milenrama
milenrama
compostes / asteràcies
- ca milfulles, n f
- ca camamilla vera, n f sin. compl.
- ca flor de ploma, n f sin. compl.
- ca herba d'anyell, n f sin. compl.
- ca herba de corder, n f sin. compl.
- ca herba de les ferides, n f sin. compl.
- ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
- ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
- ca herba de xai, n f sin. compl.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
- ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de prat, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
- ca camamil·la vera, n f alt. sin.
- ca camorro, n m alt. sin.
- ca camorros, n m pl alt. sin.
- ca cap de bou, n m alt. sin.
- ca cap de moro, n m alt. sin.
- ca ceguda, n f alt. sin.
- ca ceguda blanca, n f alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centfulles, n f alt. sin.
- ca cordonet, n m alt. sin.
- ca curatalls, n m alt. sin.
- ca espina de peix, n f alt. sin.
- ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
- ca filera, n f alt. sin.
- ca fileres, n f pl alt. sin.
- ca guinça, n f alt. sin.
- ca guinces, n f pl alt. sin.
- ca herba bouera, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba currera, n f alt. sin.
- ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de ferides, n f alt. sin.
- ca herba de l'angina, n f alt. sin.
- ca herba de la Coma, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba de tos, n f alt. sin.
- ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca herba dels talls, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca indianeta, n f alt. sin.
- ca lladracà, n m alt. sin.
- ca marfull, n m alt. sin.
- ca milenrama, n m alt. sin.
- ca milflors, n f alt. sin.
- ca milherbes, n f alt. sin.
- ca milifulla, n f alt. sin.
- ca miliuna, n f alt. sin.
- ca oriecà, n m alt. sin.
- ca percala, n f alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- nc Achillea millefolium L.
compostes / asteràcies
Note
-
1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
milfills
milfills
crassulàcies
- ca milfills, n m/f
- ca peu de sargantana, n m alt. sin.
- nc Kalanchoe delagoensis Eckl. et Zeyh.
crassulàcies
milflors
milflors
compostes / asteràcies
- ca milfulles, n f
- ca camamilla vera, n f sin. compl.
- ca flor de ploma, n f sin. compl.
- ca herba d'anyell, n f sin. compl.
- ca herba de corder, n f sin. compl.
- ca herba de les ferides, n f sin. compl.
- ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
- ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
- ca herba de xai, n f sin. compl.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
- ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de prat, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
- ca camamil·la vera, n f alt. sin.
- ca camorro, n m alt. sin.
- ca camorros, n m pl alt. sin.
- ca cap de bou, n m alt. sin.
- ca cap de moro, n m alt. sin.
- ca ceguda, n f alt. sin.
- ca ceguda blanca, n f alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centfulles, n f alt. sin.
- ca cordonet, n m alt. sin.
- ca curatalls, n m alt. sin.
- ca espina de peix, n f alt. sin.
- ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
- ca filera, n f alt. sin.
- ca fileres, n f pl alt. sin.
- ca guinça, n f alt. sin.
- ca guinces, n f pl alt. sin.
- ca herba bouera, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba currera, n f alt. sin.
- ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de ferides, n f alt. sin.
- ca herba de l'angina, n f alt. sin.
- ca herba de la Coma, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba de tos, n f alt. sin.
- ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca herba dels talls, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca indianeta, n f alt. sin.
- ca lladracà, n m alt. sin.
- ca marfull, n m alt. sin.
- ca milenrama, n m alt. sin.
- ca milflors, n f alt. sin.
- ca milherbes, n f alt. sin.
- ca milifulla, n f alt. sin.
- ca miliuna, n f alt. sin.
- ca oriecà, n m alt. sin.
- ca percala, n f alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- nc Achillea millefolium L.
compostes / asteràcies
Note
-
1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
milfulles
milfulles
rosàcies
- ca filipèndula, n f
- ca herba del pobre home, n f sin. compl.
- ca filipèndula vulgar, n f alt. sin.
- ca milfulles, n f alt. sin.
- nc Filipendula vulgaris Moench
- nc Spiraea filipendula L. sin. compl.
rosàcies
milfulles
milfulles
compostes / asteràcies
- ca alè de bou, n m
- ca aquil·lea, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca milfulles, n f alt. sin.
- nc Achillea L.
compostes / asteràcies
milfulles
milfulles
ceratofil·làcies
- ca volantí, n m
- ca llapó, n m sin. compl.
- ca coa de mart, n f alt. sin.
- ca cua de marta, n f alt. sin.
- ca llapó punxenc, n m alt. sin.
- ca llimac, n m alt. sin.
- ca milfulles, n f alt. sin.
- nc Ceratophyllum demersum L.
ceratofil·làcies
milfulles
milfulles
iridàcies
- ca lliri groc, n m
- ca coltell groc, n m sin. compl.
- ca espadella, n f sin. compl.
- ca garitjol groc, n m sin. compl.
- ca gínjol, n m sin. compl.
- ca balca, n f alt. sin.
- ca boga, n f alt. sin.
- ca bova ampla, n f alt. sin.
- ca bova bavosa, n f alt. sin.
- ca bova de gatjol, n f alt. sin.
- ca bova de les cadires, n f alt. sin.
- ca bova granotera, n f alt. sin.
- ca gatjol, n m alt. sin.
- ca gínjol groc, n m alt. sin.
- ca lliri, n m alt. sin.
- ca lliri de rec, n m alt. sin.
- ca milfulles, n f alt. sin.
- ca milfulls, n f alt. sin.
- nc Iris pseudacorus L.
iridàcies
milfulles
milfulles
compostes / asteràcies
- ca milfulles, n f
- ca camamilla vera, n f sin. compl.
- ca flor de ploma, n f sin. compl.
- ca herba d'anyell, n f sin. compl.
- ca herba de corder, n f sin. compl.
- ca herba de les ferides, n f sin. compl.
- ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
- ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
- ca herba de xai, n f sin. compl.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
- ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de prat, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
- ca camamil·la vera, n f alt. sin.
- ca camorro, n m alt. sin.
- ca camorros, n m pl alt. sin.
- ca cap de bou, n m alt. sin.
- ca cap de moro, n m alt. sin.
- ca ceguda, n f alt. sin.
- ca ceguda blanca, n f alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centfulles, n f alt. sin.
- ca cordonet, n m alt. sin.
- ca curatalls, n m alt. sin.
- ca espina de peix, n f alt. sin.
- ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
- ca filera, n f alt. sin.
- ca fileres, n f pl alt. sin.
- ca guinça, n f alt. sin.
- ca guinces, n f pl alt. sin.
- ca herba bouera, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba currera, n f alt. sin.
- ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de ferides, n f alt. sin.
- ca herba de l'angina, n f alt. sin.
- ca herba de la Coma, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba de tos, n f alt. sin.
- ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca herba dels talls, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca indianeta, n f alt. sin.
- ca lladracà, n m alt. sin.
- ca marfull, n m alt. sin.
- ca milenrama, n m alt. sin.
- ca milflors, n f alt. sin.
- ca milherbes, n f alt. sin.
- ca milifulla, n f alt. sin.
- ca miliuna, n f alt. sin.
- ca oriecà, n m alt. sin.
- ca percala, n f alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- nc Achillea millefolium L.
compostes / asteràcies
Note
-
1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
milfulles
milfulles
hipericàcies
- ca pericó, n m
- ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba de cop, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba foradada, n f sin. compl.
- ca pericó groc, n m sin. compl.
- ca transflorina, n f sin. compl.
- ca tresflorina, n f sin. compl.
- ca àrnica, n f alt. sin.
- ca berbena de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca berbenes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca centaura groga, n f alt. sin.
- ca cop, n m alt. sin.
- ca flor de cop, n f alt. sin.
- ca flor de pericó, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca flor groga, n f alt. sin.
- ca floreta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca floreta de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca foradada, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca herba d'oli de cop, n f alt. sin.
- ca herba de fer oli de cop, n f alt. sin.
- ca herba de gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
- ca herba de la sang, n f alt. sin.
- ca herba de les bruixes, n f alt. sin.
- ca herba de les ferides, n f alt. sin.
- ca herba de pericó, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Domingo, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca herba del cop, n f alt. sin.
- ca herba del pericó, n f alt. sin.
- ca herba del truc, n f alt. sin.
- ca herba dels cops, n f alt. sin.
- ca herba dels set caps, n f alt. sin.
- ca herba groga, n f alt. sin.
- ca herba militar, n f alt. sin.
- ca herba perforada, n f alt. sin.
- ca herba sanguinària, n f alt. sin.
- ca herba santjoanera, n f alt. sin.
- ca herbeta de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca hipèric, n m alt. sin.
- ca hipèric perforat, n m alt. sin.
- ca hipericó, n m alt. sin.
- ca inflabou, n m alt. sin.
- ca inflabous, n m alt. sin.
- ca milfulles, n f alt. sin.
- ca milifulla groga, n f alt. sin.
- ca oli de cop, n m alt. sin.
- ca pericó bord, n m alt. sin.
- ca pericó de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca pericó foradat, n m alt. sin.
- ca pericot, n m alt. sin.
- ca periquet, n m alt. sin.
- ca pinzell, n m alt. sin.
- ca santjoan, n m alt. sin.
- ca santjoans, n m pl alt. sin.
- ca te, n m alt. sin.
- ca trescalam, n m alt. sin.
- ca trescam, n m alt. sin.
- ca trescames, n m alt. sin.
- ca tresflorina vera, n f alt. sin.
- nc Hypericum perforatum L.
hipericàcies
milfulles
milfulles
compostes / asteràcies
- ca camamilla, n f
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca herba dels talls, n f alt. sin.
- ca lladracà, n m alt. sin.
- ca milfulles, n f alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- nc Achillea odorata L. subsp. odorata
compostes / asteràcies