Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "batzac" in all thematic areas

embarcació d'escorta embarcació d'escorta

<10 Esports aquàtics > 06 Aigües obertes>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  embarcació d'escorta, n f
  • es  embarcación acompañante de seguridad, n f
  • es  embarcación de escolta de seguridad, n f
  • fr  bateau d'escorte, n m
  • fr  bateau escorteur, n m
  • en  escort safety craft, n

<Esport > 10 Esports aquàtics > 06 Aigües obertes>

Definition
Embarcació des d'on un jutge de cursa segueix i observa el nedador que li ha estat assignat i un representant autoritzat del nedador l'assisteix.
embarcació de motor embarcació de motor

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  embarcació de motor, n f
  • es  embarcación a motor
  • fr  bateau à moteur
  • en  motorboat

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definition
Embarcació que es trasllada per mitjà de la propulsió que produeix un motor.
embarcació de rems embarcació de rems

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  embarcació de rems, n f
  • es  embarcación a remo
  • fr  barque à rames
  • fr  bateau à rames
  • fr  navire à rames
  • en  rowboat
  • en  rowing boat

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definition
Embarcació que es trasllada per mitjà de l'acció dels rems.
embarcació de vela embarcació de vela

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  embarcació de vela, n f
  • es  embarcación a vela
  • fr  bateau à voiles
  • en  sailboat
  • en  sailing boat

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definition
Embarcació que es trasllada per mitjà de l'acció del vent sobre les veles.
entrenament d'aigua entrenament d'aigua

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  entrenament d'aigua, n m
  • es  entrenamiento de agua
  • es  entrenamiento en bote
  • fr  entrenaîment en bateau
  • en  boat training

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Definition
Entrenament que fan els remers dins el bot, en el qual es treballen conjuntament les qualitats tècniques i físiques i la sincronització de la tripulació.
entrenament d'aigua entrenament d'aigua

<11 Esports nàutics > 03 Rem>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  entrenament d'aigua, n m
  • es  entrenamiento de agua
  • es  entrenamiento en bote
  • fr  entraînement en bateau
  • en  boat training

<Esport > 11 Esports nàutics > 03 Rem>

Definition
Entrenament de remers efectuat dintre un bot de rem que consisteix a treballar conjuntament les qualitats tècniques i físiques i la sincronització de la tripulació.

Note

  • Són entrenaments d'aigua l'entrenament de resistència, l'entrenament en piràmide i el rem tècnic.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esbarzer, n m
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  esbarzerola, n f alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  abarzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  albarser, n m var. ling.
  • ca  barcer, n m var. ling.
  • ca  barsé, n m var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  barzer, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  gabarrer, n m var. ling.
  • ca  sarsa, n f var. ling.
  • nc  Rubus vigoi Rosselló, Peris et Stübing
  • nc  Rubus candicans auct. var. ling.
  • nc  Rubus geniculatus auct. var. ling.
  • nc  Rubus thyrsoideus auct. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

esbarzer esbarzer

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esbarzer, n m
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  esbarzerola, n f alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  abarzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  albarser, n m var. ling.
  • ca  barcer, n m var. ling.
  • ca  barsé, n m var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  barzer, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  gabarrer, n m var. ling.
  • ca  sarsa, n f var. ling.
  • nc  Rubus vigoi Rosselló, Peris et Stübing
  • nc  Rubus candicans auct. var. ling.
  • nc  Rubus geniculatus auct. var. ling.
  • nc  Rubus thyrsoideus auct. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

esbarzer esbarzer

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esbarzer, n m
  • ca  abarta, n f sin. compl.
  • ca  barça, n f sin. compl.
  • ca  mora (fruit), n f sin. compl.
  • ca  romeguer, n m sin. compl.
  • ca  romeguera, n f sin. compl.
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  arça, n f alt. sin.
  • ca  arces, n f pl alt. sin.
  • ca  aristol, n m alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  esbarzer de mores, n m alt. sin.
  • ca  esbarzers, n m pl alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguera bicolor, n f alt. sin.
  • ca  abarsa, n f var. ling.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abarzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  asbraser, n m var. ling.
  • ca  barges, n f pl var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  barsiguera, n f var. ling.
  • ca  barzer, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  esbarger, n m var. ling.
  • ca  esbarges, n f pl var. ling.
  • ca  esbarser, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • ca  rominguera, n f var. ling.
  • ca  varder, n m var. ling.
  • ca  verder, n m var. ling.
  • nc  Rubus L. subgen. Rubus

<Botànica > rosàcies>

Note

  • La denominació bardissa (i barder) fa referència més estrictament a la formació vegetal o «conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços» (DIEC2-E).
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esbarzer, n m
  • ca  abarta, n f sin. compl.
  • ca  barça, n f sin. compl.
  • ca  mora (fruit), n f sin. compl.
  • ca  romeguer, n m sin. compl.
  • ca  romeguera, n f sin. compl.
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  arça, n f alt. sin.
  • ca  arces, n f pl alt. sin.
  • ca  aristol, n m alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  esbarzer de mores, n m alt. sin.
  • ca  esbarzers, n m pl alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguera bicolor, n f alt. sin.
  • ca  abarsa, n f var. ling.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abarzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  asbraser, n m var. ling.
  • ca  barges, n f pl var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  barsiguera, n f var. ling.
  • ca  barzer, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  esbarger, n m var. ling.
  • ca  esbarges, n f pl var. ling.
  • ca  esbarser, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • ca  rominguera, n f var. ling.
  • ca  varder, n m var. ling.
  • ca  verder, n m var. ling.
  • nc  Rubus L. subgen. Rubus

<Botànica > rosàcies>

Note

  • La denominació bardissa (i barder) fa referència més estrictament a la formació vegetal o «conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços» (DIEC2-E).