En el món dels còctels és habitual l’ús de terminologia en anglès, tant per a descriure els tipus de còctels com per a fer referència a quan s’han de prendre. Això no vol dir, però, que en català no hi hagi expressions o formes perfectament vàlides per suplir les angleses.
D’una banda, podem prendre un long drink, que en català pot ser beguda llarga o còctel llarg, en referència a un combinat que té més quantitat de líquid que una beguda curta, normalment suc de fruita o gasosa, i que se sol servir en un got o copa gran. Mentre que si prenem un short drink, en català serà beguda curta o còctel curt, com a combinat que conté menys quantitat de líquid que una beguda llarga, i que se sol servir en un got o copa més petit. En les llengües de referència veïnes es documenta l’ús de formes similars: bebida larga, bebida corta, boisson longue, boisson courte.
D’altra banda, per triar el tipus de còctel, caldrà tenir en compte si és pre-dinner, en català per abans de dinar, per abans de sopar o, sense especificar tant, per abans de menjar, o bé si és after-dinner, és a dir, per després de dinar, per després de sopar o per després de menjar. També pot ser que sigui adequat prendre’l durant el brunch, és a dir, durant l’esmorzar-dinar, aquell àpat que se serveix entre l’hora d’esmorzar i la de dinar, en substitució d’aquests altres àpats.
Tot això, de la mà d’un cocteler o una coctelera, que és la persona que en un establiment es dedica a preparar i servir còctels. Quan el cocteler s’ha especialitzat a crear o idear nous combinats, se’l pot anomenar més específicament creador o creadora de còctels, que en anglès anomenen mixologist (a partir de to mixt ‘barrejar’) i en espanyol sovint també mixólogo. Us desitgem que amb tota aquesta terminologia tan refrescant i festiva passeu molt bon estiu.
(Font: TERMCAT)
