Noms de plantes. TO

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Idioma

presonera

compostes / asteràcies

ca herbacol, n f
ca card, n m sin. compl.
ca card coler, n m sin. compl.
ca card comú, n m sin. compl.
ca card d'herba, n m sin. compl.
ca card de formatjar, n m sin. compl.
ca cardigot, n m sin. compl.
ca cardolera, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca colera, n f sin. compl.
ca corona de frare, n f sin. compl.
ca herba carxofera, n f sin. compl.
ca herba de formatjar, n f sin. compl.
ca herba presonera, n f sin. compl.
ca presonera, n f sin. compl.
ca card bord, n m alt. sin.
ca card de formatger, n m alt. sin.
ca card de Maria, n m alt. sin.
ca card escarxofer, n m alt. sin.
ca card formatger, n m alt. sin.
ca cardet, n m alt. sin.
ca cardiguera, n f alt. sin.
ca carxofa, n f alt. sin.
ca carxofera borda, n f alt. sin.
ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
ca carxofera de presó, n f alt. sin.
ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
ca escard de formatjar, n m alt. sin.
ca escardassa, n f alt. sin.
ca escardasses, n f pl alt. sin.
ca escardots, n m pl alt. sin.
ca escarxofa, n f alt. sin.
ca escarxofa borda, n f alt. sin.
ca escarxofera borda, n f alt. sin.
ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
ca formatger, n m alt. sin.
ca herba colera, n f alt. sin.
ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
ca herba de card, n f alt. sin.
ca herba del quall, n f alt. sin.
ca herba escarxofera, n f alt. sin.
ca penca, n f alt. sin.
ca penquera, n f alt. sin.
ca presó, n f alt. sin.
ca presoneres, n f pl alt. sin.
ca presora, n f alt. sin.
nc Cynara cardunculus L.

compostes / asteràcies

Nota

1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca 'per al peçó i el nervi gruixut de les fulles'.
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.

presoneres

compostes / asteràcies

ca herbacol, n f
ca card, n m sin. compl.
ca card coler, n m sin. compl.
ca card comú, n m sin. compl.
ca card d'herba, n m sin. compl.
ca card de formatjar, n m sin. compl.
ca cardigot, n m sin. compl.
ca cardolera, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca colera, n f sin. compl.
ca corona de frare, n f sin. compl.
ca herba carxofera, n f sin. compl.
ca herba de formatjar, n f sin. compl.
ca herba presonera, n f sin. compl.
ca presonera, n f sin. compl.
ca card bord, n m alt. sin.
ca card de formatger, n m alt. sin.
ca card de Maria, n m alt. sin.
ca card escarxofer, n m alt. sin.
ca card formatger, n m alt. sin.
ca cardet, n m alt. sin.
ca cardiguera, n f alt. sin.
ca carxofa, n f alt. sin.
ca carxofera borda, n f alt. sin.
ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
ca carxofera de presó, n f alt. sin.
ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
ca escard de formatjar, n m alt. sin.
ca escardassa, n f alt. sin.
ca escardasses, n f pl alt. sin.
ca escardots, n m pl alt. sin.
ca escarxofa, n f alt. sin.
ca escarxofa borda, n f alt. sin.
ca escarxofera borda, n f alt. sin.
ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
ca formatger, n m alt. sin.
ca herba colera, n f alt. sin.
ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
ca herba de card, n f alt. sin.
ca herba del quall, n f alt. sin.
ca herba escarxofera, n f alt. sin.
ca penca, n f alt. sin.
ca penquera, n f alt. sin.
ca presó, n f alt. sin.
ca presoneres, n f pl alt. sin.
ca presora, n f alt. sin.
nc Cynara cardunculus L.

compostes / asteràcies

Nota

1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca 'per al peçó i el nervi gruixut de les fulles'.
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.

presora

compostes / asteràcies

ca herbacol, n f
ca card, n m sin. compl.
ca card coler, n m sin. compl.
ca card comú, n m sin. compl.
ca card d'herba, n m sin. compl.
ca card de formatjar, n m sin. compl.
ca cardigot, n m sin. compl.
ca cardolera, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca colera, n f sin. compl.
ca corona de frare, n f sin. compl.
ca herba carxofera, n f sin. compl.
ca herba de formatjar, n f sin. compl.
ca herba presonera, n f sin. compl.
ca presonera, n f sin. compl.
ca card bord, n m alt. sin.
ca card de formatger, n m alt. sin.
ca card de Maria, n m alt. sin.
ca card escarxofer, n m alt. sin.
ca card formatger, n m alt. sin.
ca cardet, n m alt. sin.
ca cardiguera, n f alt. sin.
ca carxofa, n f alt. sin.
ca carxofera borda, n f alt. sin.
ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
ca carxofera de presó, n f alt. sin.
ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
ca escard de formatjar, n m alt. sin.
ca escardassa, n f alt. sin.
ca escardasses, n f pl alt. sin.
ca escardots, n m pl alt. sin.
ca escarxofa, n f alt. sin.
ca escarxofa borda, n f alt. sin.
ca escarxofera borda, n f alt. sin.
ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
ca formatger, n m alt. sin.
ca herba colera, n f alt. sin.
ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
ca herba de card, n f alt. sin.
ca herba del quall, n f alt. sin.
ca herba escarxofera, n f alt. sin.
ca penca, n f alt. sin.
ca penquera, n f alt. sin.
ca presó, n f alt. sin.
ca presoneres, n f pl alt. sin.
ca presora, n f alt. sin.
nc Cynara cardunculus L.

compostes / asteràcies

Nota

1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca 'per al peçó i el nervi gruixut de les fulles'.
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.

préssec (fruit)

rosàcies

ca presseguer, n m
ca préssec (fruit), n m sin. compl.
ca presseguera, n f sin. compl.
ca bresquilla (fruit), n f alt. sin.
ca bresquiller, n m alt. sin.
ca bresquillera, n f alt. sin.
ca melicotó (fruit), n m alt. sin.
ca melicotoner, n m alt. sin.
nc Prunus persica (L.) Batsch
nc Amygdalus persica L. sin. compl.
nc Persica vulgaris Mill. sin. compl.

rosàcies

Nota

Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a 'varietats de conreu'. NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al 'préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa'. També aclareix que 'a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet.'
PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.

presseguer

rosàcies

ca presseguer, n m
ca préssec (fruit), n m sin. compl.
ca presseguera, n f sin. compl.
ca bresquilla (fruit), n f alt. sin.
ca bresquiller, n m alt. sin.
ca bresquillera, n f alt. sin.
ca melicotó (fruit), n m alt. sin.
ca melicotoner, n m alt. sin.
nc Prunus persica (L.) Batsch
nc Amygdalus persica L. sin. compl.
nc Persica vulgaris Mill. sin. compl.

rosàcies

Nota

Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a 'varietats de conreu'. NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al 'préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa'. També aclareix que 'a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet.'
PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.

presseguera

poligonàcies

ca herba presseguera, n f
ca cama-roja, n f sin. compl.
ca herba de la mala bua, n f sin. compl.
ca herba felera, n f sin. compl.
ca herba tacada, n f sin. compl.
ca persicària, n f sin. compl.
ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
ca herba presseguera vera, n f alt. sin.
ca presseguera, n f alt. sin.
ca presseguera borda, n f alt. sin.
ca presseguera vera, n f alt. sin.
nc Polygonum persicaria L.

poligonàcies

presseguera

litràcies

ca alfabegueta, n f
ca alfabegueta de fulla estreta, n f alt. sin.
ca alfàbrega, n f alt. sin.
ca alfàbrega d'arrossar, n f alt. sin.
ca ammània, n f alt. sin.
ca presseguera, n f alt. sin.
ca presseguera d'arrossar, n f alt. sin.
nc Ammannia coccinea Rottb.

litràcies

presseguera

rosàcies

ca presseguer, n m
ca préssec (fruit), n m sin. compl.
ca presseguera, n f sin. compl.
ca bresquilla (fruit), n f alt. sin.
ca bresquiller, n m alt. sin.
ca bresquillera, n f alt. sin.
ca melicotó (fruit), n m alt. sin.
ca melicotoner, n m alt. sin.
nc Prunus persica (L.) Batsch
nc Amygdalus persica L. sin. compl.
nc Persica vulgaris Mill. sin. compl.

rosàcies

Nota

Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a 'varietats de conreu'. NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al 'préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa'. També aclareix que 'a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet.'
PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.

presseguera alpina

poligonàcies

ca bistorta alpina, n f
ca caganiu, n m alt. sin.
ca fajol alpí, n m alt. sin.
ca polígon alpí, n m alt. sin.
ca presseguera alpina, n f alt. sin.
nc Polygonum alpinum All.

poligonàcies

presseguera amfíbia

poligonàcies

ca herba presseguera amfíbia, n f
ca presseguera amfíbia, n f alt. sin.
nc Polygonum amphibium L.

poligonàcies