Quan sentim o llegim que una tempesta va acompanyada de fort aparat elèctric fàcilment ens podem esverar per l’ús en català del mot aparat, pensant que és un nom incorrecte, calcat del castellà aparato, per al qual hi ha l’equivalent català aparell.
Les aparences, però, de vegades enganyen, perquè el terme aparat elèctric es recull ni més ni menys que al diccionari normatiu, com a denominació d’un espectacle meteorològic ben vistós: el seguit de llamps i llampecs que acompanyen una tempesta.
I com s’explica en català aquest terme que, d’entrada, pot resultar tan sorprenent? Doncs perquè en aquest cas aparat no equival a aparell (amb el sentit de ‘instrument’ o ‘conjunt d’òrgans o cèl·lules’), sinó que és un nom derivat del verb parar (com aparador, per exemple); un aparat és, com ja es definia al Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra, “Allò que fa pompós un acte”, i per extensió s’aplica al conjunt de fets vistosos o impressionants que acompanyen un fenomen, com per exemple els llamps d’una tempesta. Si bé el nom aparat no és gaire habitual, convé tenir present que ha donat lloc a un adjectiu més estès: aparatós.
Per tant, mentre que les tempestes amb aparell elèctric ens haurien d’estranyar, perquè la relació entre una tempesta i un instrument que funciona amb electricitat és més aviat remota, a partir d’ara no hem de patir, almenys des d’un punt de vista lingüístic, pels avisos meteorològics d’aparat elèctric; val més que centrem els esforços a prendre totes les mesures de seguretat necessàries i gaudim de l’espectacle de llamps i llampecs sense patiment de cap mena.
