Noms de plantes. TO

ca canyeta d'or, n f
ca herba del nuset, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca pixadora de primavera, n f alt. sin.
ca ramell fet, n m alt. sin.
ca vareta d'or, n f alt. sin.
nc Asperula cynanchica L. subsp. aristata (L. f.) Bég.
nc Asperula aristata L. subsp. scabra (J. et C. Presl ex Lange) Nyman sin. compl.

rubiàcies

ca herba prima, n f
ca herba de l'esquinància, n f sin. compl.
ca herba de la grava, n f sin. compl.
ca herba del nuset, n f sin. compl.
ca canyeta d'or, n f alt. sin.
ca espartet, n m alt. sin.
ca herba daurada, n f alt. sin.
ca herba de l'orina, n f alt. sin.
ca herba dels set nusets, n f alt. sin.
ca herba dels set nusos, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba pixadora, n f alt. sin.
ca herba prima vera, n f alt. sin.
ca junça vera, n f alt. sin.
ca pixadora de tardor, n f alt. sin.
ca serpentina, n f alt. sin.
ca vara d'or, n f alt. sin.
ca vareta d'or, n f alt. sin.
nc Asperula cynanchica L.

rubiàcies

Note

Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).

ca porrassa, n f
ca allassa, n f sin. compl.
ca vara de Sant Josep, n f sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca albons, n m pl alt. sin.
ca arbeçó, n m alt. sin.
ca asfòdel, n m alt. sin.
ca baleta (fruit), n f alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca ceba borda, n f alt. sin.
ca cebollassera, n f alt. sin.
ca cebollí, n m alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca crenetes, n f pl alt. sin.
ca gala (fruit), n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamonet, n m alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca lliri de gesses, n m alt. sin.
ca lliri fals, n m alt. sin.
ca macaruller, n m alt. sin.
ca macarullera, n f alt. sin.
ca palla gamó, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porreca, n f alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca quiricau, n m alt. sin.
ca vareta de la mare de Déu, n f alt. sin.
nc Asphodelus cerasiferus J. Gay

asfodelàcies

Note

Esclareu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu.

ca blavet, n m
ca donzella, n f alt. sin.
ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
ca flor del sol post, n f alt. sin.
ca floreta de la salpassa, n f alt. sin.
ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
ca gesmil bord, n m alt. sin.
ca gessamins d'ase, n m pl alt. sin.
ca herba de primavera, n f alt. sin.
ca herba donzella, n f alt. sin.
ca pervinca, n f alt. sin.
ca pruenga, n f alt. sin.
ca vareta de la salpassa, n f alt. sin.
ca vinca, n f alt. sin.
ca vincapervinca, n f alt. sin.
ca viola de bruixa, n f alt. sin.
ca violeta borda, n f alt. sin.
nc Vinca difformis Pourr.

apocinàcies

ca cebollí, n m
ca ceba de moro, n f sin. compl.
ca gamonet, n m sin. compl.
ca porrassina, n f sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca arsènic, n m alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca cebeta borda, n f alt. sin.
ca cebollassa, n f alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca cebollins, n m pl alt. sin.
ca cibolla, n f alt. sin.
ca crenetes, n f pl alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrassí, n m alt. sin.
ca porrina, n f alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca vareta de la virtut, n f alt. sin.
ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
nc Asphodelus fistulosus L.

asfodelàcies

Note

1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.

ca gladiol, n m
ca coltell vermell, n m alt. sin.
ca espadella, n f alt. sin.
ca espadelló, n m alt. sin.
ca espases, n f pl alt. sin.
ca espaseta, n f alt. sin.
ca espasí, n m alt. sin.
ca lliri dels blats, n m alt. sin.
ca vareta de Sant Joan, n f alt. sin.
nc Gladiolus sp. pl.

iridàcies

Note

La denominació gladiol se sol aplicar a les espècies cultivades del gènere Gladiolus.

ca vareta de Sant Josep, n f
nc Salix eriocephala Michx.

salicàcies

ca xeringuilla, n f
ca xeringuilla (flor), n f sin. compl.
ca corona, n f alt. sin.
ca flor de Sant Josep, n f alt. sin.
ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca rameta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
nc Philadelphus coronarius L.

hidrangeàcies

ca coltell, n m
ca coltell vermell, n m alt. sin.
ca espadatx, n m alt. sin.
ca espadell, n m alt. sin.
ca espadella, n f alt. sin.
ca espadola, n f alt. sin.
ca espasa, n f alt. sin.
ca espases, n f pl alt. sin.
ca espaseta, n f alt. sin.
ca espasí, n m alt. sin.
ca ganivet, n m alt. sin.
ca gladiol, n m alt. sin.
ca gladiol de codina, n m alt. sin.
ca glavi, n m alt. sin.
ca herba d'espasa, n f alt. sin.
ca herba palma, n f alt. sin.
ca lliri d'espases, n m alt. sin.
ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
ca lliri del blat, n m alt. sin.
ca lliri dels blats, n m alt. sin.
ca maig, n m alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca rossinyol, n m alt. sin.
ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
nc Gladiolus illyricus W.D.J. Koch

iridàcies

ca cebollí, n m
ca ceba de moro, n f sin. compl.
ca gamonet, n m sin. compl.
ca porrassina, n f sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca arsènic, n m alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca cebeta borda, n f alt. sin.
ca cebollassa, n f alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca cebollins, n m pl alt. sin.
ca cibolla, n f alt. sin.
ca crenetes, n f pl alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrassí, n m alt. sin.
ca porrina, n f alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca vareta de la virtut, n f alt. sin.
ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
nc Asphodelus fistulosus L.

asfodelàcies

Note

1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.

Noms de plantes. TO

Basic search

Advanced search

Note

Note

Note

Note

Note