Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "berena" in all thematic areas

hemorroide hemorroide

<Ciències de la salut > Malalties metabòliques>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de malalties metabòliques: Obesitat i diabetis [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/208/>
Aquest diccionari vol recollir els aspectes mèdics principals de l'obesitat i la diabetis, motiu pel qual inclou també símptomes, efectes, substàncies, fàrmacs, etc. que tenen relació amb aquestes malalties.

  • ca  hemorroide, n f
  • ca  morena, n f sin. compl.
  • es  hemorroide, n f
  • fr  hémorroïde, n f
  • en  hemorrhoid, n

<Malalties metabòliques>

Definition
Dilatació varicosa de les venes submucoses dels plexes hemorroidals del tracte anal.

Les hemorroides es desenvolupen per múltiples factors, com l'estil de vida, els embarassos, la constitució o la obesitat. La varicositat fa protuberància dins la llum de l'òrgan, especialment quan augmenta la pressió portal i els esfínters són relaxats durant la defecació. Es produeixen en un nombre variable i segons la localització poden ser internes o externes.
hemorroide hemorroide

<.FITXA REVISADA>, <Angiologia>, <Gastroenterologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  hemorroide, n f
  • ca  morena, n f sin. compl.
  • es  hemorroide, n f
  • fr  hémorroïde, n f
  • en  hemorrhoid, n

<.FITXA REVISADA>, <Angiologia>, <Gastroenterologia>

Definition
Dilatació varicosa de les venes submucoses dels plexes hemorroidals del tracte anal.

Note

  • Les hemorroides es desenvolupen per múltiples factors, com l'estil de vida, els embarassos, la constitució o la obesitat. La varicositat fa protuberància dins la llum de l'òrgan, especialment quan augmenta la pressió portal i els esfínters són relaxats durant la defecació. Es produeixen en un nombre variable i segons la localització poden ser internes o externes.
hemorroide hemorroide

<Anatomia patològica>, <Angiologia>, <Gastroenterologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  hemorroide, n f
  • ca  morena, n f sin. compl.
  • es  hemorroide, n f
  • fr  hémorroïde, n f
  • en  hemorrhoid, n

<Anatomia patològica>, <Angiologia>, <Gastroenterologia>

Definition
Varicositat dels plexes venosos de la paret del canal anal o del recte, recoberta per la mucosa corresponent, que fa protuberància dins la llum de l'òrgan, especialment quan augmenta la pressió portal i els esfínters són relaxats durant la defecació. Les venes afectades són principalment les del plexe hemorroidal intern o submucós, tributària de la vena hemorroidal superior. No obstant això, llevat de l'estadi molt precoç de les hemorroides internes, el plexe venós hemorroidal extern o subcutani del segment corresponent del canal anal participa també del procés varicós. A part de l'estructura venosa , el contingut de l'hemorroide inclou una petita branca arterial, procedent de l'artèria hemorroidal superior. Les hemorroides de llarga duració poden transformar-se en masses fibroses denses. El seu nombre és variable, però gairebé sempre es distribueixen en tres grups principals: hemorroide anterior dreta, hemorroide posterior dreta i hemorroide lateral esquerra. Segons llur volum es classifiquen en hemorroides de primer, segon i tercer grau. Des del punt de vista etiològic poden catalogar-se en dues categories: hemorroides internes consecutives a una obstrucció orgànica de la circulació portal, que interfereix el retorn venós de les venes hemorroidals (cirrosi hepàtica, trombosi de la vena porta, tumors abdominals, embaràs, carcinoma del recte), i hemorroides idiopàtiques sense evidència d'obstrucció venosa que són les més freqüent. En el darrer cas hom invoca factors hereditaris, el restrenyiment i la sedestació professional. Els signes clínics cardinals són l'hemorràgia i el prolapse, mentre que el dolor local allerat és més aviat un símptoma de complicació (trombosi). Altres manifestacions clíniques són les descàrregues mucoides i la irritació anal. És possible l'establiment d'una anèmia secundària a hemorràgies repetides.
herba barona herba barona

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba barona, n f
  • nc  Thymus herba-barona Loisel.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba barona herba barona

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba barona, n f
  • nc  Thymus herba-barona Loisel.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba de Santa Bàrbara herba de Santa Bàrbara

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Bàrbara, n f
  • ca  bàrbara, n f alt. sin.
  • ca  herba bàrbara, n f alt. sin.
  • ca  herba de les ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba barbera, n f var. ling.
  • ca  herba berbera, n f var. ling.
  • nc  Barbarea vulgaris R. Br. in Aiton
  • nc  Erysimum barbarea L. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

herba de Santa Bàrbara herba de Santa Bàrbara

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Bàrbara, n f
  • ca  bàrbara, n f alt. sin.
  • ca  herba bàrbara, n f alt. sin.
  • ca  herba de les ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba barbera, n f var. ling.
  • ca  herba berbera, n f var. ling.
  • nc  Barbarea vulgaris R. Br. in Aiton
  • nc  Erysimum barbarea L. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

herba queixalera herba queixalera

<Botànica>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  herba queixalera, n f
  • ca  jusquiam negre, n m
  • ca  tabac bord, n m
  • es  beleño negro
  • fr  jusquiame noire
  • en  black henbane
  • nc  Hyoscyamus niger

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  herent, n m, f
  • es  heredero | heredera

<Dret>

Definition
Persona que posseeix alguna cosa per herència.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  heres, n m, f
  • ca  hereu | hereva, hereua, n m, f
  • es  heredero | heredera, n m, f
  • fr  héritier | héritière, n m, f
  • it  erede, n m, f

<Dret romà>