Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "agror" in all thematic areas
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca agró ventreblanc, n m
- es garza ventriblanca
- fr héron impérial
- en white-bellied heron
- de Kaiserreiher
- nc Ardea insignis
<21.02 Ocells > Pelecaniformes > Ardeids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca agró ventreblanc, n m
- es garza ventriblanca
- fr héron impérial
- en white-bellied heron
- de Kaiserreiher
- nc Ardea insignis
<21.02 Ocells > Pelecaniformes > Ardeids>
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agrer, n m
- es agro
<Història>
Definition
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agrer, n m
- es agro
<Història del dret>
Definition
Note
- Àmbit: Inespecífic
-
Terme genèric en què s'inclouen tots els pagaments satisfets en espècies que gravaven proporcionalment la producció dels principals productes agraris (cereals, vi), al marge d'altres rendes de parceria com eren el delme, la primícia o el braçatge.
Els agrers es contraposen, doncs, als pagaments fixos en espècies (censos), ara bé, com aquests, també es tractava d'una prestació de caràcter dominical, és a dir, satisfeta per l'usdefruit de la terra. Per consegüent, havien de pagar agrers els pagesos de les tinences.
Inicialment (s. IX-X), les tinences de parceria foren pròpies de les zones de colonització de la frontera. Les proporcions aplicades eren variables i, tot i que la més habitual fou l'anomenada tasca, equivalent a una onzena part del fruit, també s'acostumaren a exigir agrers més onerosos com el quart i el quint. L'exigència de l'un o de l'altre tingué una translació espacial: els termes tascal, quintal o quartal es referien a les parcel·les o partides de terra on es cobrava la tasca, el quint o el quart. Aquestes exaccions requeien principalment sobre les produccions de cereals i vinya (quint del blat i quart del vi), però hi havia altres productes o conreus sotmesos a la prestació: olives, lli, cànem i glans. Així mateix, el ventall de gravàmens era més ampli des del moment que també es registraren setens, sisens, terços, àdhuc meitats de les collites. En general, els arbres fruiters, així com la producció hortícola, s'exceptuaven del pagament d'agrers.
Les rendes senyorials es basaven, en gran manera, en l'apropiació d'una part de les collites, però, al segle XIV, amb la davallada demogràfica i amb la disminució de la producció agrícola consegüent, aquestes rendes van caure, tant de manera directa (per la menor producció) com també per l'empobriment d'una part de la pagesia i el canvi d'estratègia dels senyors de les terres, que optaren per la substitució de les rendes en espècies per pagaments en diner o bé imposaren establiments agraris a més curt termini, generalment a quatre o cinc anys, com ara els contractes de llauró, similars a la mezzadria italiana, una modalitat de parceria que també es basava en particions de fruits.
En l'època moderna, agrers i tasques eren denominacions caigudes en desús, per bé que es continuaven cobrant rendes proporcionals a les collites que ja aleshores rebien altres noms genèrics (terratges, per exemple). Fins al segle XX, els contractes de masoveria van ser, majoritàriament, contractes de parceria.
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca agroalimentari -ària, adj
- es agroalimentario -ria, adj
- fr agroalimentaire, adj
- en agri-food, adj
- en agro-food, adj
- en agrifood, adj var. ling.
- en agrofood, adj var. ling.
<Seguretat alimentària > Conceptes generals>
Definition
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agrogorod, n m
- es agrociudad
- es agrogorod
- fr agrogorod
- fr agroville
- en agro-town
- en agrogorod
<Construcció > Urbanisme>
Definition
Note
- Manlleu rus.
<Conceptes generals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca agroindústria, n f
- es agroindustria
- fr agro-industrie
- en agro-industry
<Indústria > Conceptes generals>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca atall, n m
- es ataguía, n m
- fr batardeau, n m
- en stop log, n
- eu ur-agor, n
- eu ur-hesi, n
<Fusteria > Construccions>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca auró negre, n m
- ca arracader, n m alt. sin.
- ca arrugat, n m alt. sin.
- ca auró, n m alt. sin.
- ca auró de Montpeller, n m alt. sin.
- ca aurons, n m pl alt. sin.
- ca blada, n f alt. sin.
- ca creuera, n f alt. sin.
- ca agró, n m var. ling.
- ca alzarons, n m pl var. ling.
- ca dauró, n m var. ling.
- ca duró, n m var. ling.
- ca euró, n m var. ling.
- ca uró, n m var. ling.
- nc Acer monspessulanum L.
<Botànica > aceràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca auró negre, n m
- ca arracader, n m alt. sin.
- ca arrugat, n m alt. sin.
- ca auró, n m alt. sin.
- ca auró de Montpeller, n m alt. sin.
- ca aurons, n m pl alt. sin.
- ca blada, n f alt. sin.
- ca creuera, n f alt. sin.
- ca agró, n m var. ling.
- ca alzarons, n m pl var. ling.
- ca dauró, n m var. ling.
- ca duró, n m var. ling.
- ca euró, n m var. ling.
- ca uró, n m var. ling.
- nc Acer monspessulanum L.
<Botànica > aceràcies>
