trencadalla
trencadalla
compostes / asteràcies
- ca herba de Sant Roc, n f
- ca herba disentèrica, n f sin. compl.
- ca àrnica, n f alt. sin.
- ca madrastra, n f alt. sin.
- ca pares, n m pl alt. sin.
- ca pulicària, n f alt. sin.
- ca rebentadalla, n f alt. sin.
- ca sàlvia blanca, n f alt. sin.
- ca trencadalla, n f alt. sin.
- nc Pulicaria dysenterica (L.) Bernh.
compostes / asteràcies
trencadalla
trencadalla
litràcies
- ca salicària, n f
- ca flor de braçal, n f sin. compl.
- ca bruc d'aiguamoll, n m alt. sin.
- ca caramelles de pioc, n f pl alt. sin.
- ca estronca-sang, n m alt. sin.
- ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
- ca estroncaculs, n m alt. sin.
- ca frare, n m alt. sin.
- ca frares, n m pl alt. sin.
- ca herba blava, n f alt. sin.
- ca herba de la diarrea, n f alt. sin.
- ca herba de les cagarrines, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca herba dels recs, n f alt. sin.
- ca herba diarrea, n f alt. sin.
- ca litre, n m alt. sin.
- ca marialluïsa borda, n f alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca trencadalla, n f alt. sin.
- ca trencadalles, n f alt. sin.
- ca vara de riu, n f alt. sin.
- nc Lythrum salicaria L.
litràcies
trencadalla
trencadalla
malvàcies
- ca kostelètsquia, n f
- ca malva d'aigua, n f alt. sin.
- ca trencadalla, n f alt. sin.
- nc Kosteletzkya pentacarpas (L.) Ledeb.
- nc Hibiscus pentacarpos L. sin. compl.
malvàcies
trencadalles
trencadalles
litràcies
- ca salicària, n f
- ca flor de braçal, n f sin. compl.
- ca bruc d'aiguamoll, n m alt. sin.
- ca caramelles de pioc, n f pl alt. sin.
- ca estronca-sang, n m alt. sin.
- ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
- ca estroncaculs, n m alt. sin.
- ca frare, n m alt. sin.
- ca frares, n m pl alt. sin.
- ca herba blava, n f alt. sin.
- ca herba de la diarrea, n f alt. sin.
- ca herba de les cagarrines, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca herba dels recs, n f alt. sin.
- ca herba diarrea, n f alt. sin.
- ca litre, n m alt. sin.
- ca marialluïsa borda, n f alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca trencadalla, n f alt. sin.
- ca trencadalles, n f alt. sin.
- ca vara de riu, n f alt. sin.
- nc Lythrum salicaria L.
litràcies
trencadalles
trencadalles
compostes / asteràcies
- ca àster americà, n m
- ca àster barceloní, n m alt. sin.
- ca àster esquamós, n m alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca mata de moro, n f alt. sin.
- ca mata-xotos, n m/f alt. sin.
- ca pinet, n m alt. sin.
- ca rebentadalles, n f alt. sin.
- ca setembrina, n f alt. sin.
- ca trencadalles, n f alt. sin.
- nc Aster squamatus (Spreng.) Hieron.
compostes / asteràcies
trencadella
trencadella
salicàcies
- ca gatell, n m
- ca trencadella, n f sin. compl.
- ca gatelleta, n f alt. sin.
- ca gatsalze, n m alt. sin.
- ca gatsaule, n m alt. sin.
- ca salanca, n f alt. sin.
- ca salenca, n f alt. sin.
- ca salenca de riu, n f alt. sin.
- ca salze, n m alt. sin.
- ca salze de flor, n m alt. sin.
- ca salzera cendrenca, n f alt. sin.
- ca sarga, n f alt. sin.
- ca sarga cendrenca, n f alt. sin.
- ca sarga negra, n f alt. sin.
- ca sarguera de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca saula trencadella, n f alt. sin.
- ca saule, n m alt. sin.
- ca vimenera, n f alt. sin.
- ca vímet, n m alt. sin.
- nc Salix atrocinerea Brot.
- nc Salix catalaunica Sennen sin. compl.
- nc Salix cinerea L. subsp. oleifolia (Sm.) Macreight sin. compl.
salicàcies
trencalòs
trencalòs
asparagàcies
- ca muguet, n m
- ca conval·lària, n f sin. compl.
- ca llàgrimes de Salomó, n f pl sin. compl.
- ca lliri de la Mare de Déu, n m sin. compl.
- ca lliri de maig, n m sin. compl.
- ca assutzena borda, n f alt. sin.
- ca gatjol, n m alt. sin.
- ca lliri blanc, n m alt. sin.
- ca lliri convaller, n m alt. sin.
- ca lliri d'aigua, n m alt. sin.
- ca lliri de les valls, n m alt. sin.
- ca segell de Salomó, n m alt. sin.
- ca trencalòs, n m alt. sin.
- nc Convallaria majalis L.
asparagàcies
trencalòs
trencalòs
asparagàcies
- ca segell, n m
- ca herba beatamaria, n f sin. compl.
- ca llàgrimes de Maria, n f pl sin. compl.
- ca lliri de bosc, n m sin. compl.
- ca segell de Salomó, n m sin. compl.
- ca arracadetes, n f pl alt. sin.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca beatamaria, n f alt. sin.
- ca herba de la beata Maria, n f alt. sin.
- ca llàgrimes de Santa Maria, n f pl alt. sin.
- ca trencalòs, n m alt. sin.
- ca trencaòs, n m alt. sin.
- nc Polygonatum odoratum (Mill.) Druce
asparagàcies
trencanua
trencanua
equisetàcies
- ca cua de cavall ramosa, n f
- ca besnuga, n f alt. sin.
- ca canudet, n m alt. sin.
- ca canut, n m alt. sin.
- ca canya que es romp i s'apanya, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de rata, n f alt. sin.
- ca coeta de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de cavall de riu, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca cueta de cavall, n f alt. sin.
- ca herba anusada, n f alt. sin.
- ca herba cavallar, n f alt. sin.
- ca herba de canudet, n f alt. sin.
- ca herba de nusets, n f alt. sin.
- ca herba nusera, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca nuguets, n m pl alt. sin.
- ca pinet, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca rellotgets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca sangnua ramosíssima, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- ca trompera d'aigua, n f alt. sin.
- nc Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum
equisetàcies
trencanua
trencanua
equisetàcies
- ca cua de cavall, n f
- ca equiset, n m sin. compl.
- ca herba estanyera, n f sin. compl.
- ca trompera d'aigua, n f sin. compl.
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca cabellera de serp, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de rossí, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca cua de rossí, n f alt. sin.
- ca herba nuada, n f alt. sin.
- ca junça de lluquet, n f alt. sin.
- ca munta i desmunta, n f alt. sin.
- ca pa de burro, n m alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- nc Equisetum sp. pl.
equisetàcies
Note
-
1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.