Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca rajada estrellada, n f
ca bestina, n f sin. compl.
ca clavellada, n f sin. compl.
ca clavellada estrellada, n f sin. compl.
ca escrita, n f sin. compl.
ca escrita vera, n f sin. compl.
ca grisol, n m sin. compl.
ca llisol, n m sin. compl.
ca llissol, n m sin. compl.
ca rajada, n f sin. compl.
ca rajada boca de rosa, n f sin. compl.
ca rajada de boca de rosa, n f sin. compl.
ca rajada de boca rosa, n f sin. compl.
ca rajada de boca rosa [jove], n f sin. compl.
ca rajada de platja, n f sin. compl.
ca rajada de Sant Pere, n f sin. compl.
ca rajada escrita, n f sin. compl.
ca rajada estelada, n f sin. compl.
ca rajada vera, n f sin. compl.
ca bastina, n f var. ling.
ca cresol, n m var. ling.
ca gresol, n m var. ling.
ca grisól, n m var. ling.
ca llisól, n m var. ling.
ca rachada vera, n f var. ling.
ca ratjada, n f var. ling.
ca ratjada boca de rosa, n f var. ling.
ca ratjada vera, n f var. ling.
ca retjada, n f var. ling.
nc Raja asterias
nc Dasybatis asterias var. ling.
nc Raia punctata var. ling.
nc Raja punctata var. ling.
es raya estrellada
fr raie étoilée
en starry ray

<Rajades i milanes > Raids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca rajada estrellada, n f
ca bestina, n f sin. compl.
ca clavellada, n f sin. compl.
ca clavellada estrellada, n f sin. compl.
ca escrita, n f sin. compl.
ca escrita vera, n f sin. compl.
ca grisol, n m sin. compl.
ca llisol, n m sin. compl.
ca llissol, n m sin. compl.
ca rajada, n f sin. compl.
ca rajada boca de rosa, n f sin. compl.
ca rajada de boca de rosa, n f sin. compl.
ca rajada de boca rosa, n f sin. compl.
ca rajada de boca rosa [jove], n f sin. compl.
ca rajada de platja, n f sin. compl.
ca rajada de Sant Pere, n f sin. compl.
ca rajada escrita, n f sin. compl.
ca rajada estelada, n f sin. compl.
ca rajada vera, n f sin. compl.
ca bastina, n f var. ling.
ca cresol, n m var. ling.
ca gresol, n m var. ling.
ca grisól, n m var. ling.
ca llisól, n m var. ling.
ca rachada vera, n f var. ling.
ca ratjada, n f var. ling.
ca ratjada boca de rosa, n f var. ling.
ca ratjada vera, n f var. ling.
ca retjada, n f var. ling.
nc Raja asterias
nc Dasybatis asterias var. ling.
nc Raia punctata var. ling.
nc Raja punctata var. ling.
es raya estrellada
fr raie étoilée
en starry ray

<Rajades i milanes > Raids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca rajada morella, n f
ca bestina, n f sin. compl.
ca caputxa, n f sin. compl.
ca caputxet, n m sin. compl.
ca caputxó, n m sin. compl.
ca càvec, n m sin. compl.
ca càvec [juvenil], n m sin. compl.
ca clavell, n m sin. compl.
ca clavell borrell, n m sin. compl.
ca clavell morell, n m sin. compl.
ca clavellada, n f sin. compl.
ca escrita, n f sin. compl.
ca fumat, n m sin. compl.
ca llisol, n m sin. compl.
ca llissol, n m sin. compl.
ca morandell, n m sin. compl.
ca morell, n m sin. compl.
ca morenell, n m sin. compl.
ca piscat, n m sin. compl.
ca rajada, n f sin. compl.
ca rajada botonera, n f sin. compl.
ca rajada de botons, n f sin. compl.
ca rajada escrita, n f sin. compl.
ca rajada jaspiada, n f sin. compl.
ca romeguera, n f sin. compl.
ca bastina, n f var. ling.
ca capatjo, n m var. ling.
ca capuchó, n m var. ling.
ca caputjo, n m var. ling.
ca caputjó, n m var. ling.
ca clavell borell, n m var. ling.
ca clavell-borrell, n m var. ling.
ca clavell-morell, n m var. ling.
ca ratjada, n f var. ling.
ca ratxá, n f var. ling.
ca raya, n f var. ling.
ca romaguera, n f var. ling.
ca rumiguera, n f var. ling.
nc Dipturus batis
nc Laviraja macrorhynchus var. ling.
nc Loeviraja macrorhynchus var. ling.
nc Raia batis var. ling.
nc Raia flossada var. ling.
nc Raja batis var. ling.
nc Raja flossada var. ling.
nc Raya batys var. ling.
es fumato, n m
es noriega, n f
fr pocheteau gris
en skate
en skate stingray

<Rajades i milanes > Raids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca rajada morella, n f
ca bestina, n f sin. compl.
ca caputxa, n f sin. compl.
ca caputxet, n m sin. compl.
ca caputxó, n m sin. compl.
ca càvec, n m sin. compl.
ca càvec [juvenil], n m sin. compl.
ca clavell, n m sin. compl.
ca clavell borrell, n m sin. compl.
ca clavell morell, n m sin. compl.
ca clavellada, n f sin. compl.
ca escrita, n f sin. compl.
ca fumat, n m sin. compl.
ca llisol, n m sin. compl.
ca llissol, n m sin. compl.
ca morandell, n m sin. compl.
ca morell, n m sin. compl.
ca morenell, n m sin. compl.
ca piscat, n m sin. compl.
ca rajada, n f sin. compl.
ca rajada botonera, n f sin. compl.
ca rajada de botons, n f sin. compl.
ca rajada escrita, n f sin. compl.
ca rajada jaspiada, n f sin. compl.
ca romeguera, n f sin. compl.
ca bastina, n f var. ling.
ca capatjo, n m var. ling.
ca capuchó, n m var. ling.
ca caputjo, n m var. ling.
ca caputjó, n m var. ling.
ca clavell borell, n m var. ling.
ca clavell-borrell, n m var. ling.
ca clavell-morell, n m var. ling.
ca ratjada, n f var. ling.
ca ratxá, n f var. ling.
ca raya, n f var. ling.
ca romaguera, n f var. ling.
ca rumiguera, n f var. ling.
nc Dipturus batis
nc Laviraja macrorhynchus var. ling.
nc Loeviraja macrorhynchus var. ling.
nc Raia batis var. ling.
nc Raia flossada var. ling.
nc Raja batis var. ling.
nc Raja flossada var. ling.
nc Raya batys var. ling.
es fumato, n m
es noriega, n f
fr pocheteau gris
en skate
en skate stingray

<Rajades i milanes > Raids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca rave rusticà, n m
ca herba dels cantors, n f alt. sin.
ca rave, n m alt. sin.
ca rave boscà, n m alt. sin.
ca rave de bestiar, n m alt. sin.
ca rave de cavall, n m alt. sin.
ca rave de porc, n m alt. sin.
ca rave de riu, n m alt. sin.
ca rave picant, n m alt. sin.
ca rave silvestre, n m alt. sin.
ca ràvec de bestiar, n m var. ling.
nc Armoracia rusticana P. Gaertn.
nc Cochlearia armoracia L. sin. compl.
nc Rorippa rusticana (Gaertn.) Gren. et Godr. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca rave rusticà, n m
ca herba dels cantors, n f alt. sin.
ca rave, n m alt. sin.
ca rave boscà, n m alt. sin.
ca rave de bestiar, n m alt. sin.
ca rave de cavall, n m alt. sin.
ca rave de porc, n m alt. sin.
ca rave de riu, n m alt. sin.
ca rave picant, n m alt. sin.
ca rave silvestre, n m alt. sin.
ca ràvec de bestiar, n m var. ling.
nc Armoracia rusticana P. Gaertn.
nc Cochlearia armoracia L. sin. compl.
nc Rorippa rusticana (Gaertn.) Gren. et Godr. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca ravenera, n f
ca rave, n m sin. compl.
ca rave (arrel), n m sin. compl.
ca raveguí, n m alt. sin.
ca ravenet, n m alt. sin.
ca ravenets, n m pl alt. sin.
ca ravenets vermells, n m pl alt. sin.
ca ràvens, n m pl alt. sin.
ca raves, n m pl alt. sin.
ca raves d'hort, n m pl alt. sin.
ca raves de bestiar, n m pl alt. sin.
ca tavella (fruit), n f alt. sin.
ca ràvec, n m var. ling.
ca ràvecs de bestiar, n m pl var. ling.
ca raven, n m var. ling.
ca ràvet, n m var. ling.
nc Raphanus raphanistrum L. subsp. sativus (L.) Domin
nc Raphanus sativus L. sin. compl.
nc Raphanus sativus L. var. radicula Pers. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca ravenera, n f
ca rave, n m sin. compl.
ca rave (arrel), n m sin. compl.
ca raveguí, n m alt. sin.
ca ravenet, n m alt. sin.
ca ravenets, n m pl alt. sin.
ca ravenets vermells, n m pl alt. sin.
ca ràvens, n m pl alt. sin.
ca raves, n m pl alt. sin.
ca raves d'hort, n m pl alt. sin.
ca raves de bestiar, n m pl alt. sin.
ca tavella (fruit), n f alt. sin.
ca ràvec, n m var. ling.
ca ràvecs de bestiar, n m pl var. ling.
ca raven, n m var. ling.
ca ràvet, n m var. ling.
nc Raphanus raphanistrum L. subsp. sativus (L.) Domin
nc Raphanus sativus L. sin. compl.
nc Raphanus sativus L. var. radicula Pers. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca registre de marques de bestiar, n m
en livestock brand registry, n

Definition

Registre que inclou les diferents marques que corresponen a cada ramader.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca remolc de bestiar, n m
es remolque de ganado
fr remorque bétaillère
it rimorchio di bestiame
en cattle trailer
en livestock trailer
de Viehtransportanhänger

<Maquinària i equip agropecuari>

Definition

Remolc especialment dissenyat per transportar animals.

Basic search

Advanced search

Results for "bestial" in all thematic areas

Definition

Definition