El procés fotogràfic tradicional ha vist, en la darrera dècada, com la fotografia digital acabava imposant-se, amb noves tècniques i, en conseqüència, amb nous termes.
La fotografia digital utilitza un sensor per a captar les imatges i una targeta de memòria per a desar-les, en substitució de l’emulsió química i la pel·lícula que utilitzava la fotografia analògica. A més, la digitalització ha permès incorporar càmeres en una gran varietat de dispositius, i ha multiplicat les possibilitats d’edició i publicació fotogràfica. En conseqüència, els hàbits socials en relació amb la fotografia s’han capgirat completament, i s’han popularitzat termes com ara megapíxel, resolució i autofoto.
Al TERMCAT, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, hem recollit els termes bàsics d’aquesta disciplina, que en ocasions són compartits per la fotografia general, en el diccionari en línia Terminologia de la fotografia digital. Per exemple, s’hi poden trobar termes referits als subàmbits següents:
- càmeres i accessoris: càmera compacta, empunyadura, processador d’imatges i objectiu ull de peix
- procediments i tècniques: efecte d’escombrada, flaix de farciment, sobreexposició i viratge
- atributs: profunditat de camp, soroll digital, temperatura de color i vinyetatge
- edició i publicació fotogràfica: àlbum digital, impressió digital, mapatge tonal i remostreig
- tecnologia associada a la fotografia digital: píxel calent, píxel mort i compressió o empaquetatge.
Aquest recull és una primera selecció que volem que tingui continuïtat amb l’estudi de nous termes i l’ampliació del diccionari. Per això, us convidem a fer-nos els vostres comentaris o suggeriments d’inclusió de nous termes per mitjà de la Bústia de suggeriments. També podeu veure aquest vídeo de promoció del diccionari.
