Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "borrassa" in all thematic areas

extensió de vorera enjardinada extensió de vorera enjardinada

<Construcció > Urbanisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  extensió de vorera enjardinada, n f
  • ca  terrassa pública a la calçada, n f
  • es  parklet, n m
  • fr  placette sur chaussée, n f
  • fr  placette sur rue, n f
  • fr  placottoir, n m
  • fr  stationnement pour piétons, n m
  • fr  terrasse publique sur chaussée, n f
  • fr  terrasse publique sur rue, n f
  • en  parklet, n
  • en  public parklet, n

<Construcció > Urbanisme>

Definition
Zona condicionada com a extensió d'una vorera que ofereix més espai públic de circulació i de lleure als usuaris del carrer.
gavarra gavarra

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gavarra, n f
  • ca  barcassa, n f sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definition
Embarcació robusta de bordes paral·leles i caps mínimament afuats destinada al transport fluvial de càrrega.
goma goma

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  goma, n f
  • es  goma, n f
  • fr  gomme, n f
  • pt  borracha, n f
  • en  eraser, n

<Grans Magatzems > Seccions > Llibreria i papereria>

gramàtica borrosa gramàtica borrosa

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  gramàtica borrosa, n f
  • es  gramática borrosa
  • fr  grammaire floue
  • en  fuzzy grammar

<Lingüística>

Definition
Gramàtica generativa que, a més de generar oracions, els assigna un grau determinat de gramaticalitat.

Note

  • La gramàtica borrosa va ser desenvolupada pel lingüista nord-americà George Lakoff a la primeria de la dècada dels setanta. El lingüista nord-americà John R. Ross dugué la concepció de la gramàtica borrosa fins a les últimes conseqüències en considerar que totes les categories, i no sols la gramaticalitat, presenten gradació (això és, tenen membres més representatius que d'altres) i posseeixen uns límits difusos (no són discretes). Ross anomenà gramàtica no discreta la gramàtica que desenvolupà durant la dècada dels setanta a partir d'aquestes idees. Tant la gramàtica borrosa com la gramàtica no discreta són un dels més clars precedents de la lingüística cognitiva.
lògica borrosa lògica borrosa

<Matemàtiques>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  lògica borrosa, n f
  • ca  lògica difusa, n f
  • es  lógica borrosa
  • es  lógica difusa
  • fr  logique de l'incertain
  • fr  logique floue
  • it  logica approssimata
  • it  logica fuzzy
  • it  logica sfumata
  • en  fuzzy logic
  • de  Fuzzy Logic
  • de  unscharfe Logik
  • de  verschwommene Logik

<Matemàtiques>

Definition
Branca de la lògica, basada en la teoria dels conjunts difusos, en què els enunciats poden tenir valors intermedis entre dos extrems (0 i 1, cert i fals, etc.).
lògica borrosa lògica borrosa

<TIC > Telecomunicacions>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  lògica borrosa, n f
  • ca  lògica difusa, n f
  • es  lógica borrosa
  • es  lógica difusa
  • en  fuzzy logic

<Telecomunicacions > Tecnologia electrònica>

Definition
Superconjunt de la lògica booleana que permet de contemplar qualsevol valor intermedi entre totalment cert i totalment fals. En restringir els valors permesos a cert i fals, esdevé la lògica booleana.
lògica difusa lògica difusa

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  lògica difusa, n f
  • ca  lògica borrosa, n f sin. compl.
  • es  lógica difusa
  • en  fuzzy logic

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>

Definition
Lògica proposicional, basada en la teoria de conjunts difusos, que admet valors intermedis continus entre 0 i 1, corresponents a fals i cert, com a avaluació de cada proposició.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
lògica difusa lògica difusa

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  lògica difusa, n f
  • ca  lògica borrosa, n f sin. compl.
  • es  lógica difusa
  • en  fuzzy logic

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>

Definition
Lògica proposicional, basada en la teoria de conjunts difusos, que admet valors intermedis continus entre 0 i 1, corresponents a fals i cert, com a avaluació de cada proposició.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
lògica difusa lògica difusa

<Ciències de la Terra>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  lògica difusa, n f
  • ca  lògica borrosa, n f sin. compl.
  • es  lógica difusa
  • en  fuzzy logic

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>

Definition
Lògica proposicional, basada en la teoria de conjunts difusos, que admet valors intermedis continus entre 0 i 1, corresponents a fals i cert, com a avaluació de cada proposició.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
llengua de bou llengua de bou

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de bou, n f
  • ca  cul de porc, n m sin. compl.
  • ca  viperina, n f sin. compl.
  • ca  alcança, n f alt. sin.
  • ca  baldofa, n f alt. sin.
  • ca  boleng, n m alt. sin.
  • ca  bolenga borda, n f alt. sin.
  • ca  bolenga morada, n f alt. sin.
  • ca  borraina, n f alt. sin.
  • ca  borraina borda, n f alt. sin.
  • ca  borratja borda, n f alt. sin.
  • ca  bovina, n f alt. sin.
  • ca  buglossa, n f alt. sin.
  • ca  cardaula, n f alt. sin.
  • ca  cardet pelut, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cua de porc, n f alt. sin.
  • ca  herba bovina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba de la vibra, n f alt. sin.
  • ca  herba peluda, n f alt. sin.
  • ca  herba roja, n f alt. sin.
  • ca  herba viperina, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina borda, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou vulgar, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  violeta borda, n f alt. sin.
  • ca  viperina vulgar, n f alt. sin.
  • ca  bigalosa, n f var. ling.
  • ca  bigolosa, n f var. ling.
  • ca  borratxa, n f var. ling.
  • ca  borratxa borda, n f var. ling.
  • ca  bugalosa, n f var. ling.
  • ca  burranga, n f var. ling.
  • ca  herba de la víbora, n f var. ling.
  • ca  herba del vibre, n f var. ling.
  • ca  herba viborera, n f var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Echium vulgare L.

<Botànica > boraginàcies>

Note

  • MASCLANS recull les denominacions llengua de bou, cul de porc, viperina, bal dofa, bigalosa, boleng, bolenga borda, borraina borda, borratja borda, bovina, cerradeta, cua de porc, herba de la víbora, herba de la vibra, herba viborera, herba viperina, sardineta, serradeta i viborera per a Echium vulgare i algunes espècies congèneres afins.