Sommelier, sumiller o somelier?

sommelier

La forma catalana normativa és sommelier, substantiu invariable de gènere (una sommelier, un sommelier). Aquest terme es refereix a la persona encarregada de la selecció, la presentació i el servei de vins i licors en alguns restaurants.

Es tracta d’un manlleu adoptat del francès, llengua històricament prestigiosa en el sector de la restauració i la gastronomia i generadora de terminologia en aquests àmbits. És, a més, la forma més internacional, que s’ha implantat en la major part de llengües. En català s’ha adoptat la forma francesa sense adaptacions gràfiques, en coherència també amb altres formes relacionades com maître, croissant, foie-gras, etc., i no es consideren adequades, doncs, les adaptacions *somelier o *sumiller.

En general es recomana pronunciar els manlleus respectant els trets fonètics de la llengua d’origen. És normal, però, que a mesura que el manlleu es generalitza se n’adapti progressivament la pronúncia: en aquest cas és natural i fàcil la pronúncia a la catalana d’acord amb les característiques de cada varietat dialectal.

Podeu aprofundir una mica més en la qüestions relacionades amb la pronúncia dels manlleus si llegiu el criteri Manlleus i calcs lingüístics en terminologia. I si sou del ram, o simplement aficionats al vi, no deixeu de consultar la nova Terminologia de les varietats vitivinícoles, que acabem de presentar.

(Font: TERMCAT)