Noms de plantes. TO

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Idioma

milenrama

compostes / asteràcies

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
nc Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Nota

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

milfills

crassulàcies

ca milfills, n m/f
ca peu de sargantana, n m alt. sin.
nc Kalanchoe delagoensis Eckl. et Zeyh.

crassulàcies

milflors

compostes / asteràcies

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
nc Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Nota

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

milfulles

rosàcies

ca filipèndula, n f
ca herba del pobre home, n f sin. compl.
ca filipèndula vulgar, n f alt. sin.
ca milfulles, n f alt. sin.
nc Filipendula vulgaris Moench
nc Spiraea filipendula L. sin. compl.

rosàcies

milfulles

compostes / asteràcies

ca alè de bou, n m
ca aquil·lea, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca milfulles, n f alt. sin.
nc Achillea L.

compostes / asteràcies

milfulles

ceratofil·làcies

ca volantí, n m
ca llapó, n m sin. compl.
ca coa de mart, n f alt. sin.
ca cua de marta, n f alt. sin.
ca llapó punxenc, n m alt. sin.
ca llimac, n m alt. sin.
ca milfulles, n f alt. sin.
nc Ceratophyllum demersum L.

ceratofil·làcies

milfulles

iridàcies

ca lliri groc, n m
ca coltell groc, n m sin. compl.
ca espadella, n f sin. compl.
ca garitjol groc, n m sin. compl.
ca gínjol, n m sin. compl.
ca balca, n f alt. sin.
ca boga, n f alt. sin.
ca bova ampla, n f alt. sin.
ca bova bavosa, n f alt. sin.
ca bova de gatjol, n f alt. sin.
ca bova de les cadires, n f alt. sin.
ca bova granotera, n f alt. sin.
ca gatjol, n m alt. sin.
ca gínjol groc, n m alt. sin.
ca lliri, n m alt. sin.
ca lliri de rec, n m alt. sin.
ca milfulles, n f alt. sin.
ca milfulls, n f alt. sin.
nc Iris pseudacorus L.

iridàcies

milfulles

compostes / asteràcies

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
nc Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Nota

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

milfulles

hipericàcies

ca pericó, n m
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba de cop, n f sin. compl.
ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba foradada, n f sin. compl.
ca pericó groc, n m sin. compl.
ca transflorina, n f sin. compl.
ca tresflorina, n f sin. compl.
ca àrnica, n f alt. sin.
ca berbena de Sant Joan, n f alt. sin.
ca berbenes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca centaura groga, n f alt. sin.
ca cop, n m alt. sin.
ca flor de cop, n f alt. sin.
ca flor de pericó, n f alt. sin.
ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
ca flor groga, n f alt. sin.
ca floreta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca floreta de Sant Joan, n f alt. sin.
ca foradada, n f alt. sin.
ca gata rabiosa, n f alt. sin.
ca herba d'oli de cop, n f alt. sin.
ca herba de fer oli de cop, n f alt. sin.
ca herba de gata rabiosa, n f alt. sin.
ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
ca herba de la sang, n f alt. sin.
ca herba de les bruixes, n f alt. sin.
ca herba de les ferides, n f alt. sin.
ca herba de pericó, n f alt. sin.
ca herba de Sant Domingo, n f alt. sin.
ca herba de Sant Pere, n f alt. sin.
ca herba del cop, n f alt. sin.
ca herba del pericó, n f alt. sin.
ca herba del truc, n f alt. sin.
ca herba dels cops, n f alt. sin.
ca herba dels set caps, n f alt. sin.
ca herba groga, n f alt. sin.
ca herba militar, n f alt. sin.
ca herba perforada, n f alt. sin.
ca herba sanguinària, n f alt. sin.
ca herba santjoanera, n f alt. sin.
ca herbeta de Sant Joan, n f alt. sin.
ca hipèric, n m alt. sin.
ca hipèric perforat, n m alt. sin.
ca hipericó, n m alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca milfulles, n f alt. sin.
ca milifulla groga, n f alt. sin.
ca oli de cop, n m alt. sin.
ca pericó bord, n m alt. sin.
ca pericó de Sant Joan, n m alt. sin.
ca pericó foradat, n m alt. sin.
ca pericot, n m alt. sin.
ca periquet, n m alt. sin.
ca pinzell, n m alt. sin.
ca santjoan, n m alt. sin.
ca santjoans, n m pl alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca trescalam, n m alt. sin.
ca trescam, n m alt. sin.
ca trescames, n m alt. sin.
ca tresflorina vera, n f alt. sin.
nc Hypericum perforatum L.

hipericàcies

milfulles

compostes / asteràcies

ca camamilla, n f
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca milfulles, n f alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
nc Achillea odorata L. subsp. odorata

compostes / asteràcies