Què tenen en comú Acartia margalefi, Margalefia intermedia, Oncidium margalefi i Picarola margalefii? Com deveu haver observat, tots aquests organismes tenen el nom científic dedicat a Ramon Margalef. En aquest article us oferim un petit tast de qüestions terminològiques relacionades amb el bateig dels organismes, els seus noms científics i els noms comuns amb què són designats.
Ramon Margalef, a banda d’un ecòleg de prestigi unànimement reconegut entre la comunitat científica mundial, va ser un excel·lent naturalista i taxònom, que va descriure més de deu espècies i subespècies noves. Segurament com a homenatge, els seus col·legues científics han descrit i anomenat divuit nous organismes que inclouen el nom Margalef, adaptat d’acord amb les normes internacionals de nomenclatura científica.
La nomenclatura binomial va ser creada per Carl von Linné per solucionar els problemes de sinonímia dels noms populars i d’equivalències entre les diferents llengües vernacles, amb l’objectiu de poder designar els organismes (tant vius com fòssils) d’una manera precisa, biunívoca i universal. Es basa en el binomi o nom binomial, conegut popularment també com a nom científic, el qual es compon de dos mots llatins o llatinitzats: un substantiu genèric, corresponent al gènere, seguit d’un epítet específic. Així s’han creat els noms Acartia margalefi, Margalefia intermedia, Oncidium margalefi i Picarola margalefii, que esmentàvem a l’inici de l’article.
La pràctica de dedicar els noms binomials d’una nova espècie a una persona o un personatge ve d’una llarga tradició de fer servir antropònims en els noms científics, ja sigui en el nom del gènere, en l’epítet específic o en ambdós a l’hora, com a prova de reconeixement, d’estima o d’agraïment —o com a burla, també en algun cas: és coneguda l’enemistat que Linné professava al comte de Buffon, cosa que alguns autors relacionen amb el fet que bategés el gripau, intencionadament, amb el binomi Bufo bufo. A tall de curiositat, com a mostra de noms d’homenatge, tenim Heteropoda davidbowie, una aranya dedicada al cantant David Bowie; Han solo, un trilobit anomenat així en honor del personatge Han Solo a la saga cinematogràfica La Guerra de les Galàxies; Orsonwelles, un gènere d’aranyes hawaianes que pren el nom del director de cinema Orson Welles, o Idiogramma elbakyanae, una vespa paràsita dedicada a Aleksandra Elbakian, neurocientífica i programadora activista, creadora de Sci-Hub.
El TERMCAT, com a centre de terminologia que treballa en llengua catalana, intervé en el recull i la fixació si escau de les denominacions catalanes que serveixen per a designar amb un nom comú qualsevol organisme. Si existeixen un o més noms populars, es recullen (vegeu, per exemple, ànec collverd, bacallà, catxalot, mirallets o timó blanc). Altrament, si no es documenta cap nom en català, es fa una proposta neològica basada en criteris terminològics globals i sistemàtics (vegeu bruna de prat, dofí de flancs blancs o malvasia emmascarada). En alguns casos, el nom binomial científic pot ser emprat com a referència (vegeu buguenvíl·lea, cupido menut, rorqual d’Omura o xivitona maculada) .
Si teniu interès pels noms catalans d’éssers vius, al web del TERMCAT, a banda de les més de 20.000 fitxes terminològiques amb aquesta informació que ofereix el Cercaterm, també podeu consultar cinc diccionaris que apleguen noms de mamífers marins, papallones, peixos, plantes i ocells. Igualment, podeu trobar recomanacions per a la creació de noms catalans en diversos documents de criteris: Denominació catalana d’animals, Denominació catalana d’ocells o Denominació comuna de les papallones diürnes.
[Text publicat al butlletí RECERCAT, núm. 159, novembre 2019]
