Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "alegrar" in all thematic areas

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  colitx, n m
  • ca  colís, n m sin. compl.
  • ca  colís (rebrot), n m sin. compl.
  • ca  colitx (rebrot), n m sin. compl.
  • ca  coniell, n m sin. compl.
  • ca  coniell (rebrot), n m sin. compl.
  • ca  curibell, n m sin. compl.
  • ca  curibell (rebrot), n m sin. compl.
  • ca  tro, n m sin. compl.
  • ca  tro (rebrot), n m sin. compl.
  • ca  alegret, n m alt. sin.
  • ca  banya de cabra, n f alt. sin.
  • ca  botet, n m alt. sin.
  • ca  botets, n m pl alt. sin.
  • ca  campanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  cascavell, n m alt. sin.
  • ca  cascavells, n m pl alt. sin.
  • ca  colissos, n m pl alt. sin.
  • ca  colitxos, n m pl alt. sin.
  • ca  coniells, n m pl alt. sin.
  • ca  conillera, n f alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets de bancal, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets de marge, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets dels petets, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets sense ulls, n m pl alt. sin.
  • ca  cruixidera, n f alt. sin.
  • ca  cruixideres, n f pl alt. sin.
  • ca  cucut, n m alt. sin.
  • ca  curibells, n m pl alt. sin.
  • ca  esclafidor, n m alt. sin.
  • ca  esclafidors, n m pl alt. sin.
  • ca  escruixidors, n m pl alt. sin.
  • ca  espetecs, n m pl alt. sin.
  • ca  espetegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba dels pets, n f alt. sin.
  • ca  herba petosa, n f alt. sin.
  • ca  patac, n m alt. sin.
  • ca  patacs, n m pl alt. sin.
  • ca  pet, n m alt. sin.
  • ca  petador, n m alt. sin.
  • ca  petadors, n m pl alt. sin.
  • ca  petapetons, n m pl alt. sin.
  • ca  petets, n m pl alt. sin.
  • ca  pets, n m pl alt. sin.
  • ca  pets de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  rapissos, n m pl alt. sin.
  • ca  tacabols, n m pl alt. sin.
  • ca  trons, n m pl alt. sin.
  • ca  verdura, n f alt. sin.
  • ca  xiulets, n m pl alt. sin.
  • ca  xiulets de lladre, n m pl alt. sin.
  • ca  xuplons, n m pl alt. sin.
  • ca  colelles, n f pl var. ling.
  • ca  coliells, n m pl var. ling.
  • ca  colitxo, n m var. ling.
  • ca  colivelles, n f pl var. ling.
  • ca  colixos, n m pl var. ling.
  • ca  collisos, n m pl var. ling.
  • ca  conivella, n f var. ling.
  • ca  corills, n m pl var. ling.
  • ca  coritxos, n m pl var. ling.
  • ca  corivells, n m pl var. ling.
  • ca  culiells, n m pl var. ling.
  • ca  culís, n m var. ling.
  • ca  culisos, n m pl var. ling.
  • ca  culivelles, n f pl var. ling.
  • ca  culivells, n m pl var. ling.
  • ca  cuniella, n f var. ling.
  • ca  cunielles, n f pl var. ling.
  • ca  cuniells, n m pl var. ling.
  • ca  cunillets, n m pl var. ling.
  • ca  curcibells, n m pl var. ling.
  • ca  curivells, n m pl var. ling.
  • ca  farolets, n m pl var. ling.
  • ca  paterelles, n f pl var. ling.
  • nc  Silene vulgaris (Moench) Garcke
  • nc  Cucubalus behen L. sin. compl.
  • nc  Silene cucubalus Wibel var. ling.
  • nc  Silene inflata Sm. var. ling.

<Botànica > cariofil·làcies>

colitx colitx

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  colitx, n m
  • ca  colís, n m sin. compl.
  • ca  colís (rebrot), n m sin. compl.
  • ca  colitx (rebrot), n m sin. compl.
  • ca  coniell, n m sin. compl.
  • ca  coniell (rebrot), n m sin. compl.
  • ca  curibell, n m sin. compl.
  • ca  curibell (rebrot), n m sin. compl.
  • ca  tro, n m sin. compl.
  • ca  tro (rebrot), n m sin. compl.
  • ca  alegret, n m alt. sin.
  • ca  banya de cabra, n f alt. sin.
  • ca  botet, n m alt. sin.
  • ca  botets, n m pl alt. sin.
  • ca  campanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  cascavell, n m alt. sin.
  • ca  cascavells, n m pl alt. sin.
  • ca  colissos, n m pl alt. sin.
  • ca  colitxos, n m pl alt. sin.
  • ca  coniells, n m pl alt. sin.
  • ca  conillera, n f alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets de bancal, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets de marge, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets dels petets, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets sense ulls, n m pl alt. sin.
  • ca  cruixidera, n f alt. sin.
  • ca  cruixideres, n f pl alt. sin.
  • ca  cucut, n m alt. sin.
  • ca  curibells, n m pl alt. sin.
  • ca  esclafidor, n m alt. sin.
  • ca  esclafidors, n m pl alt. sin.
  • ca  escruixidors, n m pl alt. sin.
  • ca  espetecs, n m pl alt. sin.
  • ca  espetegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba dels pets, n f alt. sin.
  • ca  herba petosa, n f alt. sin.
  • ca  patac, n m alt. sin.
  • ca  patacs, n m pl alt. sin.
  • ca  pet, n m alt. sin.
  • ca  petador, n m alt. sin.
  • ca  petadors, n m pl alt. sin.
  • ca  petapetons, n m pl alt. sin.
  • ca  petets, n m pl alt. sin.
  • ca  pets, n m pl alt. sin.
  • ca  pets de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  rapissos, n m pl alt. sin.
  • ca  tacabols, n m pl alt. sin.
  • ca  trons, n m pl alt. sin.
  • ca  verdura, n f alt. sin.
  • ca  xiulets, n m pl alt. sin.
  • ca  xiulets de lladre, n m pl alt. sin.
  • ca  xuplons, n m pl alt. sin.
  • ca  colelles, n f pl var. ling.
  • ca  coliells, n m pl var. ling.
  • ca  colitxo, n m var. ling.
  • ca  colivelles, n f pl var. ling.
  • ca  colixos, n m pl var. ling.
  • ca  collisos, n m pl var. ling.
  • ca  conivella, n f var. ling.
  • ca  corills, n m pl var. ling.
  • ca  coritxos, n m pl var. ling.
  • ca  corivells, n m pl var. ling.
  • ca  culiells, n m pl var. ling.
  • ca  culís, n m var. ling.
  • ca  culisos, n m pl var. ling.
  • ca  culivelles, n f pl var. ling.
  • ca  culivells, n m pl var. ling.
  • ca  cuniella, n f var. ling.
  • ca  cunielles, n f pl var. ling.
  • ca  cuniells, n m pl var. ling.
  • ca  cunillets, n m pl var. ling.
  • ca  curcibells, n m pl var. ling.
  • ca  curivells, n m pl var. ling.
  • ca  farolets, n m pl var. ling.
  • ca  paterelles, n f pl var. ling.
  • nc  Silene vulgaris (Moench) Garcke
  • nc  Cucubalus behen L. sin. compl.
  • nc  Silene cucubalus Wibel var. ling.
  • nc  Silene inflata Sm. var. ling.

<Botànica > cariofil·làcies>

collar collar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  collar, v tr
  • ca  plegar a la colla, v tr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definition
Caragolar la vela, plegar-la sobre la verga, botavara, masteler o antena i afermar-la-hi amb aferradors.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  col·legiar, v tr
  • es  colegiar

<Dret>

Definition
Inscriure {algú} en un col·legi professional.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Per poder exercir, primer l'han de col·legiar.
col·legiar-se col·legiar-se

<Dret>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  col·legiar-se, v intr pron
  • es  colegiarse

<Dret>

Definition
Entrar com a membre en un col·legi professional.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: S'ha col·legiat com a advocat.
col·legiar-se col·legiar-se

<Dret>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  col·legiar-se, v intr pron
  • es  colegiarse

<Dret>

Definition
Constituir-se o organitzar-se en col·legi.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El col·lectiu de traductors hauria de col·legiar-se.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  encertir, v tr
  • ca  cerciorar, v tr sin. compl.
  • es  asegurar
  • es  confirmar

<Dret>

Definition
Donar certesa {a algú} de la veritat d'una cosa.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Aquest fet ha encertit l'advocat de la innocència del seu client.

    Ex.: Les proves l'han cerciorat de la culpabilitat del presumpte atracador.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estranyar, v tr
  • es  alejar
  • es  apartar
  • es  extrañar

<Dret>

Definition
Allunyar {algú} del seu país, d'una empresa o d'un col·lectiu humà determinats.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Van aconseguir estranyar-lo de la política.
esvoletegar esvoletegar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  esvoletegar, v tr
  • es  aletear
  • fr  battre des ailes
  • en  flutter, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Córrer un ocell alhora que mou les ales fins a mig enlairar-se de terra, especialment quan està espantat o vol fugir.
esvoletegar esvoletegar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  esvoletegar, v tr
  • es  aletear
  • fr  battre des ailes
  • en  flutter, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Córrer un ocell alhora que mou les ales fins a mig enlairar-se de terra, especialment quan està espantat o vol fugir.