Back to top

Sistemes de resolució alternativa de conflictes (ADR)

Presentació
  • ca  adjudicació, n f
  • es  adjudicación, n f
  • es  adjudication, n f
  • fr  adjudication, n f
  • en  adjudication, n

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes, pactat sovint com a solució prèvia a un arbitratge, en què un tercer imparcial i expert en la matèria objecte de controvèrsia, després d'examinar i analitzar els fets, estableix les responsabilitats de cadascuna de les parts i les conseqüències que han d'assumir, les quals són de compliment obligatori en l'àmbit contractual.

Nota

  • 1. L'adjudicació es fa servir fonamentalment en el sector de la construcció, però és aplicable a qualsevol àmbit mercantil.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme adjudicació:

    S'aprova la denominació adjudicació, calc de l'anglès adjudication, pels motius següents:

    ·encara que és una forma d'influència anglesa, (1) és també lingüísticament explicable en català: es basa en el fet que un tercer assigna a les parts allò que cadascuna ha d'assumir (el verb adjudicar té, entre d'altres, el sentit següent: "Assignar per dret, per mèrit, conferir", segons el diccionari normatiu);

    ·és l'única forma documentada per a denominar aquest procediment, que és especialment conegut al Regne Unit;

    ·en les altres llengües s'utilitza la denominació anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que adjudicació se sol associar en català amb un altre sentit (2), es considera que els contextos d'ús permetran distingir els conceptes sense gaires problemes.

    Es descarten les formes assignació, atorgament, atribució, decisió (experta), dictamen (expert), pronunciament (expert) o resolució (experta), entre d'altres, perquè no s'utilitzen amb aquest sentit i s'allunyen dels usos en les altres llengües.

    Finalment, la forma prearbitratge, que també s'ha valorat, s'ha descartat perquè, a banda que se separa dels usos en les altres llengües, es creu que pot ser una denominació equívoca, que s'associï amb un procediment provisional o no vinculant.

    (1) El substantiu anglès adjudication és un derivat del verb to adjudicate [on], que significa, segons el diccionari Collins, "make an official judgment or decision about (a dispute or a problem)", és a dir, 'prendre una decisió', 'resoldre', 'dictaminar'.
    (2) Concretament, amb 'l'acció o l'efecte d'assignar (a algun dels concursants o postors d'un concurs, un encant o una subhasta) un treball, un càrrec, la cosa en venda, etc.'

    [Acta 622, 2 de juny de 2017]
  • ca  resolució alternativa de conflictes, n f
  • ca  ADR, n f sigla
  • es  resolución alternativa de conflictos, n f
  • es  resolución alternativa de disputas, n f
  • es  resolución alternativa de litigios, n f
  • es  ADR, n f sigla
  • fr  mode alternatif de règlement des conflits, n m
  • fr  mode substitutif de résolution des différends, n m
  • fr  règlement alternatif de conflits, n m
  • fr  ADR, n m sigla
  • fr  MARC, n m sigla
  • fr  MSRD, n m sigla
  • en  alternative dispute resolution, n
  • en  ADR, n sigla

Definició
Resolució de conflictes sense intervenció judicial.

Nota

  • 1. Els procediments de resolució alternativa de conflictes més habituals són l'arbitratge, la conciliació i la mediació.
  • 2. La sigla ADR correspon a la denominació anglesa alternative dispute resolution. Per extensió, aquesta sigla també s'utilitza sovint, tant en masculí com en femení, amb el sentit de 'procediment de resolució alternativa de conflictes' (per exemple, "L'arbitratge és un ADR" o "Les ADR més habituals són l'arbitratge, la conciliació i la mediació").
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme resolució alternativa de conflictes (sigla ADR):

    S'aprova la forma resolució alternativa de conflictes, calc de l'anglès alternative dispute resolution, juntament amb la sigla anglesa ADR, i es reconsidera, doncs, la decisió presa en la reunió del Consell Supervisor núm. 538, del 15 de desembre de 2011, en què es va fixar la forma resolució de conflictes extrajudicial i la sigla REC, pels motius següents:

    Pel que fa a la forma resolució de conflictes extrajudicial, aprovada inicialment pel Consell Supervisor,

    ·és semànticament imprecisa i, per tant, equívoca, ja que els procediments de resolució de conflictes que inclou aquesta etiqueta (la mediació, l'arbitratge, etc.), encara que tenen lloc sense la intervenció d'un jutge, poden produir-se en el marc de processos judicials, de manera que no és exacte qualificar-los de procediments extrajudicials.(1)

    Pel que fa a la nova proposta, resolució alternativa de conflictes,

    ·és una denominació adequada i s'identifica perfectament amb el concepte;

    ·és la forma més utilitzada en els textos d'especialitat i entre els experts;

    ·segueix el paral·lelisme de les denominacions utilitzades en altres llengües;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector, que han sol·licitat explícitament la reconsideració del cas.

    Pel que fa a les sigles,

    ·la sigla aprovada inicialment pel Consell Supervisor (RCE) no té cap ús;

    ·la sigla utilitzada habitualment en qualsevol context per a designar aquest concepte (i, per extensió, per a fer referència a qualsevol procediment de resolució alternativa de conflictes), tant en català com, majoritàriament, en la resta de llengües, és ADR, corresponent a la denominació anglesa;

    ·ADR és una sigla molt consolidada, amb un ús similar, o fins i tot superior, al de la denominació desenvolupada.

    Entre resolució alternativa de conflictes i resolució de conflictes alternativa, s'opta per resolució alternativa de conflictes, malgrat que aquesta forma trenca el sintagma resolució de conflictes, que és la denominació del concepte superordinat corresponent i, per tant, el descriptor de la definició, per motius d'ús, perquè la forma consolidada, tal com mostren la majoria de textos especialitzats i, en general, la cerca a internet, és resolució alternativa de conflictes (la forma resolució de conflictes alternativa se sol utilitzar sobretot en contextos explicatius del tipus "resolució de conflictes alternativa a la via judicial", però no com a denominació global del concepte). També en altres llengües romàniques se segueix majoritàriament aquesta estructura.

    (1) Contextos com ara el següent, en què s'ha substituït la forma resolució alternativa de conflictes per la forma normalitzada inicialment resolució de conflictes extrajudicial, permeten veure que l'ús d'aquesta forma no és prou escaient:

    "S'ha dut a terme en diversos jutjats un projecte sobre la implantació de la mediació intrajudicial en matèria civil, per a potenciar la *resolució de conflictes extrajudicial."

    En canvi, s'entén sense problemes amb la forma resolució alternativa de conflictes:

    "S'ha dut a terme en diversos jutjats un projecte sobre la implantació de la mediació intrajudicial en matèria civil, per a potenciar la resolució alternativa de conflictes."

    [Acta 623, 28 de juny de 2017]
  • ca  arbitratge mediació, n m
  • ca  arb-med, n m sin. compl.
  • es  arb-med, n m
  • es  arbitraje y mediación, n m
  • es  arbitraje-mediación, n m
  • es  arbmed, n m
  • fr  arb-med, n m
  • fr  arbitrage-médiation, n m
  • it  arb-med, n m
  • it  arbitrato-mediazione, n m
  • en  arb-med, n
  • en  arbitration/mediation, n
  • en  arbitration-mediation, n

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes en què les parts pacten sotmetre el conflicte primer a un arbitratge i després a una mediació, de manera que el resultat de l'arbitratge només es dona a conèixer i adquireix validesa si no s'arriba a un acord a través de la mediació.

Nota

  • 1. L'arbitratge mediació va ser creat amb la voluntat d'evitar els problemes de parcialitat i manca de neutralitat que pot generar la mediació arbitratge quan és un mateix professional qui duu a terme la mediació i l'arbitratge.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes arbitratge mediació (sin. compl. arb-med) i mediació arbitratge (sin. compl. med-arb):

    S'aproven les denominacions semànticament relacionades arbitratge mediació, juntament amb el sinònim complementari arb-med, i mediació arbitratge, juntament amb el sinònim complementari med-arb, pels motius següents:

    Pel que fa a arbitratge mediació i a mediació arbitratge, probablement calcs de l'anglès,

    ·són formes descriptives lingüísticament adequades, constituïdes per dos substantius coordinats referits als dos processos que conformen aquests procediments de resolució de conflictes: un arbitratge i una mediació, per aquest ordre, en el cas de arbitratge mediació, i una mediació i un arbitratge, per aquest ordre, en el cas de mediació arbitratge;

    ·formalment són denominacions anàlogues a altres denominacions catalanes ja normatives, com ara cafè concert, esmorzar dinar o goma escuma, constituïdes també per dos substantius coordinats;

    ·són formes ja documentades en textos especialitzats;

    ·en altres llengües s'utilitzen designacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a arb-med i med-arb,

    ·són manlleus de l'anglès construïts per reducció de les formes desenvolupades corresponents;

    ·lingüísticament, com a manlleus, conserven el guionet d'origen, el qual, a més, facilita la lectura, perquè ajuda a identificar els dos formants del compost i permet la pronúncia tònica de tots dos;

    ·són les formes utilitzades habitualment entre els especialistes i en textos d'especialitat per a designar els conceptes;

    ·en altres llengües es documenten les formes paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes arbitratge-mediació i mediació-arbitratge, amb guionet entre els formants, perquè la normativa estableix que aquest tipus de formacions s'escriuen amb els components separats, sense cap element d'unió.

    Es descarten les formes arbitratge i mediació i mediació i arbitratge, i també arbitratge amb mediació i mediació amb arbitratge, que també s'han valorat, perquè no tenen ús i perquè terminològicament resulten denominacions menys travades que les formes aprovades. Les formes arbitratge amb mediació i mediació amb arbitratge tenen també l'inconvenient que no posen els dos processos (l'arbitratge i la mediació) al mateix nivell, sinó que els fan dependre l'un de l'altre.

    Pel que fa a la categoria lèxica, les solucions adoptades responen als usos documentats i referits pels especialistes.

    [Acta 622, 2 de juny de 2017]
  • ca  arbitratge, n m
  • es  arbitraje, n m
  • en  arbitration, n

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes en què les parts enfrontades encomanen a un àrbitre o un tribunal arbitral que gestioni la qüestió objecte de controvèrsia, la valori i emeti un laude, que serà vinculant.

Nota

  • L'arbitratge pot ser de dret o d'equitat, en funció del perfil de l'àrbitre i dels criteris de resolució del conflicte:

    - en l'arbitratge de dret, l'àrbitre arriba a la resolució del conflicte mitjançant raonaments jurídics, és a dir, aplicant la norma jurídica que correspongui.
    - en l'arbitratge d'equitat, l'àrbitre arriba a la resolució del conflicte d'acord amb els usos, costums i criteris de justícia.

    En ambdós casos, és un procediment privat i, per tant, exclou la via judicial.

    Quan les parts prefereixen deixar en mans d'un tercer la resolució del conflicte, l'arbitratge és una bona solució perquè poden triar un expert en la matèria perquè prengui la decisió.

    És un procés formal però no té la rigidesa d'un judici.
arbitratge mediació arbitratge mediació

  • ca  arbitratge mediació, n m
  • ca  arb-med, n m sin. compl.
  • es  arb-med, n m
  • es  arbitraje y mediación, n m
  • es  arbitraje-mediación, n m
  • es  arbmed, n m
  • fr  arb-med, n m
  • fr  arbitrage-médiation, n m
  • it  arb-med, n m
  • it  arbitrato-mediazione, n m
  • en  arb-med, n
  • en  arbitration/mediation, n
  • en  arbitration-mediation, n

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes en què les parts pacten sotmetre el conflicte primer a un arbitratge i després a una mediació, de manera que el resultat de l'arbitratge només es dona a conèixer i adquireix validesa si no s'arriba a un acord a través de la mediació.

Nota

  • 1. L'arbitratge mediació va ser creat amb la voluntat d'evitar els problemes de parcialitat i manca de neutralitat que pot generar la mediació arbitratge quan és un mateix professional qui duu a terme la mediació i l'arbitratge.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes arbitratge mediació (sin. compl. arb-med) i mediació arbitratge (sin. compl. med-arb):

    S'aproven les denominacions semànticament relacionades arbitratge mediació, juntament amb el sinònim complementari arb-med, i mediació arbitratge, juntament amb el sinònim complementari med-arb, pels motius següents:

    Pel que fa a arbitratge mediació i a mediació arbitratge, probablement calcs de l'anglès,

    ·són formes descriptives lingüísticament adequades, constituïdes per dos substantius coordinats referits als dos processos que conformen aquests procediments de resolució de conflictes: un arbitratge i una mediació, per aquest ordre, en el cas de arbitratge mediació, i una mediació i un arbitratge, per aquest ordre, en el cas de mediació arbitratge;

    ·formalment són denominacions anàlogues a altres denominacions catalanes ja normatives, com ara cafè concert, esmorzar dinar o goma escuma, constituïdes també per dos substantius coordinats;

    ·són formes ja documentades en textos especialitzats;

    ·en altres llengües s'utilitzen designacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a arb-med i med-arb,

    ·són manlleus de l'anglès construïts per reducció de les formes desenvolupades corresponents;

    ·lingüísticament, com a manlleus, conserven el guionet d'origen, el qual, a més, facilita la lectura, perquè ajuda a identificar els dos formants del compost i permet la pronúncia tònica de tots dos;

    ·són les formes utilitzades habitualment entre els especialistes i en textos d'especialitat per a designar els conceptes;

    ·en altres llengües es documenten les formes paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes arbitratge-mediació i mediació-arbitratge, amb guionet entre els formants, perquè la normativa estableix que aquest tipus de formacions s'escriuen amb els components separats, sense cap element d'unió.

    Es descarten les formes arbitratge i mediació i mediació i arbitratge, i també arbitratge amb mediació i mediació amb arbitratge, que també s'han valorat, perquè no tenen ús i perquè terminològicament resulten denominacions menys travades que les formes aprovades. Les formes arbitratge amb mediació i mediació amb arbitratge tenen també l'inconvenient que no posen els dos processos (l'arbitratge i la mediació) al mateix nivell, sinó que els fan dependre l'un de l'altre.

    Pel que fa a la categoria lèxica, les solucions adoptades responen als usos documentats i referits pels especialistes.

    [Acta 622, 2 de juny de 2017]
avaluació experta preliminar avaluació experta preliminar

  • ca  avaluació experta preliminar , n f
  • es  evaluación neutral inicial, n f
  • es  evaluación neutral preliminar, n f
  • es  evaluación neutral previa, n f
  • fr  évaluation préliminaire neutre, n f
  • it  valutazione preliminare, n f
  • en  early neutral evaluation, n

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes en què un tercer imparcial i expert en la matèria objecte de controvèrsia emet una valoració no vinculant del cas, després d'analitzar els fets, les proves i la legislació, amb suggeriments per a resoldre'l i amb una anticipació de la sentència més probable si la qüestió arribés als tribunals.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme avaluació experta preliminar:

    S'aprova la denominació avaluació experta preliminar, calc aproximat de l'anglès early neutral evaluation, pels motius següents:

    ·és una forma descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel sintagma avaluació experta (perquè és una avaluació feta per un especialista en la matèria objecte de controvèrsia) i el modificador preliminar, perquè s'avança a una resolució dels tribunals, en cas que el conflicte hi arribés (preliminar és, segons el diccionari normatiu, "Que precedeix i prepara l'objecte principal");

    ·segueix el paral·lelisme d'altres llengües;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre avaluació experta preliminar i avaluació experta prèvia, s'ha preferit la primera forma, perquè l'adjectiu preliminar es considera més formal i, per tant, més ajustat al context.

    Es descarta la forma avaluació experta inicial, que també s'ha valorat, perquè pot resultar equívoca i associar-se amb una avaluació interna del procés.

    [Acta 623, 28 de juny de 2017]