En català s’anomena cap de feina, i en algunes zones, creixent o rent. Són formes genuïnes, i documentades en fonts de referència lexicogràfiques catalanes. Els especialistes de l’àmbit avalen i reconeixen l’ús viu d’aquestes formes tradicionals per a designar la part de pasta que els flequers separen d'una fornada perquè serveixi de llevat per a una altra fornada.
Més recentment, arran de l’auge que té l’elaboració de pa artesanal no només en establiments comercials sinó també en l’àmbit domèstic, són també habituals pasta mare i massa mare per a referir-se al mateix concepte. Són formes més modernes, doncs, que coexisteixen en alguns casos amb les més genuïnes.
Es poden considerar justificables semànticament perquè, d’una banda, el mot mare, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, és un substantiu que en aposició a un substantiu femení indica causa o origen d’alguna cosa; i de l’altra, el mateix diccionari consigna accepcions adequades a aquest cas per a pasta (‘Massa formada amb farina que serveix per a fer pa, galetes, pastissos, etc.’) i massa (‘Pasta consistent i homogènia feta incorporant un líquid i una matèria polvoritzada’), amb l’exemple La massa del pa.
Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme al Cercaterm.
