Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "bordegàs" in all thematic areas
<Instruments musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca cornamusa, n f
- ca bot, n m sin. compl.
- ca gaita, n f sin. compl.
- ca manxa borrega, n f sin. compl.
- ca sac de gemecs, n m sin. compl.
- ca xeremies, n f pl sin. compl.
- es cornamusa
- es gaita
- fr cornemuse
- en bagpipe
<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals>
Note
- La denominació xeremies és pròpia de Mallorca i Menorca.
<Arts > Música > Instruments musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>
- ca cornamusa, n f
- ca bot, n m sin. compl.
- ca buna, n f sin. compl.
- ca gaita, n f sin. compl.
- ca manxa borrega, n f sin. compl.
- ca sac de gemecs, n m sin. compl.
- ca xeremies, n f pl sin. compl.
- es cornamusa
- es gaita
- fr cornemuse
- it cornamusa
- en bagpipe
<Instruments musicals > Instruments aeròfons>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca correspondència basada en característiques, n f
- ca correspondència de vores, n f
- es correspondencia de bordes
- es correspondencia de imágenes basada en características
- es correspondencia FBM
- en edge matching
- en feature-based matching
- en FBM sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definition
Note
- En la correspondència basada en característiques inicialment s'identifiquen i extreuen els objectes, punts, línies o polígons, utilitzant detectors d'entitats. Posteriorment s'obtenen les propietats de l'àrea veïna mitjançant descriptors o propietats geomètriques dels objectes, com ara forma i posició, com a criteri de semblança per a comparar i associar entitats homòlogues. Els vectors dels descriptors de les dues imatges es fan correspondre i es mesura el grau de correspondència mitjançant la distància euclidiana o la distància de Mahalanobis.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca correspondència basada en característiques, n f
- ca correspondència de vores, n f
- es correspondencia de bordes
- es correspondencia de imágenes basada en características
- es correspondencia FBM
- en edge matching
- en feature-based matching
- en FBM sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definition
Note
- En la correspondència basada en característiques inicialment s'identifiquen i extreuen els objectes, punts, línies o polígons, utilitzant detectors d'entitats. Posteriorment s'obtenen les propietats de l'àrea veïna mitjançant descriptors o propietats geomètriques dels objectes, com ara forma i posició, com a criteri de semblança per a comparar i associar entitats homòlogues. Els vectors dels descriptors de les dues imatges es fan correspondre i es mesura el grau de correspondència mitjançant la distància euclidiana o la distància de Mahalanobis.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca correspondència basada en característiques, n f
- ca correspondència de vores, n f
- es correspondencia de bordes
- es correspondencia de imágenes basada en características
- es correspondencia FBM
- en edge matching
- en feature-based matching
- en FBM sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definition
Note
- En la correspondència basada en característiques inicialment s'identifiquen i extreuen els objectes, punts, línies o polígons, utilitzant detectors d'entitats. Posteriorment s'obtenen les propietats de l'àrea veïna mitjançant descriptors o propietats geomètriques dels objectes, com ara forma i posició, com a criteri de semblança per a comparar i associar entitats homòlogues. Els vectors dels descriptors de les dues imatges es fan correspondre i es mesura el grau de correspondència mitjançant la distància euclidiana o la distància de Mahalanobis.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corretjola borda, n f
- ca corretjola blanca, n f sin. compl.
- ca matacà, n m sin. compl.
- ca corretjola, n f alt. sin.
- ca corretjola de bou, n f alt. sin.
- ca corretjola de cera, n f alt. sin.
- ca corretjoles, n f pl alt. sin.
- ca corretjoles bordes, n f pl alt. sin.
- ca corretjoles de bou, n f pl alt. sin.
- ca corriol, n m alt. sin.
- ca corriola borda, n f alt. sin.
- ca corrioles bordes, n f pl alt. sin.
- ca matacà de Montpeller, n m alt. sin.
- ca matagós, n m alt. sin.
- ca corritjola de cera, n f var. ling.
- ca mata-gos, n m var. ling.
- nc Cynanchum acutum L.
<Botànica > asclepiadàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corretjola borda, n f
- ca corretjola blanca, n f sin. compl.
- ca matacà, n m sin. compl.
- ca corretjola, n f alt. sin.
- ca corretjola de bou, n f alt. sin.
- ca corretjola de cera, n f alt. sin.
- ca corretjoles, n f pl alt. sin.
- ca corretjoles bordes, n f pl alt. sin.
- ca corretjoles de bou, n f pl alt. sin.
- ca corriol, n m alt. sin.
- ca corriola borda, n f alt. sin.
- ca corrioles bordes, n f pl alt. sin.
- ca matacà de Montpeller, n m alt. sin.
- ca matagós, n m alt. sin.
- ca corritjola de cera, n f var. ling.
- ca mata-gos, n m var. ling.
- nc Cynanchum acutum L.
<Botànica > asclepiadàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cota altíssima, n f
- ca margarida borda, n f alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- nc Anthemis altissima L.
- nc Cota altissima (L.) J. Gay sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cota altíssima, n f
- ca margarida borda, n f alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- nc Anthemis altissima L.
- nc Cota altissima (L.) J. Gay sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca departament d'aliments i begudes, n m
- es departamento de alimentos y bebidas, n m
- es departamento de economato y bodega, n m
- fr service d'aliments et boissons, n m
- en food and beverage department, n
- de Lebensmittelabteilung, n f
<Turisme > Allotjament>
