Pipes, també en català

imatge d'unes pipes o llavors de gira-sol

Fa bo, un grup de joves o d’adolescents estan asseguts en una plaça, uns als bancs, d’altres al respatller dels bancs, d’altres a terra, en cercle o no, asseguts en unes escales, i es posen alguna cosa a la boca amb el dit gros, l’índex i el del mig, o només amb el dit gros i l’índex. Una cosa que de lluny no es veu, deu ser petita. El gest es va repetint dos, cinc cops al minut, o vint. Què fan? Què mengen, si és que mengen?

Potser abans d’acostar-se de nou els dits a la boca amb l’aliment, alguns potser es treuen de la boca alguna cosa, un rebuig, amb els dits, amb la mà plana o còncava. Una closca? Una closca, sí, la closca de les llavors de gira-sol, que no es menja. Les llavors de gira-sol o llavors de meravella o pipes són això, llavors de gira-sol o de carbassa que es mengen torrades i, de vegades, també salades.

Aquesta és la manera clàssica de menjar pipes, en grup, crec-crec, trencant closques. Després, la feina és recollir-les totes: la bossa que era plena de les llavors de gira-sol, ara és plena de closques. No cal esmentar els que, girant el cap, les bufen amb energia i cauen on cauen.

D’adults les llavors de gira-sol les comprem pelades i les posem, per exemple, a l’amanida per animar una mica el verd de l’enciam, el vermell del tomàquet i el carbassa de la pastanaga, i fer companyia a les olives. Les llavors de gira-sol fan bon grup amb les llavors de carabassa, amb les nous, amb les panses, amb les baies de goji, amb el gingebre... Un festival!

Trobareu tots aquests termes al cercador del Portal d’alimentació i gastronomia i al Cercaterm.