Diccionari de motociclisme

Cursa de llarga distància disputada per tot tipus de terreny sobre un itinerari dividit en etapes i establert només en els punts principals, que exigeix una bona condició física i capacitat d'orientació als pilots, i una gran resistència a les motocicletes de competició que utilitzen.

Cursa de llarga durada disputada per un mateix tipus de terreny sobre un itinerari generalment dividit en etapes i amb diversos controls per a assegurar el seguiment del recorregut.

Modalitat de motociclisme consistent a disputar ral·lis.

Perforar-se, un pneumàtic, com a conseqüència de la inserció d'un objecte punxant, l'excés de pressió o el desgast, fins a perdre totalment o parcialment l'aire contingut.

Perforar-se, un pneumàtic, com a conseqüència de la inserció d'un objecte punxant, l'excés de pressió o el desgast, fins a perdre totalment o parcialment l'aire contingut.

Buit aerodinàmic generat per una motocicleta en moviment darrere seu, que pot ser aprofitat en una cursa per la motocicleta que la segueix per a reduir la despesa energètica i augmentar la velocitat.

Operació consistent a regular i adaptar els elements d'una motocicleta de competició a les condicions específiques d'una prova.

Modalitat de motociclisme per equips de dos o més pilots consistent a disputar curses de circuit de llarga durada en què els pilots han de completar el màxim nombre possible de voltes en un temps determinat, amb diversos relleus establerts durant la conducció.

Tram d'un trajecte on es produeix un canvi de direcció continuat i sense angles.

Cadascun dels elements circulars plens d'aire en contacte amb el terra que giren al voltant d'un eix, utilitzats generalment en nombre de dos per a permetre el desplaçament d'una motocicleta sobre una superfície sòlida.