Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "aliança" in all thematic areas

bancada bancada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bancada, n f
  • ca  camada, n f sin. compl.
  • es  almanta
  • es  entreliño

<Agricultura>

Definition
Espai de terra comprès entre cadascuna de les tires de plantes d'un hort o d'un conreu.
boleng groc boleng groc

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boleng groc, n m
  • ca  llengua bovina groga, n f alt. sin.
  • nc  Alkanna lutea Moris

<Botànica > boraginàcies>

boleng groc boleng groc

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boleng groc, n m
  • ca  llengua bovina groga, n f alt. sin.
  • nc  Alkanna lutea Moris

<Botànica > boraginàcies>

boleng roig boleng roig

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boleng roig, n m
  • ca  pota de colom, n f sin. compl.
  • ca  boleng, n m alt. sin.
  • ca  bovina roja, n f alt. sin.
  • ca  herba de cingle, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tinta, n f alt. sin.
  • ca  herba del cingle, n f alt. sin.
  • ca  onosma bona, n f alt. sin.
  • ca  orcaneta, n f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  peucolom, n m alt. sin.
  • ca  poteta de colom, n f alt. sin.
  • ca  raspeta, n f alt. sin.
  • ca  roja marina, n f alt. sin.
  • ca  bolenc, n m var. ling.
  • nc  Alkanna tinctoria (L.) Tausch
  • nc  Anchusa tinctoria L. sin. compl.
  • nc  Alkanna lehmannii (Tineo) A. DC. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

boleng roig boleng roig

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boleng roig, n m
  • ca  pota de colom, n f sin. compl.
  • ca  boleng, n m alt. sin.
  • ca  bovina roja, n f alt. sin.
  • ca  herba de cingle, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tinta, n f alt. sin.
  • ca  herba del cingle, n f alt. sin.
  • ca  onosma bona, n f alt. sin.
  • ca  orcaneta, n f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  peucolom, n m alt. sin.
  • ca  poteta de colom, n f alt. sin.
  • ca  raspeta, n f alt. sin.
  • ca  roja marina, n f alt. sin.
  • ca  bolenc, n m var. ling.
  • nc  Alkanna tinctoria (L.) Tausch
  • nc  Anchusa tinctoria L. sin. compl.
  • nc  Alkanna lehmannii (Tineo) A. DC. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

bosquerola alablanca bosquerola alablanca

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bosquerola alablanca, n f
  • es  candelita aliblanca
  • fr  paruline à ailes blanches
  • en  painted redstart
  • en  painted whitestart
  • de  Rotbrust-Waldsänger
  • nc  Myioborus pictus

<36.131 Ocells > Passeriformes > Parúlids>

bosquerola alablanca bosquerola alablanca

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bosquerola alablanca, n f
  • es  candelita aliblanca
  • fr  paruline à ailes blanches
  • en  painted redstart
  • en  painted whitestart
  • de  Rotbrust-Waldsänger
  • nc  Myioborus pictus

<36.131 Ocells > Passeriformes > Parúlids>

buglossa buglossa

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  buglossa, n f
  • ca  boleng, n m sin. compl.
  • ca  bolenga borda, n f sin. compl.
  • ca  borratja borda, n f sin. compl.
  • ca  llengua bovina, n f sin. compl.
  • ca  llengua de vaca, n f sin. compl.
  • ca  alcança, n f alt. sin.
  • ca  bovina vera, n f alt. sin.
  • ca  buglossa blava, n f alt. sin.
  • ca  buglossa vera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  borratxa borda, n f var. ling.
  • ca  bugalosa, n f var. ling.
  • ca  buglosa, n f var. ling.
  • ca  bugulosa, n f var. ling.
  • ca  bulgalosa, n f var. ling.
  • ca  gulosa, n f var. ling.
  • ca  lenguaza, n f var. ling.
  • nc  Anchusa italica Retz.
  • nc  Anchusa azurea auct. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  buglossa, n f
  • ca  boleng, n m sin. compl.
  • ca  bolenga borda, n f sin. compl.
  • ca  borratja borda, n f sin. compl.
  • ca  llengua bovina, n f sin. compl.
  • ca  llengua de vaca, n f sin. compl.
  • ca  alcança, n f alt. sin.
  • ca  bovina vera, n f alt. sin.
  • ca  buglossa blava, n f alt. sin.
  • ca  buglossa vera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  borratxa borda, n f var. ling.
  • ca  bugalosa, n f var. ling.
  • ca  buglosa, n f var. ling.
  • ca  bugulosa, n f var. ling.
  • ca  bulgalosa, n f var. ling.
  • ca  gulosa, n f var. ling.
  • ca  lenguaza, n f var. ling.
  • nc  Anchusa italica Retz.
  • nc  Anchusa azurea auct. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

cabanera cabanera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cabanera, n f
  • ca  carrerada, n f
  • ca  assegador, n m sin. compl.
  • ca  camí ramader, n m sin. compl.
  • ca  lligall, n m sin. compl.
  • ca  lligallo, n m sin. compl.
  • es  camino de cabaña
  • es  cañada
  • es  galiana
  • es  vía pecuaria
  • fr  chemin de transhumance
  • fr  draille
  • en  cattle track

<Ramaderia > Explotació animal>

Definition
Via per on té lloc la transhumància.

Note

  • La cañada té una amplada de 90 vares o el cordel de 45.