Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Thematic area

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Results for "bada" in all thematic areas

bana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca bana
ca baza sin. compl.
ca ka-bana sin. compl.
ca koma sin. compl.
ca mizeran sin. compl.
de Bana
de Baza sin. compl.
de Koma sin. compl.
de Mizeran sin. compl.
en Bana
en Baza sin. compl.
en Ka-bana sin. compl.
en Koma sin. compl.
en Mizeran sin. compl.
es bana
es baza sin. compl.
es ka-bana sin. compl.
es koma sin. compl.
es mizeran sin. compl.
eu bana
eu baza sin. compl.
eu ka-bana sin. compl.
eu koma sin. compl.
eu mizeran sin. compl.
fr bana
fr baza sin. compl.
fr koma sin. compl.
fr mizeran sin. compl.
fr parole des Bana sin. compl.
gl bana
gl baza sin. compl.
gl ka-bana sin. compl.
gl koma sin. compl.
gl mizeran sin. compl.
it bana
it baza sin. compl.
it ka-bana sin. compl.
it koma sin. compl.
it mizeran sin. compl.
nl Bana
nl Baza sin. compl.
nl Koma sin. compl.
nl Mizeran sin. compl.
pt bana
pt baza sin. compl.
pt ka-bana sin. compl.
pt koma sin. compl.
pt mizeran sin. compl.

<Afroasiàtica > Txàdica > Central>, <Àfrica > Camerun>

Definition

El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al bana són el psikye i el kamwe.

El bana consta de dos dialectes: el gamboura, localitzat a la zona muntanyosa (uns 14.000 parlants), i el guili, situat a les planes (uns 9.000 parlants). Les diferències són escasses i afecten bàsicament el lèxic.

Des del punt de vista geogràfic, la comunitat bana és veïna de la daba (al sud), la psikye (al nord) i la mina o hina (a l'oest).

El bana és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Conserva, doncs, bona vitalitat. Bona part dels bana saben ful, llengua dominant per a les relacions intergrupals a la regió nord del Camerun. A més, els infants són alfabetitzats en francès, per bé que la taxa d'escolarització no és gaire alta.

Banc Àrab per al Desenvolupament Econòmic d'Àfrica

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca Banc Àrab per al Desenvolupament Econòmic d'Àfrica, n m
ca BADEA, n m sigla
es Banco Árabe para el Desarrollo Económico de África
fr Banque arabe pour le développement économique en Afrique
fr BADEA sigla
en Arab Bank for the Economic Development of Africa
en ABEDA sigla

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definition

Organització internacional d'àmbit regional creada el 1974, que té per objecte fomentar la participació de capital àrab en el desenvolupament econòmic dels estats africans, finançar projectes agrícoles i industrials i proporcionar assistència tècnica als estats d'Àfrica que ho requereixin.

barà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca barà
ca barasano del nord sin. compl.
ca pocanga sin. compl.
ca waimaha sin. compl.
cod wáimaja
cod waípinõmakã
ar بارا
cy Bará
cy Barasano gogleddol sin. compl.
cy Pocanga sin. compl.
cy Waimaha sin. compl.
de Bará
de Barasano do Norte sin. compl.
de Pocanga sin. compl.
de Waimaha sin. compl.
en Bará
en Northern Barasano sin. compl.
en Pocanga sin. compl.
en Pokangá sin. compl.
en Waimaha sin. compl.
es bara
es bará sin. compl.
es barasano del norte sin. compl.
es huaimaha sin. compl.
es pocanga sin. compl.
es pokangá sin. compl.
es waimaha sin. compl.
eu barasanera
eu bara sin. compl.
eu iparraldeko barasanera sin. compl.
eu pocanga sin. compl.
eu waimaha sin. compl.
fr bara
fr barasana du nord sin. compl.
fr pocanga sin. compl.
fr waimaja ou waimaha sin. compl.
gl bará
gl barasano do norte sin. compl.
gl pocanga sin. compl.
gl waimaha sin. compl.
it barà
it barasano del nord sin. compl.
it pocanga sin. compl.
it waimaha sin. compl.
ja バラ語
ja バラサノデルノ－ルド語 sin. compl.
nl Bará
nl Barasano del Norte sin. compl.
nl Pocanga sin. compl.
nl Waimaha sin. compl.
pt bará
pt barasano do norte sin. compl.
pt pocanga sin. compl.
pt waimaha sin. compl.
ru Бара
ru Паканг sin. compl.
ru Ваймаха sin. compl.
ru Поканга sin. compl.
ru Северный барасано sin. compl.
zh 巴拉语
zh 北部巴拉萨诺语、瓦以马哈、波侃伽 sin. compl.
scr Alfabet llatí

<Tucano > Oriental > Barà-tuyuca>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Colòmbia>

Definition

Els baràs formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.

Els baràs es divideixen en vuit clans (grups descendents d'un ancestre comú, entre els quals no hi pot haver intercanvi matrimonial), alguns dels quals són el waimaja, el wamïtañarã, el pamoa, el bara, el wañaco i el bupua bara.

La denominació barasano del nord és utilitzada únicament pel Summer Institute of Linguistics (SIL).

barasana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca barasana
ca barà sin. compl.
ca barasano sin. compl.
ca edulia sin. compl.
ca paneroa sin. compl.
cod baka uka
cod hadira uka
cod jiba uka
ar باراسانية
cy Barasana
cy Bará sin. compl.
cy Barasano sin. compl.
cy Edulia sin. compl.
cy Paneroa sin. compl.
de Barasana
de Bará sin. compl.
en Barasana
en Bará sin. compl.
en Barasano sin. compl.
en Edulia sin. compl.
en Paneroa sin. compl.
es barasano
es bará sin. compl.
es barasana sin. compl.
es edulia sin. compl.
es paneroa sin. compl.
eu barasanera
eu barà sin. compl.
eu barasano sin. compl.
eu edulia sin. compl.
eu paneroa sin. compl.
fr barasana
fr bara sin. compl.
fr bará sin. compl.
fr barasano sin. compl.
fr edulia sin. compl.
fr edúuria sin. compl.
fr paneroa sin. compl.
gl barasana
gl bará sin. compl.
gl barasano sin. compl.
gl edulia sin. compl.
gl paneroa sin. compl.
gn varasána
gn edulia sin. compl.
gn paneroa sin. compl.
gn vara sin. compl.
gn varasána sin. compl.
it barasana
it barà sin. compl.
it barasano sin. compl.
it edulia sin. compl.
it paneroa sin. compl.
ja バラサナ語
ja バラ語、バラサノ語、パネロア語、エドゥリア語 sin. compl.
nl Barasana
nl Bará sin. compl.
nl Barasano sin. compl.
nl Edulia sin. compl.
nl Paneroa sin. compl.
pt barasana
pt bará sin. compl.
pt barasano sin. compl.
pt edulia sin. compl.
pt paneroa sin. compl.
ru Барасана
ru Бара sin. compl.
ru Эдулья sin. compl.
ru Панероа sin. compl.
ru Барасано sin. compl.
sw Barasano
sw Bará sin. compl.
sw Barasana sin. compl.
sw Edulia sin. compl.
sw Paneroa sin. compl.
tmh Tabarazant
zh 巴拉萨纳
zh 巴拉 sin. compl.
zh 厄都里亚 sin. compl.
zh 巴拉萨诺 sin. compl.
zh 帕内罗阿 sin. compl.

<Tucano > Oriental > Barà-tuyuca>, <Amèrica > Colòmbia>

Definition

Hi ha unes 500 persones la llengua dels pares de les quals és el barasana, però, en realitat, el nombre de parlants deu ser superior. De totes maneres, les persones que tenen mares parlants d'aquesta llengua no són considerades barasanes. Això s'explica pel fet que els barasanes formen part d'un sistema patrilineal i exogàmic, en què una persona només es pot casar amb algú la llengua del pare del qual sigui diferent de la llengua del propi pare. La llengua del pare és una marca d'identitat. Quan una dona es casa i va a viure a la comunitat del marit, continua usant la llengua del seu pare, fins i tot amb el marit i els fills. Les llengües implicades en aquesta pràctica són fonamentalment de la família tucano oriental.

Aquest sistema lingüístic basat en l'intercanvi matrimonial que trobem a la regió del Vaupés està començant a ser trastocat per l'expansió del tucano, una de les llengües implicades en aquest sistema.

Alguns autors consideren el barasano i el tuyuca com a varietats d'una mateixa llengua.

barda

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca barda, n f
ca borda, n f sin. compl.
es aprisco, n m
es corral, n m
fr bercail, n m
en fold, n
en yard, n

barda

<Física > Meteorologia>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

ca barda, n f
es barda
fr barde
en bard

<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Núvol>

Definition

Núvol que es troba ajagut al llarg de la carena d'una serralada.

barda

<Ciències de la Terra>

ca barda, n f
es barda
fr barde
en bard

<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Núvol>

Definition

Núvol que es troba ajagut al llarg de la carena d'una serralada.

bardissa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

ca bardissa, n f
es barda, n f
fr haie, n f
en bramble hedge, n

bardissa

<Jardineria. Paisatgisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

ca bardissa, n f
ca barder, n m sin. compl.
es barda, n f
es seto campestre, n m

<Jardineria. Paisatgisme>

Definition

Associació vegetal formada per un conjunt d'arbusts i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers, els aranyoners i els arços, que es desenvolupa en marges de rieres o de recs i en llindes de finques agrícoles i que se sol utilitzar com a tanca viva.

basa

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca basa
ca bassa sin. compl.
cod odzamagu
de Basa
de Abacha sin. compl.
de Abatsa sin. compl.
de Komo sin. compl.
de Rubasa sin. compl.
en Basa
en Bassa sin. compl.
es basa
es bassa sin. compl.
eu basa
eu bassa sin. compl.
fr basa
fr abacha sin. compl.
fr abatsa sin. compl.
fr bassa sin. compl.
fr rubasa sin. compl.
gl basa
gl bassa sin. compl.
it basa
it bassa sin. compl.
nl Basa
nl Abacha sin. compl.
nl Abatsa sin. compl.
nl Bassa sin. compl.
nl Rubasa sin. compl.
pt basa
pt bassa sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo>, <Àfrica > Camerun>

Definition

El basa és parlat per una comunitat que s'autodenomina mishulengu i anomena la seva llengua odzamagu. El terme basa es pren de la localització geogràfica del grup, el poble de Basa. Els mishulengus es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns.

Tots aquests grups, que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses, han estat considerats variants dialectals d'una única llengua, el ngwo. A més del basa i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri, els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Konda, els kondes o ikondes, que parlen konda tigako; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.

No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.

S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwa o el basa, no accepten els materials escrits en ngwo.