Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "ad" in all thematic areas
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca complement ad personam, n m
- ca complement personal, n m sin. compl.
- ca plus personal, n m sin. compl.
- es complemento ad personam, n m
- es complemento personal, n m sin. compl.
- es plus personal, n m sin. compl.
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca complement ad personam, n m
- ca complement personal, n m
- es complemento ad personam
- es complemento personal
- fr salaire au mérite
- en merit pay
- en merit wage
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>
Definition
<Treball > Recursos humans>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca complement ad personam [ad personam: la], n m
- ca complement personal, n m
- es complemento ad personam
- es complemento personal
- fr salaire au mérite
- en merit pay
- en merit wage
<Treball > Recursos humans>
Definition
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca concordança pel sentit, n f
- ca concordança ad sensum [ad sensum: la], n f sin. compl.
- ca concordança de sentit, n f sin. compl.
- es concordancia ad sensum
- es concordancia de sentido
- fr accord ad sensum
- fr accord semantique
- en agreement ad sensum
- en semantic agreement
<Lingüística>
Definition
Note
- El terme concordança pel sentit s'utilitza sobretot per als casos de discordança de nombre entre el subjecte i el predicat d'una oració quan el subjecte és singular però el verb presenta forma plural pel fet que aquell designa una entitat col·lectiva. La concordança pel sentit es dona amb subjectes formats per sintagmes nominals amb un nom col·lectiu, especialment si es troba separat del predicat (com en Tota la gent que hi participava, després d'hores i hores de debat, decidiren donar per bona la proposta) o es troba implícit o expressat per un relatiu (com en la segona oració coordinada de La comitiva entrà cridant, però després d'un moment es tranquil·litzaren). Les construccions que presenten aquest tipus de concordança reben el nom de construcció de sentit o construcció 'ad sensum'.
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca conreadora danesa, n f
- ca vibrocultor, n m sin. compl.
- es cultivador con brazos en S
- es cultivador danés
- es vibrocultivador
- es vibrocultor
- fr cultivateur à dents en S
- fr cultivateur danois
- it coltivatore con denti ad S
- it coltivatore danese
- it vibrotiller
- en Danish cultivator
- en S-type cultivator
- de Feingrubber
- de Grubber mit S-Zinken
<Maquinària i equip agropecuari>
Definition
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca construcció de sentit, n f
- ca construcció ad sensum [ad sensum: la], n f sin. compl.
- es construcción ad sensum
- es construcción de sentido
- fr construction ad sensum
- en construction ad sensum
<Lingüística>
Definition
Note
- És el que trobem, per exemple, en l'oració Tota la gent que hi participava, després d'hores i hores de debat, decidiren donar per bona la proposta, en què el verb decidir apareix en tercera persona del plural perquè el subjecte (tota la gent que hi participava), a pesar de ser singular, designa una col·lectivitat.
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte ad complantandum, n m
- es contrato ad complantandum
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definition
Note
- Àmbit: Inespecífic
-
Durant la vigència del contracte, les despeses de la plantació i del conreu de la vinya eren a càrrec, íntegrament, de la part complantadora i els fruits de la verema es repartien a mitges entre la propietat i la part complantadora, excepte un dels set anys del termini de plantació, la verema del qual corresponia íntegrament al vinyataire. Un cop expirat aquest termini, la vinya era sotmesa a l'examen dels boni homines, als quals corresponia dictaminar si havia estat ben plantada, conreada i veremada. Si el veredicte dels experts era favorable, la terra i la vinya eren dividides a parts iguals entre la propietat i la part complantadora. A partir de mitjan segle XI, el contracte típic de la complantació de tradició franca experimentà canvis importants i evolucionà cap al concepte de concessió ad meliorandum: d'una banda, desaparegué la divisió de la terra i de la vinya entre la propietat i la part complantadora en expirar el termini de la plantació i, de l'altra, la part complantadora restà obligada al lliurament del delme i la quarta part de la verema a la propietat.
El contracte de complantació és a bastament documentat al territori de Barcelona i a les comarques de l'entorn durant el boom vitivinícola del període 960-1080. Posteriorment, aquesta modalitat contractual reculà enfront d'altres formes de parceria com ara la mitgeria per a l'explotació de les terres de llauró, tot i que esporàdicament se'n poden localitzar exemplars entre la documentació notarial medieval i moderna.
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca conversió analògica-digital, n f
- ca digitalització, n f
- es conversión A/D
- es digitalización
- en analogue to digital conversion
- en digitalization
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definition
Note
- L'exactitud del procés depèn de la freqüència de mostratge i de la resolució utilitzada per a descriure els nivells analògics.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca conversió analògica-digital, n f
- ca digitalització, n f
- es conversión A/D
- es digitalización
- en analogue to digital conversion
- en digitalization
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definition
Note
- L'exactitud del procés depèn de la freqüència de mostratge i de la resolució utilitzada per a descriure els nivells analògics.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca conversió analògica-digital, n f
- ca digitalització, n f
- es conversión A/D
- es digitalización
- en analogue to digital conversion
- en digitalization
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definition
Note
- L'exactitud del procés depèn de la freqüència de mostratge i de la resolució utilitzada per a descriure els nivells analògics.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
