Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "Rebeca" in all thematic areas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gandalla, n f
- ca centurió, n m alt. sin.
- ca galda, n f alt. sin.
- ca galda groga, n f alt. sin.
- ca galda negra, n f alt. sin.
- ca gavarró, n m alt. sin.
- ca herba del gat, n f alt. sin.
- ca marduix bord, n m alt. sin.
- ca marduixí bord, n m alt. sin.
- ca pebre de ruc, n m alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca reseda groga, n f alt. sin.
- ca sàlvia, n f alt. sin.
- ca enturió, n m var. ling.
- ca galza, n f var. ling.
- ca gandaia, n f var. ling.
- ca gavarro, n m var. ling.
- ca gualda, n f var. ling.
- ca gualda groga, n f var. ling.
- ca gualda negra, n f var. ling.
- nc Reseda lutea L.
<Botànica > resedàcies>
Note
- La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gandalla, n f
- ca centurió, n m alt. sin.
- ca galda, n f alt. sin.
- ca galda groga, n f alt. sin.
- ca galda negra, n f alt. sin.
- ca gavarró, n m alt. sin.
- ca herba del gat, n f alt. sin.
- ca marduix bord, n m alt. sin.
- ca marduixí bord, n m alt. sin.
- ca pebre de ruc, n m alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca reseda groga, n f alt. sin.
- ca sàlvia, n f alt. sin.
- ca enturió, n m var. ling.
- ca galza, n f var. ling.
- ca gandaia, n f var. ling.
- ca gavarro, n m var. ling.
- ca gualda, n f var. ling.
- ca gualda groga, n f var. ling.
- ca gualda negra, n f var. ling.
- nc Reseda lutea L.
<Botànica > resedàcies>
Note
- La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa).
<Esport > Tir > Tir olímpic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir olímpic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 14)
ISBN 84-7739-232-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ganxo, n m
- es gancho
- es rabera
- fr crochet
- en hook
<Esport > Tir > Tir olímpic>
Definition
<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca ganxo, n m
- es gancho
- es rabera
- fr crochet
- en hook
<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>
Definition
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca havia de coroneta vermella, n f
- es habia coronirroja
- fr habia à couronne rouge
- en red-crowned ant-tanager
- de Karmesinkardinal
- nc Habia rubica
<36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca havia de coroneta vermella, n f
- es habia coronirroja
- fr habia à couronne rouge
- en red-crowned ant-tanager
- de Karmesinkardinal
- nc Habia rubica
<36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca huitoto meneca
- ca meneca sin. compl.
- ca meneka sin. compl.
- ca minica sin. compl.
- ca mïnïka sin. compl.
- cod meneca
- ar الهويتوتو مينيكا
- cy Huitoto meneca
- cy Meneca sin. compl.
- cy Meneka sin. compl.
- cy Mïnïca sin. compl.
- cy Mïnïka sin. compl.
- de Huitoto Meneca
- de Meneca sin. compl.
- de Meneka sin. compl.
- de Minica sin. compl.
- de Mïnïka sin. compl.
- en Minica Witoto
- en Meneca sin. compl.
- en Meneka sin. compl.
- en Minica sin. compl.
- en Minica Huitoto sin. compl.
- en Mïnïka sin. compl.
- es huitoto meneca
- es meneca sin. compl.
- es meneka sin. compl.
- es minica sin. compl.
- es mïnika sin. compl.
- eu minika huitotera
- eu meneca sin. compl.
- eu meneka sin. compl.
- eu minica sin. compl.
- eu mïnïka sin. compl.
- fr huitoto minica
- fr meneca sin. compl.
- fr meneka sin. compl.
- fr minica sin. compl.
- fr mïnïka sin. compl.
- gn huitoto meneka
- gn meneca sin. compl.
- gn meneka sin. compl.
- gn minica sin. compl.
- gn mïnïka sin. compl.
- it huitoto meneca
- it meneca sin. compl.
- it meneka sin. compl.
- it minica sin. compl.
- it mïnïka sin. compl.
- ja ウィトト・メネカ語
- ja ミニカ語 sin. compl.
- nl Huitoto Meneca
- nl Meneca sin. compl.
- nl Meneka sin. compl.
- nl Minica sin. compl.
- nl Mïnïka sin. compl.
- pt huitoto meneca
- pt meneca sin. compl.
- pt meneka sin. compl.
- pt minica sin. compl.
- pt mïnïka sin. compl.
- ru Уитото-мыныка
- ru Менека sin. compl.
- ru Миника sin. compl.
- ru Мыныка sin. compl.
- zh 胡伊托托-梅内卡语
- zh 梅内加 sin. compl.
- zh 梅内卡 sin. compl.
- zh 米尼加 sin. compl.
- zh 米尼卡 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Huitoto > Huitotoa>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Perú>
Definition
Els huitotos van ser vistos per primera vegada per colonitzadors blancs al segle XVII. Fins a les darreries del XIX, però, no es van establir contactes estables. La instal·lació en terres huitoto colombianes de companyies explotadores de cautxú va provocar unes altes taxes de mortalitat dels indígenes per culpa d'epidèmies de malalties europees.
Els huitotos que avui habiten al Perú són descendents dels grups que van fugir dels explotadors de Colòmbia. L'índex d'escolarització és força baix i la majoria de mestres no són indígenes.
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.
- ca isard, n m
- es gamuza
- es rebeco
- fr chamois
- fr isard
- it camoscio
- en chamois
- de Gemse
- nc Rupicapra rupicabra
- nc Rupicapra rupicapra
<Zoologia > Mamífers>
Definition
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca isard, n m
- ca camussa, n f sin. compl.
- es rebeco, n m
- fr isard, n m
- fr izard, n m
- en chamois, n
- nc Rupricapra rupicapra
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca isard alpí, n m
- ca camussa, n m sin. compl.
- ca isard, n m sin. compl.
- es rebeco alpino, n m
- fr chamois des Alpes, n m
- en alpine chamois, n
- de Alpen-Gämse, n f
- nc Rupicapra rupicapra
<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>