Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "alto" in all thematic areas
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca mossa, n f
- es caballete con bolas, n m
- es caballete con rodillo, n m
- fr servante, n f
- eu arrabol, n
- eu boladun asto, n
<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca no apte, n m
- es no apto, n m
- en fail, n
<Gestió universitària > Avaluació / Assessment>
Note
- Aquest terme es refereix a la qualificació, no a la persona que és avaluada; per tant, és invariable i no té forma femenina.
<Arts > Circ>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>
- ca part, n f
- ca acte, n m sin. compl.
- es acto
- es parte
- fr acte
- fr partie
- it atto
- it parte
- en act
<Circ > Espectacle>
Definition
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca porrassa, n f
- ca allassa, n f sin. compl.
- ca vara de Sant Josep, n f sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca albons, n m pl alt. sin.
- ca arbeçó, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca baleta (fruit), n f alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca ceba borda, n f alt. sin.
- ca cebollassera, n f alt. sin.
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca crenetes, n f pl alt. sin.
- ca gala (fruit), n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamonet, n m alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca lliri de gesses, n m alt. sin.
- ca lliri fals, n m alt. sin.
- ca macaruller, n m alt. sin.
- ca macarullera, n f alt. sin.
- ca palla gamó, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porreca, n f alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca quiricau, n m alt. sin.
- ca vareta de la mare de Déu, n f alt. sin.
- ca agamó, n m var. ling.
- ca arbessó, n m var. ling.
- ca asfodel, n m var. ling.
- ca aubagó, n m var. ling.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca esclareu, n m var. ling.
- ca gal·la (fruit), n f var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- ca obeons, n m pl var. ling.
- nc Asphodelus cerasiferus J. Gay
- nc Asphodelus ramosus auct. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Note
- Esclareu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca porrassa, n f
- ca allassa, n f sin. compl.
- ca vara de Sant Josep, n f sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca albons, n m pl alt. sin.
- ca arbeçó, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca baleta (fruit), n f alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca ceba borda, n f alt. sin.
- ca cebollassera, n f alt. sin.
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca crenetes, n f pl alt. sin.
- ca gala (fruit), n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamonet, n m alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca lliri de gesses, n m alt. sin.
- ca lliri fals, n m alt. sin.
- ca macaruller, n m alt. sin.
- ca macarullera, n f alt. sin.
- ca palla gamó, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porreca, n f alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca quiricau, n m alt. sin.
- ca vareta de la mare de Déu, n f alt. sin.
- ca agamó, n m var. ling.
- ca arbessó, n m var. ling.
- ca asfodel, n m var. ling.
- ca aubagó, n m var. ling.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca esclareu, n m var. ling.
- ca gal·la (fruit), n f var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- ca obeons, n m pl var. ling.
- nc Asphodelus cerasiferus J. Gay
- nc Asphodelus ramosus auct. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Note
- Esclareu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu.
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca porro, n m
- es puerro, n m
- fr poireau, n m
- pt alho-porro, n m
- en leek, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca que busca alguna cosa?
- es ¿busca algo?
- es ¿desea algo?
- fr vous désirez quelque chose ?
- pt deseja alguma coisa?
- en are you looking for anything in particular?
<Grans Magatzems > Conversa>
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la quid pro quo, n m
- ca quid pro quo [la], n m
- ca una cosa per una altra, n f
- es algo a cambio de algo, n m
- es quid pro quo, n m
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definition
Note
-
Expressió entrada com a llatinisme en el diccionari normatiu de l'IEC, amb el sentit de 'error en prendre una cosa per una altra'. Es fa servir en el dret d'obligacions i contractes i, en general, per a tota mena de negociacions amb el sentit de 'substituir o donar alguna cosa a canvi d'una altra d'equivalent'. És un concepte general dels contractes més referit a la intenció o la motivació d'algú per a fer alguna cosa que a les contraprestacions objectives.
Exemple: Es compromet al diàleg i mostra bona predisposició a acordar el màxim de continguts, i espera, en aquest sentit, el quid pro quo.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca trona, n f
- es silla alta, n f
- es trona, n f
- fr chaise haute, n f
- en high chair, n
- eu aulki altu, n
<Fusteria > Mobles>
