peu femení), n f alt. sin.
  • ca  mata borrera, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  mata de llentiscle, n f alt. sin.
  • ca  mata de pou, n f alt. sin.
  • ca  mata femella, n f alt. sin.
  • ca  mata llentiscla, n f alt. sin.
  • ca  mata llentiscle, n f alt. sin.
  • ca  mata llentisclera, n f alt. sin.
  • ca  mata mosquera, n f alt. sin.
  • ca  mata roja, n f alt. sin.
  • ca  mata vera, n f alt. sin.
  • ca  matera, n f alt. sin.
  • ca  matet, n m alt. sin.
  • ca  matissa, n f alt. sin.
  • ca  matot (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  triquell, n m alt. sin.
  • nc  Pistacia lentiscus L.

anacardiàcies

Note

  • 1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
    2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
    3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.
  • ca  matricària, n f
  • nc  Matricaria L.

compostes / asteràcies

  • ca  botonets, n m pl
  • ca  botons de plata, n m pl alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amargant, n f alt. sin.
  • ca  camamilla basta, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la blanca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de jardí, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de mula, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de parets, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Sòria, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del bestiar, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels animals, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels horts, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamilla negra, n f alt. sin.
  • ca  camamilla per a les persones, n f alt. sin.
  • ca  camamilla pudent, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la pudent, n f alt. sin.
  • ca  camamilla purgant, n f alt. sin.
  • ca  camamilla segura, n f alt. sin.
  • ca  confits, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la mare, n f alt. sin.
  • ca  herba de la matriu, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  herba del remuc, n f alt. sin.
  • ca  herba tanarida, n f alt. sin.
  • ca  marerba, n f alt. sin.
  • ca  matricària, n f alt. sin.
  • ca  segura, n f alt. sin.
  • ca  tanarida, n f alt. sin.
  • nc  Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
  • nc  Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
  • nc  Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
  • nc  Matricaria parthenium L. sin. compl.
  • nc  Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.

compostes / asteràcies