Sabem prou bé, perquè és una realitat que s’arrossega des de fa molts mesos, que els preus dels béns i serveis van pujant dia sí, dia també, de manera generalitzada i sostinguda. I també sabem, perquè ho patim, que aquest increment dels preus té un impacte directe en el poder adquisitiu de la població. És el que, en terminologia econòmica, es denomina inflació. Com tants d’altres, el terme ens ha arribat per via de l’anglès inflation, i aquest prové del llatí inflatio, -ōnis, ‘inflament’, derivat del verb inflare, amb el significat de 'bufar a dins d'una cosa'.
I si el que volem és expressar el contrari, és a dir, una caiguda general dels preus dels béns i serveis, aleshores disposem del terme deflació, també pres de l’anglès deflation ‘desinflament’, derivat del llatí deflare ‘desinflar’. Ras i curt, doncs, parlem d’inflació quan els preus s’inflen i de deflació quan es desinflen.
Ara bé, com que els preus no sempre s’inflen i es desinflen de la mateixa manera, ens cal disposar d’altres termes, emparentats amb la inflació i la deflació, que ens serveixin per a designar els diversos conceptes relacionats. Així, si volem referir-nos al fet que els preus dels productes i serveis s’inflen de manera tan ràpida i excessiva que arriben a quedar fora del control de les autoritats monetàries, només cal que afegim el prefix d’origen grec hiper-, que significa 'sobre' o 'ultramesura', al substantiu inflació per a formar el terme hiperinflació. Però quan el que es vol indicar és un cert desinflament o desacceleració temporal del ritme de la inflació dels preus, utilitzem el prefix llatí des-, que indica una inversió del significat de la base a la qual s’adjunta, en aquest cas, inflació, i ja podem parlar de desinflació.
L’arbre genealògic d’aquesta família de termes, però, no s’acaba aquí i inclou altres parents potser no tan coneguts, com la biflació i la reflació, que ens han arribat com a manlleus de l’anglès i s’han adaptat morfològicament al català. En el primer cas, el terme biflació és una adaptació del manlleu anglès biflation, format a partir del prefix bi- ('dos, dues vegades, doblement') i el segment flació, present en els mots semànticament relacionats inflació i deflació, que fa referència a la presència simultània d’inflació i deflació. En el cas de reflació, es tracta d’un manlleu adaptat procedent de l'anglès reflation, creat a partir de l’adjunció del prefix re-, que indica intensificació, al segment final del mot inflació, que designa la situació econòmica caracteritzada per un augment de la taxa d'inflació provocat per l'increment de l'activitat econòmica, com a conseqüència de les accions dutes a terme per l'autoritat econòmica amb l'objectiu de revertir un període de recessió o deflació.
I com passa en moltes nissagues, també trobem parents de la inflació nascuts del creuament amb mots d’altres camps semàntics. És el cas del terme estagflació, probablement també d’origen anglès, resultat del creuament dels mots estagnació (creat sobre la base del verb llatí stagnare ‘estancar-se’) i inflació, que fa referència a un procés d’estagnació econòmica amb inflació. Un altre cas de mot creuat és agroflació, un manlleu de l’anglès agroflation format a partir de agricultura i inflació, que fa referència a la situació econòmica d'una àrea determinada que es caracteritza per un augment generalitzat del preu dels aliments provocat per l'increment de la demanda de productes agrícoles.
I no volem tancar aquest apunt sense esmentar la reduflació, aquest parent silenciós de la inflació, calcat de la forma anglesa shrinkflation, format a partir del verb reduir (en anglès to shrink) i el segment flació, present en inflació, que es refereix a l’acció d'un fabricant de reduir la mida o el pes d'un producte comercial a la venda, sovint un producte alimentari o un producte de neteja, sense abaratir-ne el preu, amb l'objectiu de compensar l'increment dels costos de producció. En el millor dels casos els preus es mantenen, però la mida o el contingut del producte es desinfla. T’ho miris com t’ho miris, del que en màrqueting en diuen reduflació, per als consumidors no és altra cosa que fer passar bou per bèstia grossa.
