I tu, com demanes el teu mojito?

mojito

El terme mojito és un terme normalitzat en català: s’ha admès el manlleu sense adaptar procedent de l’espanyol. Es tracta del còctel d'origen cubà que es prepara amb rom, suc de llima, aigua, gel i sucre, i que se sol decorar amb una branca de menta piperita.

A l’hora de demanar un mojito, el més habitual entre els catalanoparlants és optar per la pronúncia castellana: per això en la fitxa del Cercaterm i la Neoloteca es marca el terme amb la llengua de procedència que orienta sobre la pronúncia, en aquest cas [es].

La recomanació general és pronunciar les formes manllevades recentment i no adaptades gràficament respectant els trets fonètics de la llengua d’origen, en la mesura en què es coneixen o és factible. El procés natural, però, és que, a mesura que un manlleu es generalitza, se n’adapti progressivament la pronúncia. En alguns casos, doncs, hi poden haver fluctuacions i coexistència de diferents formes no fixades en l’ús.

Si aquest estiu, mentre preneu el primer mojito, voleu conèixer amb més profunditat el criteri sobre la indicació de la llengua de procedència en els manlleus no adaptats, podeu consultar el criteri Marcatge dels manlleus no adaptats. Amb el segon mojito podeu passar a indagar sobre la pronúncia dels manlleus amb la lectura del criteri Manlleus i calcs lingüístics en terminologia.

(Font: TERMCAT)