Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "branquill��" in all thematic areas

presseguer presseguer

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  presseguer, n m
  • ca  préssec (fruit), n m sin. compl.
  • ca  presseguera, n f sin. compl.
  • ca  bresquilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  bresquiller, n m alt. sin.
  • ca  bresquillera, n f alt. sin.
  • ca  melicotó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  melicotoner, n m alt. sin.
  • ca  alpersequer, n m var. ling.
  • ca  ambrasquilla (fruit), n f var. ling.
  • ca  ambrasquillera, n f var. ling.
  • ca  ambresquilla (fruit), n f var. ling.
  • ca  ambresquiller, n m var. ling.
  • ca  amprésec (fruit), n m var. ling.
  • ca  brasquilla (fruit), n f var. ling.
  • ca  brasquiller, n m var. ling.
  • ca  brasquillera, n f var. ling.
  • ca  embresquillera, n f var. ling.
  • ca  melacotoner, n m var. ling.
  • ca  melocotoner, n m var. ling.
  • ca  pérsec (fruit), n m var. ling.
  • ca  persequer, n m var. ling.
  • ca  preseguer, n m var. ling.
  • ca  présic (fruit), n m var. ling.
  • ca  préssic (fruit), n m var. ling.
  • ca  prisco, n m var. ling.
  • nc  Prunus persica (L.) Batsch
  • nc  Amygdalus persica L. sin. compl.
  • nc  Persica vulgaris Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

Note

  • Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
    CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
    DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a "varietats de conreu". NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al "préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa". També aclareix que "a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet."
    PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.
presseguer presseguer

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  presseguer, n m
  • ca  préssec (fruit), n m sin. compl.
  • ca  presseguera, n f sin. compl.
  • ca  bresquilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  bresquiller, n m alt. sin.
  • ca  bresquillera, n f alt. sin.
  • ca  melicotó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  melicotoner, n m alt. sin.
  • ca  alpersequer, n m var. ling.
  • ca  ambrasquilla (fruit), n f var. ling.
  • ca  ambrasquillera, n f var. ling.
  • ca  ambresquilla (fruit), n f var. ling.
  • ca  ambresquiller, n m var. ling.
  • ca  amprésec (fruit), n m var. ling.
  • ca  brasquilla (fruit), n f var. ling.
  • ca  brasquiller, n m var. ling.
  • ca  brasquillera, n f var. ling.
  • ca  embresquillera, n f var. ling.
  • ca  melacotoner, n m var. ling.
  • ca  melocotoner, n m var. ling.
  • ca  pérsec (fruit), n m var. ling.
  • ca  persequer, n m var. ling.
  • ca  preseguer, n m var. ling.
  • ca  présic (fruit), n m var. ling.
  • ca  préssic (fruit), n m var. ling.
  • ca  prisco, n m var. ling.
  • nc  Prunus persica (L.) Batsch
  • nc  Amygdalus persica L. sin. compl.
  • nc  Persica vulgaris Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

Note

  • Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
    CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
    DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a "varietats de conreu". NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al "préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa". També aclareix que "a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet."
    PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.
quist branquial quist branquial

<Anatomia patològica>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Otorrinolaringologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  quist branquial, n m

<Anatomia patològica>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Otorrinolaringologia>

Definition
Quist anterolateral del coll desenvolupat a partir de les restes epitelials de les bosses branquials. La localització depèn de la bossa branquial específicament afectada. Els relacionats amb la primera bossa branquial s'observen a la regió preauricular o prop de la meitat posterior de la mandíbula i poden estar connectats amb el conducte auditiu extern. Els originats a partir de la segona bossa branquial se situen just davant de la part mitjana del múscul estrenoclidomastoidal i poden tenir un tracte comunicant amb la faringe, prop del plec superior de l'amígdala faríngia. Els que procedeixen de la tercera i quarta bosses branquials es localitzen a la part baixa del coll (regió supraesternal o supraclavicular). Habitualment es manifesten en forma d'una fístula (fístula branquial), que excreta un líquid serós, seromucós, mucinós o un material sebaci, sovint amb infecció secundària.
quist de la fenedura branquial quist de la fenedura branquial

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Source term image

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  quist de la fenedura branquial
  • en  branchial cleft cyst

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Anomalies congènites>

quist de la fenedura branquial (trastorn) quist de la fenedura branquial (trastorn)

<Ciències de la salut > Anatomia patològica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  quist de la fenedura branquial (trastorn)
  • en  Branchial cleft cyst (disorder)
  • cod  59857007

<Anatomia patològica (SNOMED CT)>

ressonància magnètica del plexe braquial ressonància magnètica del plexe braquial

<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració > Radiologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de proves radiològiques [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/281>
Les fitxes recullen els codis de les proves establerts en el catàleg de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (SERAM), que també són utilitzats per CatSalut.

  • ca  ressonància magnètica del plexe braquial, n f
  • ca  RM del plexe braquial, n f sin. compl.
  • es  resonancia magnética de plexo branquial, n f
  • es  RM de plexo branquial, n f
  • cod  06041600

<Radiologia > Proves > Ressonància magnètica>

sac faringi sac faringi

<Anatomia > Embriologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  sac faringi, n m
  • ca  sac branquial, n m sin. compl.

<Anatomia > Embriologia>

Definition
Diverticle lateral embrionari de la faringe que s'uneix amb un solc branquial de l'ectoderma, i dona lloc a òrgans com ara el tim i la glàndula tiroide.
si branquial si branquial

<Anatomia > Embriologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  si branquial, n m

<Anatomia > Embriologia>

Definition
Obertura anormal entre un solc branquial i la corresponent bossa faríngia.
solc branquial solc branquial

<Anatomia > Embriologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  solc branquial, n m
  • ca  fenedura branquial, n f sin. compl.

<Anatomia > Embriologia>

Definition
Cadascun dels tres sins o escotadures de l'ectoderma que es corresponen amb les bosses faríngies o branquials de l'intestí branquial de l'embrió.

Note

  • La denominació fenedura branquial s'usa especialment en la literatura anglosaxona.
tancament d'una fístula de fenedura branquial tancament d'una fístula de fenedura branquial

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Source term image

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  tancament d'una fístula de fenedura branquial
  • en  closure of branchial cleft fistula

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions de nas, boca i faringe>