Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "alba" in all thematic areas

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alga, n f
  • es  alga, n f
  • fr  algue, n f
  • en  alga, n

<Botànica>

alga alga

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alga, n f
  • es  alga, n f
  • fr  algue, n f
  • en  alga, n
  • en  seaweed, n

<Enginyeria forestal>

alga dels vidriers alga dels vidriers

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alga dels vidriers, n f
  • ca  altina, n f sin. compl.
  • ca  posidònia, n f sin. compl.
  • ca  alga, n f alt. sin.
  • ca  alga de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  alga de vidriers, n f alt. sin.
  • ca  alga marina, n f alt. sin.
  • ca  algues, n f pl alt. sin.
  • ca  bolos (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
  • ca  gallots (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
  • ca  pets de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  pilotes (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
  • ca  pilotes de mar (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
  • ca  àliga, n f var. ling.
  • nc  Posidonia oceanica (L.) Delile
  • nc  Posidonia caulini K.D. Koenig sin. compl.

<Botànica > posidoniàcies>

alga dels vidriers alga dels vidriers

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alga dels vidriers, n f
  • ca  altina, n f sin. compl.
  • ca  posidònia, n f sin. compl.
  • ca  alga, n f alt. sin.
  • ca  alga de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  alga de vidriers, n f alt. sin.
  • ca  alga marina, n f alt. sin.
  • ca  algues, n f pl alt. sin.
  • ca  bolos (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
  • ca  gallots (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
  • ca  pets de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  pilotes (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
  • ca  pilotes de mar (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
  • ca  àliga, n f var. ling.
  • nc  Posidonia oceanica (L.) Delile
  • nc  Posidonia caulini K.D. Koenig sin. compl.

<Botànica > posidoniàcies>

alma mater alma mater

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  alma mater, n f
  • ca  ànima d'un grup, n f
  • ca  ànima d'un projecte, n f
  • es  alma de un grupo, n f
  • es  alma de un proyecto, n f
  • es  alma mater, n f

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definition
Significat literal: Mare benefactora.

Note

  • Expressió d'àmbit general. Al principi, s'aplicava a la universitat; actualment, se sol usar també per a designar allò que és, respecte a una cosa, com l'ànima respecte al cos, part essencial d'una cosa, que li dona vida, vigor, força.
    Exemple: El president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals I el consell de govern de la corporació està molt compromès amb aquest projecte, ajudant en tot allò que pot, a través del seu conseller secretari, que és l'alma mater; és un dels principals impulsors d'aquest projecte.
alna alna

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alna, n f
  • es  alna, n f
  • es  ana, n f
  • fr  aune, n f
  • en  old measurement approx. one meter, n

<Enginyeria forestal>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alna, n f
  • es  alna

<Història del dret>

Definition
Antiga mesura de longitud equivalent, aproximadament, a mig metre.

Note

  • Àmbit: País Valencià
  • L'alna s'emprava per a amidar roba i teixits a Lleida, a la Seu d'Urgell, a Cervera, a Miravet, a Horta de Sant Joan i a la Torre de l'Espanyol (quatre pams). També s'emprà a la Catalunya Vella com a mesura agrària, i a València des del segle XIII.
arç blanc arç blanc

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  arç blanc, n m
  • ca  cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  espí blanc, n m sin. compl.
  • ca  espinalb, n m sin. compl.
  • ca  ram de Sant Pere, n m sin. compl.
  • es  espino albar
  • es  espino blanco
  • es  majuelo
  • fr  aubépine
  • en  English hawthorn
  • en  hawthorn
  • nc  Crataegus monogyna

<Botànica>

Definition
Arbust caducifoli de la família de les rosàcies, molt espinós, amb fulles lobades, flors blanques oloroses, disposades en corimbes, i fruits petits, carnosos i vermells, que es fa sovint a les bardisses.

Note

  • El fruit de l'arç blanc és la cirereta de pastor.
arç blanc arç blanc

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arç blanc, n m
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  espinalb, n m sin. compl.
  • es  espino albar, n m
  • es  majoleto, n m
  • es  majuelo, n m
  • fr  aubépine monogyne, n f
  • fr  épine blanche, n f
  • en  hawthorn, n
  • en  quickthorn, n
  • nc  Crataegus monogyna

<Enginyeria forestal>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  asfòdel, n m
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  porrassa, n f alt. sin.
  • nc  Asphodelus sp. pl.

<Botànica > liliàcies>