matissa vera
matissa vera
anacardiàcies
- ca noguerola, n f
- ca cornicabra, n f sin. compl.
- ca llampuga, n f sin. compl.
- ca noguereta, n f sin. compl.
- ca terebint, n m sin. compl.
- ca arbre del pi, n m alt. sin.
- ca banya de cabra, n f alt. sin.
- ca bitxer, n m alt. sin.
- ca bitxo, n m alt. sin.
- ca corneta, n f alt. sin.
- ca cornipedrera, n f alt. sin.
- ca festuc, n m alt. sin.
- ca garrofer bord, n m alt. sin.
- ca garrofera, n f alt. sin.
- ca herba mosquitera, n f alt. sin.
- ca llampuga pudent, n f alt. sin.
- ca llentiscle, n m alt. sin.
- ca llentiscler, n m alt. sin.
- ca llentisclot, n m alt. sin.
- ca llorer bord, n m alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca mata borda, n f alt. sin.
- ca mata vera, n f alt. sin.
- ca mata-selva, n f alt. sin.
- ca matacabrit, n m alt. sin.
- ca matissa, n f alt. sin.
- ca matissa vera, n f alt. sin.
- ca moixera, n f alt. sin.
- ca mosquitera, n f alt. sin.
- ca pudent, n m alt. sin.
- ca púdol, n m alt. sin.
- ca pudoler, n m alt. sin.
- ca rotaboc, n m alt. sin.
- nc Pistacia terebinthus L.
anacardiàcies
matissola
matissola
rutàcies
- ca gitam, n m
- ca cabruna de llei, n f sin. compl.
- ca timó de llei, n m sin. compl.
- ca timó reial, n m sin. compl.
- ca alfàbega de pastor, n f alt. sin.
- ca dictam, n m alt. sin.
- ca herba gitana, n f alt. sin.
- ca herba gitanera, n f alt. sin.
- ca matissola, n f alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- nc Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.
rutàcies
Nota
-
1. Amb el gitam (entre d'altres herbes medicinals) s'elabora un herberet, herber o herbero, licor tradicional dels voltants de la serra de Mariola, la qual cosa explica la denominació herbero recollida per NPLAG a Bocairent i Ontinyent.
2.La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.
mató de monja
mató de monja
viburnàcies
- ca aliguer, n m
- ca aliguer matoner, n m alt. sin.
- ca bola de neu, n f alt. sin.
- ca bola de neu (fruit), n f alt. sin.
- ca boles de neu, n f pl alt. sin.
- ca bolla de neu, n f alt. sin.
- ca mató de monja, n m alt. sin.
- ca matoner, n m alt. sin.
- ca matons, n m pl alt. sin.
- ca merda de gat, n f alt. sin.
- ca pom de neu, n m alt. sin.
- ca rosa del vent, n f alt. sin.
- ca saüc doble, n m alt. sin.
- nc Viburnum opulus L.
viburnàcies
Nota
- DIEC2-E recull boles de neu per a l'«aliguer d'una varietat d'inflorescències globoses, cultivat com a ornamental»
matolla
matolla
amarantàcies
- ca matolla, n f
- ca salat articulat, n m alt. sin.
- ca sosa borda, n f alt. sin.
- nc Hammada articulata (Moq.) O. Bolòs et Vigo subsp. articulata
- nc Haloxylon articulatum (Moq.) Bunge sin. compl.
amarantàcies
matoner
matoner
viburnàcies
- ca aliguer, n m
- ca aliguer matoner, n m alt. sin.
- ca bola de neu, n f alt. sin.
- ca bola de neu (fruit), n f alt. sin.
- ca boles de neu, n f pl alt. sin.
- ca bolla de neu, n f alt. sin.
- ca mató de monja, n m alt. sin.
- ca matoner, n m alt. sin.
- ca matons, n m pl alt. sin.
- ca merda de gat, n f alt. sin.
- ca pom de neu, n m alt. sin.
- ca rosa del vent, n f alt. sin.
- ca saüc doble, n m alt. sin.
- nc Viburnum opulus L.
viburnàcies
Nota
- DIEC2-E recull boles de neu per a l'«aliguer d'una varietat d'inflorescències globoses, cultivat com a ornamental»
matons
matons
viburnàcies
- ca matons, n m pl
- nc Viburnum opulus L. var. roseum Aiton
viburnàcies
matons
matons
viburnàcies
- ca aliguer, n m
- ca aliguer matoner, n m alt. sin.
- ca bola de neu, n f alt. sin.
- ca bola de neu (fruit), n f alt. sin.
- ca boles de neu, n f pl alt. sin.
- ca bolla de neu, n f alt. sin.
- ca mató de monja, n m alt. sin.
- ca matoner, n m alt. sin.
- ca matons, n m pl alt. sin.
- ca merda de gat, n f alt. sin.
- ca pom de neu, n m alt. sin.
- ca rosa del vent, n f alt. sin.
- ca saüc doble, n m alt. sin.
- nc Viburnum opulus L.
viburnàcies
Nota
- DIEC2-E recull boles de neu per a l'«aliguer d'una varietat d'inflorescències globoses, cultivat com a ornamental»
matot (peu masculí)
matot (peu masculí)
anacardiàcies
- ca llentiscle, n m
- ca llampedona, n f sin. compl.
- ca llentiscla, n f sin. compl.
- ca llentisclera, n f sin. compl.
- ca mata, n f sin. compl.
- ca cornicabra, n f alt. sin.
- ca festuc, n m alt. sin.
- ca festuc llentiscle, n m alt. sin.
- ca llampredut, n m alt. sin.
- ca llentiscla (fruit), n f alt. sin.
- ca màstec, n m alt. sin.
- ca màstic, n m alt. sin.
- ca mat, n m alt. sin.
- ca mata (peu femení), n f alt. sin.
- ca mata borrera, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca mata de llentiscle, n f alt. sin.
- ca mata de pou, n f alt. sin.
- ca mata femella, n f alt. sin.
- ca mata llentiscla, n f alt. sin.
- ca mata llentiscle, n f alt. sin.
- ca mata llentisclera, n f alt. sin.
- ca mata mosquera, n f alt. sin.
- ca mata roja, n f alt. sin.
- ca mata vera, n f alt. sin.
- ca matera, n f alt. sin.
- ca matet, n m alt. sin.
- ca matissa, n f alt. sin.
- ca matot (peu masculí), n m alt. sin.
- ca pudent, n m alt. sin.
- ca triquell, n m alt. sin.
- nc Pistacia lentiscus L.
anacardiàcies
Nota
-
1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.
matricària
matricària
compostes / asteràcies
- ca matricària, n f
- nc Matricaria L.
compostes / asteràcies
matricària
matricària
compostes / asteràcies
- ca botonets, n m pl
- ca botons de plata, n m pl alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamil·la, n f alt. sin.
- ca camamilla amarga, n f alt. sin.
- ca camamilla amargant, n f alt. sin.
- ca camamilla basta, n f alt. sin.
- ca camamil·la blanca, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamil·la borda, n f alt. sin.
- ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
- ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
- ca camamilla de mula, n f alt. sin.
- ca camamilla de parets, n f alt. sin.
- ca camamilla de Sòria, n f alt. sin.
- ca camamilla del bestiar, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels animals, n f alt. sin.
- ca camamilla dels horts, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça, n f alt. sin.
- ca camamilla negra, n f alt. sin.
- ca camamilla per a les persones, n f alt. sin.
- ca camamilla pudent, n f alt. sin.
- ca camamil·la pudent, n f alt. sin.
- ca camamilla purgant, n f alt. sin.
- ca camamilla segura, n f alt. sin.
- ca confits, n m pl alt. sin.
- ca herba de la mare, n f alt. sin.
- ca herba de la matriu, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca herba del remuc, n f alt. sin.
- ca herba tanarida, n f alt. sin.
- ca marerba, n f alt. sin.
- ca matricària, n f alt. sin.
- ca segura, n f alt. sin.
- ca tanarida, n f alt. sin.
- nc Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
- nc Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
- nc Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
- nc Matricaria parthenium L. sin. compl.
- nc Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.
compostes / asteràcies
