Back to top
  • ca  herbacol, n f
  • ca  card, n m sin. compl.
  • ca  card coler, n m sin. compl.
  • ca  card comú, n m sin. compl.
  • ca  card d'herba, n m sin. compl.
  • ca  card de formatjar, n m sin. compl.
  • ca  cardigot, n m sin. compl.
  • ca  cardolera, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  colera, n f sin. compl.
  • ca  corona de frare, n f sin. compl.
  • ca  herba carxofera, n f sin. compl.
  • ca  herba de formatjar, n f sin. compl.
  • ca  herba presonera, n f sin. compl.
  • ca  presonera, n f sin. compl.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  card de formatger, n m alt. sin.
  • ca  card de Maria, n m alt. sin.
  • ca  card escarxofer, n m alt. sin.
  • ca  card formatger, n m alt. sin.
  • ca  cardet, n m alt. sin.
  • ca  cardiguera, n f alt. sin.
  • ca  carxofa, n f alt. sin.
  • ca  carxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofera d'espina, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de formatjar, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de presó, n f alt. sin.
  • ca  carxofera punxenca, n f alt. sin.
  • ca  carxofes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
  • ca  escard de formatjar, n m alt. sin.
  • ca  escardassa, n f alt. sin.
  • ca  escardasses, n f pl alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escarxofa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  escarxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  flor d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  flor de fer formatges, n f alt. sin.
  • ca  formatger, n m alt. sin.
  • ca  herba colera, n f alt. sin.
  • ca  herba d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  herba de card, n f alt. sin.
  • ca  herba del quall, n f alt. sin.
  • ca  herba escarxofera, n f alt. sin.
  • ca  penca, n f alt. sin.
  • ca  penquera, n f alt. sin.
  • ca  presó, n f alt. sin.
  • ca  presoneres, n f pl alt. sin.
  • ca  presora, n f alt. sin.
  • nc  Cynara cardunculus L.

compostes / asteràcies

Note

  • 1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca 'per al peçó i el nervi gruixut de les fulles'.
    2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.
  • ca  herbacol, n f
  • ca  card, n m sin. compl.
  • ca  card coler, n m sin. compl.
  • ca  card comú, n m sin. compl.
  • ca  card d'herba, n m sin. compl.
  • ca  card de formatjar, n m sin. compl.
  • ca  cardigot, n m sin. compl.
  • ca  cardolera, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  colera, n f sin. compl.
  • ca  corona de frare, n f sin. compl.
  • ca  herba carxofera, n f sin. compl.
  • ca  herba de formatjar, n f sin. compl.
  • ca  herba presonera, n f sin. compl.
  • ca  presonera, n f sin. compl.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  card de formatger, n m alt. sin.
  • ca  card de Maria, n m alt. sin.
  • ca  card escarxofer, n m alt. sin.
  • ca  card formatger, n m alt. sin.
  • ca  cardet, n m alt. sin.
  • ca  cardiguera, n f alt. sin.
  • ca  carxofa, n f alt. sin.
  • ca  carxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofera d'espina, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de formatjar, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de presó, n f alt. sin.
  • ca  carxofera punxenca, n f alt. sin.
  • ca  carxofes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
  • ca  escard de formatjar, n m alt. sin.
  • ca  escardassa, n f alt. sin.
  • ca  escardasses, n f pl alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escarxofa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  escarxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  flor d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  flor de fer formatges, n f alt. sin.
  • ca  formatger, n m alt. sin.
  • ca  herba colera, n f alt. sin.
  • ca  herba d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  herba de card, n f alt. sin.
  • ca  herba del quall, n f alt. sin.
  • ca  herba escarxofera, n f alt. sin.
  • ca  penca, n f alt. sin.
  • ca  penquera, n f alt. sin.
  • ca  presó, n f alt. sin.
  • ca  presoneres, n f pl alt. sin.
  • ca  presora, n f alt. sin.
  • nc  Cynara cardunculus L.

compostes / asteràcies

Note

  • 1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca 'per al peçó i el nervi gruixut de les fulles'.
    2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.
  • ca  herbacol, n f
  • ca  card, n m sin. compl.
  • ca  card coler, n m sin. compl.
  • ca  card comú, n m sin. compl.
  • ca  card d'herba, n m sin. compl.
  • ca  card de formatjar, n m sin. compl.
  • ca  cardigot, n m sin. compl.
  • ca  cardolera, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  colera, n f sin. compl.
  • ca  corona de frare, n f sin. compl.
  • ca  herba carxofera, n f sin. compl.
  • ca  herba de formatjar, n f sin. compl.
  • ca  herba presonera, n f sin. compl.
  • ca  presonera, n f sin. compl.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  card de formatger, n m alt. sin.
  • ca  card de Maria, n m alt. sin.
  • ca  card escarxofer, n m alt. sin.
  • ca  card formatger, n m alt. sin.
  • ca  cardet, n m alt. sin.
  • ca  cardiguera, n f alt. sin.
  • ca  carxofa, n f alt. sin.
  • ca  carxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofera d'espina, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de formatjar, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de presó, n f alt. sin.
  • ca  carxofera punxenca, n f alt. sin.
  • ca  carxofes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
  • ca  escard de formatjar, n m alt. sin.
  • ca  escardassa, n f alt. sin.
  • ca  escardasses, n f pl alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escarxofa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  escarxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  flor d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  flor de fer formatges, n f alt. sin.
  • ca  formatger, n m alt. sin.
  • ca  herba colera, n f alt. sin.
  • ca  herba d'empresonar, n f alt. sin.
  • ca  herba de card, n f alt. sin.
  • ca  herba del quall, n f alt. sin.
  • ca  herba escarxofera, n f alt. sin.
  • ca  penca, n f alt. sin.
  • ca  penquera, n f alt. sin.
  • ca  presó, n f alt. sin.
  • ca  presoneres, n f pl alt. sin.
  • ca  presora, n f alt. sin.
  • nc  Cynara cardunculus L.

compostes / asteràcies

Note

  • 1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca 'per al peçó i el nervi gruixut de les fulles'.
    2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.
  • ca  presseguer, n m
  • ca  préssec (fruit), n m sin. compl.
  • ca  presseguera, n f sin. compl.
  • ca  bresquilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  bresquiller, n m alt. sin.
  • ca  bresquillera, n f alt. sin.
  • ca  melicotó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  melicotoner, n m alt. sin.
  • nc  Prunus persica (L.) Batsch
  • nc  Amygdalus persica L. sin. compl.
  • nc  Persica vulgaris Mill. sin. compl.

rosàcies

Note

  • Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
    CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
    DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a 'varietats de conreu'. NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al 'préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa'. També aclareix que 'a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet.'
    PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.
  • ca  presseguer, n m
  • ca  préssec (fruit), n m sin. compl.
  • ca  presseguera, n f sin. compl.
  • ca  bresquilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  bresquiller, n m alt. sin.
  • ca  bresquillera, n f alt. sin.
  • ca  melicotó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  melicotoner, n m alt. sin.
  • nc  Prunus persica (L.) Batsch
  • nc  Amygdalus persica L. sin. compl.
  • nc  Persica vulgaris Mill. sin. compl.

rosàcies

Note

  • Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
    CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
    DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a 'varietats de conreu'. NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al 'préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa'. També aclareix que 'a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet.'
    PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.
  • ca  herba presseguera, n f
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  herba de la mala bua, n f sin. compl.
  • ca  herba felera, n f sin. compl.
  • ca  herba tacada, n f sin. compl.
  • ca  persicària, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba presseguera vera, n f alt. sin.
  • ca  presseguera, n f alt. sin.
  • ca  presseguera borda, n f alt. sin.
  • ca  presseguera vera, n f alt. sin.
  • nc  Polygonum persicaria L.

poligonàcies

  • ca  alfabegueta, n f
  • ca  alfabegueta de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega d'arrossar, n f alt. sin.
  • ca  ammània, n f alt. sin.
  • ca  presseguera, n f alt. sin.
  • ca  presseguera d'arrossar, n f alt. sin.
  • nc  Ammannia coccinea Rottb.

litràcies

  • ca  presseguer, n m
  • ca  préssec (fruit), n m sin. compl.
  • ca  presseguera, n f sin. compl.
  • ca  bresquilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  bresquiller, n m alt. sin.
  • ca  bresquillera, n f alt. sin.
  • ca  melicotó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  melicotoner, n m alt. sin.
  • nc  Prunus persica (L.) Batsch
  • nc  Amygdalus persica L. sin. compl.
  • nc  Persica vulgaris Mill. sin. compl.

rosàcies

Note

  • Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
    CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
    DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a 'varietats de conreu'. NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al 'préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa'. També aclareix que 'a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet.'
    PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.
  • ca  bistorta alpina, n f
  • ca  caganiu, n m alt. sin.
  • ca  fajol alpí, n m alt. sin.
  • ca  polígon alpí, n m alt. sin.
  • ca  presseguera alpina, n f alt. sin.
  • nc  Polygonum alpinum All.

poligonàcies

  • ca  herba presseguera amfíbia, n f
  • ca  presseguera amfíbia, n f alt. sin.
  • nc  Polygonum amphibium L.

poligonàcies