Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "bateig" in all thematic areas

aigües de bany aigües de bany

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  aigües de bany, n f pl
  • es  aguas de baño
  • fr  eaux de baignade
  • en  bathing water

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >

Definition
Conjunt d'aigües continentals i aigües marines en què el bany és expressament autoritzat per les autoritats competents o no hi és prohibit i hi és practicat habitualment per un nombre important de banyistes.
aigües de bany aigües de bany

<Ciències de la Terra>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  aigües de bany, n f pl
  • es  aguas de baño
  • fr  eaux de baignade
  • en  bathing water

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >

Definition
Conjunt d'aigües continentals i aigües marines en què el bany és expressament autoritzat per les autoritats competents o no hi és prohibit i hi és practicat habitualment per un nombre important de banyistes.
anfós bord anfós bord

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós bord, n m
  • ca  abadejo, n m sin. compl.
  • ca  anfós burro, n m sin. compl.
  • ca  anfós jueu, n m sin. compl.
  • ca  anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  anfós rosat, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  jueu, n m sin. compl.
  • ca  mero rosat, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  nero bord, n m sin. compl.
  • ca  nero jueu, n m sin. compl.
  • ca  nero rosat, n m sin. compl.
  • ca  abadeco, n m var. ling.
  • ca  abadeig, n m var. ling.
  • ca  anfós-burro, n m var. ling.
  • ca  anfós-jueu, n m var. ling.
  • ca  neru, n f var. ling.
  • nc  Mycteroperca rubra
  • nc  Cerna nebulosa var. ling.
  • nc  Parepinephelus acutirostris var. ling.
  • es  abadejo
  • es  cardenal
  • es  gitano
  • es  mero
  • fr  baldèche rouge
  • fr  mérou royal
  • en  comb grouper

<Peixos > Serrànids>

Note

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - abadeco (FAUNAICT): Tarragona

    - abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València

    - anfós bord (DCVB-E): Mallorca

    - anfós bord (DELC): Balears

    - anfós bord (DELC2): Balears

    - anfós bord (RANDA11): Mallorca

    - anfós bord (RPCE3): Mallorca

    - anfós burro (DCVB-E): Eivissa

    - anfós burro (DELC): Balears

    - anfós burro (RANDA11): Eivissa

    - anfós jueu (DCVB-E): Mallorca

    - anfós jueu (DELC): Balears

    - anfós jueu (RANDA11): Mallorca

    - anfós-burro (RPCE3): Eivissa

    - anfós-jueu (RPCE3): Mallorca

    - ase (DELC2): Balears

    - jueu (DELC2): Balears

    - neru (LVPB): Menorca
anfós bord anfós bord

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós bord, n m
  • ca  abadejo, n m sin. compl.
  • ca  anfós burro, n m sin. compl.
  • ca  anfós jueu, n m sin. compl.
  • ca  anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  anfós rosat, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  jueu, n m sin. compl.
  • ca  mero rosat, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  nero bord, n m sin. compl.
  • ca  nero jueu, n m sin. compl.
  • ca  nero rosat, n m sin. compl.
  • ca  abadeco, n m var. ling.
  • ca  abadeig, n m var. ling.
  • ca  anfós-burro, n m var. ling.
  • ca  anfós-jueu, n m var. ling.
  • ca  neru, n f var. ling.
  • nc  Mycteroperca rubra
  • nc  Cerna nebulosa var. ling.
  • nc  Parepinephelus acutirostris var. ling.
  • es  abadejo
  • es  cardenal
  • es  gitano
  • es  mero
  • fr  baldèche rouge
  • fr  mérou royal
  • en  comb grouper

<Peixos > Serrànids>

Note

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - abadeco (FAUNAICT): Tarragona

    - abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València

    - anfós bord (DCVB-E): Mallorca

    - anfós bord (DELC): Balears

    - anfós bord (DELC2): Balears

    - anfós bord (RANDA11): Mallorca

    - anfós bord (RPCE3): Mallorca

    - anfós burro (DCVB-E): Eivissa

    - anfós burro (DELC): Balears

    - anfós burro (RANDA11): Eivissa

    - anfós jueu (DCVB-E): Mallorca

    - anfós jueu (DELC): Balears

    - anfós jueu (RANDA11): Mallorca

    - anfós-burro (RPCE3): Eivissa

    - anfós-jueu (RPCE3): Mallorca

    - ase (DELC2): Balears

    - jueu (DELC2): Balears

    - neru (LVPB): Menorca
antílop nan de Bates antílop nan de Bates

<Zoologia > Mamífers>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  antílop nan de Bates, n m
  • es  antílope enano de Bates
  • fr  antilope de Bates
  • en  Bates' dwarf antelope
  • nc  Neotragus batesi

<Zoologia > Mamífers>

antílop nan de Bates antílop nan de Bates

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  antílop nan de Bates, n m
  • es  antílope enano de Bates, n m
  • fr  néotrague de Bates, n f
  • en  dwarf antelope, n
  • de  Bates-Böckchen, n n
  • nc  Neotragus batesi

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

Note

  • El nom específic de Bates fa referència a George Latimer Bates (1863-1940), ornitòleg i botànic nord-americà.
antílop nan de Bates antílop nan de Bates

<Zoologia > Mamífers>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  antílop nan de Bates, n m
  • es  antílope enano de Bates, n m
  • fr  néotrague de Bates, n f
  • en  dwarf antelope, n
  • de  Bates-Böckchen, n n
  • nc  Neotragus batesi

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

Note

  • El nom específic de Bates fa referència a George Latimer Bates (1863-1940), ornitòleg i botànic nord-americà.
bàtik bàtik

<Indústria > Indústria tèxtil>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bàtik, n m
  • es  batik
  • fr  batik
  • it  batik
  • pt  batik
  • en  batik
  • en  battik
  • de  Batik

<Indústria > Indústria tèxtil>

Definition
Tècnica d'estampat consistent a encerar amb cera d'abella fosa les zones de la tela que es volen reservar de la tintura.
bàtik bàtik

<Procediments i processos tèxtils>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  bàtik, n m
  • es  batik
  • fr  batik
  • it  batik
  • en  batik
  • en  battik
  • de  Batik
  • pt  batik

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Procediments i processos tèxtils>

Note

  • Tècnica.
bacallà bacallà

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacallà, n m
  • ca  abadejo, n m sin. compl.
  • ca  bacallar, n m sin. compl.
  • ca  estocafix, n m sin. compl.
  • ca  juliana, n f sin. compl.
  • ca  peixopalo, n m sin. compl.
  • ca  abadeig, n m var. ling.
  • ca  bacalao, n m var. ling.
  • ca  bacallat, n m var. ling.
  • ca  badejo, n m var. ling.
  • ca  estocafís, n m var. ling.
  • ca  estocfix, n m var. ling.
  • ca  pexopalo, n m var. ling.
  • nc  Gadus morhua
  • nc  Gadus morhua morhua var. ling.
  • es  abadejo, n m
  • es  bacalao, n m
  • es  bacalao del Atlántico, n m
  • es  pez palo, n m
  • fr  morue de l'Atlantique, n f
  • en  Atlantic cod, n

<Peixos > Gàdids>