Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "bordegàs" in all thematic areas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de boligs, n f
- ca bolig, n m sin. compl.
- ca anacicle valencià, n m alt. sin.
- ca boligs, n m pl alt. sin.
- ca botonets, n m pl alt. sin.
- ca botons, n m pl alt. sin.
- ca margarida borda, n f alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca panigroc, n m alt. sin.
- ca panigroc valencià, n m alt. sin.
- ca ull de bou, n m alt. sin.
- ca bolits, n m pl var. ling.
- ca bolitx, n m var. ling.
- ca moixino bord, n m var. ling.
- nc Anacyclus valentinus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Note
- En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de boligs, n f
- ca bolig, n m sin. compl.
- ca anacicle valencià, n m alt. sin.
- ca boligs, n m pl alt. sin.
- ca botonets, n m pl alt. sin.
- ca botons, n m pl alt. sin.
- ca margarida borda, n f alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca panigroc, n m alt. sin.
- ca panigroc valencià, n m alt. sin.
- ca ull de bou, n m alt. sin.
- ca bolits, n m pl var. ling.
- ca bolitx, n m var. ling.
- ca moixino bord, n m var. ling.
- nc Anacyclus valentinus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Note
- En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba negra, n f
- ca escabiosa, n f alt. sin.
- ca escabiosa boscana, n f alt. sin.
- ca escabiosa negra, n f alt. sin.
- ca orelles de llebre, n f pl alt. sin.
- ca viudes bordes de bosc, n f pl alt. sin.
- ca escapiosa, n f var. ling.
- ca escopiosa, n f var. ling.
- nc Knautia dipsacifolia Kreuzer
- nc Scabiosa dipsacifolia Host sin. compl.
- nc Knautia sylvatica (L.) Duby p.p. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba negra, n f
- ca escabiosa, n f alt. sin.
- ca escabiosa boscana, n f alt. sin.
- ca escabiosa negra, n f alt. sin.
- ca orelles de llebre, n f pl alt. sin.
- ca viudes bordes de bosc, n f pl alt. sin.
- ca escapiosa, n f var. ling.
- ca escopiosa, n f var. ling.
- nc Knautia dipsacifolia Kreuzer
- nc Scabiosa dipsacifolia Host sin. compl.
- nc Knautia sylvatica (L.) Duby p.p. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herbacol, n f
- ca card, n m sin. compl.
- ca card coler, n m sin. compl.
- ca card comú, n m sin. compl.
- ca card d'herba, n m sin. compl.
- ca card de formatjar, n m sin. compl.
- ca cardigot, n m sin. compl.
- ca cardolera, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca colera, n f sin. compl.
- ca corona de frare, n f sin. compl.
- ca herba carxofera, n f sin. compl.
- ca herba de formatjar, n f sin. compl.
- ca herba presonera, n f sin. compl.
- ca presonera, n f sin. compl.
- ca card bord, n m alt. sin.
- ca card de formatger, n m alt. sin.
- ca card de Maria, n m alt. sin.
- ca card escarxofer, n m alt. sin.
- ca card formatger, n m alt. sin.
- ca cardet, n m alt. sin.
- ca cardiguera, n f alt. sin.
- ca carxofa, n f alt. sin.
- ca carxofera borda, n f alt. sin.
- ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
- ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
- ca carxofera de presó, n f alt. sin.
- ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
- ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
- ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
- ca escard de formatjar, n m alt. sin.
- ca escardassa, n f alt. sin.
- ca escardasses, n f pl alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escarxofa, n f alt. sin.
- ca escarxofa borda, n f alt. sin.
- ca escarxofera borda, n f alt. sin.
- ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
- ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
- ca formatger, n m alt. sin.
- ca herba colera, n f alt. sin.
- ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
- ca herba de card, n f alt. sin.
- ca herba del quall, n f alt. sin.
- ca herba escarxofera, n f alt. sin.
- ca penca, n f alt. sin.
- ca penquera, n f alt. sin.
- ca presó, n f alt. sin.
- ca presoneres, n f pl alt. sin.
- ca presora, n f alt. sin.
- ca carcolé, n m var. ling.
- ca card del terreno, n m var. ling.
- ca cardets carcoles, n m pl var. ling.
- ca cardo de penca, n m var. ling.
- ca cats, n m pl var. ling.
- ca empreoneres, n f pl var. ling.
- ca gardureu, n m var. ling.
- ca herba col, n f var. ling.
- ca herba coler, n f var. ling.
- ca herba-col, n f var. ling.
- ca preó, n f var. ling.
- ca preonera, n f var. ling.
- ca preoneres, n f pl var. ling.
- ca presor, n f var. ling.
- ca pressó, n f var. ling.
- nc Cynara cardunculus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Note
-
1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herbacol, n f
- ca card, n m sin. compl.
- ca card coler, n m sin. compl.
- ca card comú, n m sin. compl.
- ca card d'herba, n m sin. compl.
- ca card de formatjar, n m sin. compl.
- ca cardigot, n m sin. compl.
- ca cardolera, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca colera, n f sin. compl.
- ca corona de frare, n f sin. compl.
- ca herba carxofera, n f sin. compl.
- ca herba de formatjar, n f sin. compl.
- ca herba presonera, n f sin. compl.
- ca presonera, n f sin. compl.
- ca card bord, n m alt. sin.
- ca card de formatger, n m alt. sin.
- ca card de Maria, n m alt. sin.
- ca card escarxofer, n m alt. sin.
- ca card formatger, n m alt. sin.
- ca cardet, n m alt. sin.
- ca cardiguera, n f alt. sin.
- ca carxofa, n f alt. sin.
- ca carxofera borda, n f alt. sin.
- ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
- ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
- ca carxofera de presó, n f alt. sin.
- ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
- ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
- ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
- ca escard de formatjar, n m alt. sin.
- ca escardassa, n f alt. sin.
- ca escardasses, n f pl alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escarxofa, n f alt. sin.
- ca escarxofa borda, n f alt. sin.
- ca escarxofera borda, n f alt. sin.
- ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
- ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
- ca formatger, n m alt. sin.
- ca herba colera, n f alt. sin.
- ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
- ca herba de card, n f alt. sin.
- ca herba del quall, n f alt. sin.
- ca herba escarxofera, n f alt. sin.
- ca penca, n f alt. sin.
- ca penquera, n f alt. sin.
- ca presó, n f alt. sin.
- ca presoneres, n f pl alt. sin.
- ca presora, n f alt. sin.
- ca carcolé, n m var. ling.
- ca card del terreno, n m var. ling.
- ca cardets carcoles, n m pl var. ling.
- ca cardo de penca, n m var. ling.
- ca cats, n m pl var. ling.
- ca empreoneres, n f pl var. ling.
- ca gardureu, n m var. ling.
- ca herba col, n f var. ling.
- ca herba coler, n f var. ling.
- ca herba-col, n f var. ling.
- ca preó, n f var. ling.
- ca preonera, n f var. ling.
- ca preoneres, n f pl var. ling.
- ca presor, n f var. ling.
- ca pressó, n f var. ling.
- nc Cynara cardunculus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Note
-
1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca imatge de vores, n f
- es imagen de bordes
- en edge image
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definition
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca imatge de vores, n f
- es imagen de bordes
- en edge image
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definition
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca imatge de vores, n f
- es imagen de bordes
- en edge image
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definition
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llengua de ca, n f
- ca aferragós, n m alt. sin.
- ca avellana torrada, n f alt. sin.
- ca besneula, n f alt. sin.
- ca besneula crètica, n f alt. sin.
- ca cinoglossa, n f alt. sin.
- ca curatalls, n m alt. sin.
- ca herba de gos, n f alt. sin.
- ca joiosa (flor), n f alt. sin.
- ca llapassa, n f alt. sin.
- ca llapassera, n f alt. sin.
- ca llengua d'ovella, n f alt. sin.
- ca llengua de gos, n f alt. sin.
- ca maneula, n f alt. sin.
- ca violera borda, n f alt. sin.
- ca violes bordes, n f pl alt. sin.
- ca berneula, n f var. ling.
- ca llengua de cutxo, n f var. ling.
- ca minyeula, n f var. ling.
- ca verneula, n f var. ling.
- ca vesneula, n f var. ling.
- ca visneula, n f var. ling.
- nc Cynoglossum creticum Mill.
- nc Cynoglossum pictum Aiton var. ling.
<Botànica > boraginàcies>
Note
- Llengua de cutxo és un nom alguerès amb el sentit de 'llengua de gos' (cutxo, de l'italià cuccio, cucciolo 'cadell').
