Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "broixina" in all thematic areas

boirina boirina

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  boirina, n f
  • ca  boirim, n m sin. compl.
  • es  neblina, n f
  • fr  brume, n f
  • en  mist, n

<Enginyeria forestal>

boirina boirina

<Física > Meteorologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

  • ca  boirina, n f
  • ca  boirim, n m sin. compl.
  • es  neblina
  • fr  brumasse
  • en  mist

<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Broma i boira>

Definition
Boira lleu formada per gotetes d'aigua molt petites i escampades.
boirina boirina

<Ciències de la Terra>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

  • ca  boirina, n f
  • ca  boirim, n m sin. compl.
  • es  neblina
  • fr  brumasse
  • en  mist

<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Broma i boira>

Definition
Boira lleu formada per gotetes d'aigua molt petites i escampades.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  broida, n f
  • ca  abròtan, n m sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  artemisa, n f alt. sin.
  • ca  boixac, n m alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  broida rogenca, n f alt. sin.
  • ca  broida vera, n f alt. sin.
  • ca  espernallac, n m alt. sin.
  • ca  herba dels cucs, n f alt. sin.
  • ca  broina, n f var. ling.
  • ca  brotja, n f var. ling.
  • nc  Artemisia abrotanum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

  • MASCLANS recull la denominació botja per a Artemisia campestris i «moltes altres mates baixes i arrodonides».
broida broida

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  broida, n f
  • ca  abròtan, n m sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  artemisa, n f alt. sin.
  • ca  boixac, n m alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  broida rogenca, n f alt. sin.
  • ca  broida vera, n f alt. sin.
  • ca  espernallac, n m alt. sin.
  • ca  herba dels cucs, n f alt. sin.
  • ca  broina, n f var. ling.
  • ca  brotja, n f var. ling.
  • nc  Artemisia abrotanum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

  • MASCLANS recull la denominació botja per a Artemisia campestris i «moltes altres mates baixes i arrodonides».
bromhexina bromhexina

<Ciències de la salut > Microbiologia i patologia infecciosa > COVID-19>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>

  • ca  bromhexina, n f
  • oc  bromhexina, n f
  • es  bromhexina, n f
  • fr  bromhexine, n f
  • gl  bromhexina, n f
  • pt  bromexina, n f
  • ptBR  cloridrato de bromexina, n m
  • en  bromhexine, n
  • nl  bromhexine, n
  • nl  broomhexine, n
  • eu  bromhexina, n
  • ar  برومهيكسين
  • CAS  3572-43-8

<Principis actius>

Definition
Fàrmac mucolític i expectorant que incrementa l'activitat dels lisosomes pulmonars, amb la disminució consegüent de la viscositat de les secrecions mucoses que, en ser més fluides, resulten més fàcils d'eliminar.

Note

  • 1. La bromhexina s'empra en el tractament dels trastorns respiratoris amb tos productiva. S'ha emprat per a millorar la dificultat respiratòria en pacients amb COVID-19. És d'origen natural. S'obté d'una planta de la família de les acantàcies (Justicia adhatoda).
  • 2. La denominació bromhexina és la forma catalana corresponent a la DCI.
brongina brongina

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  brongina, n f
  • es  brossina

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

brotxina brotxina

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  brotxina, n f
  • es  brochina

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cama-sec, n m
  • ca  cama-sec de prat, n m sin. compl.
  • ca  carmanyola, n f sin. compl.
  • ca  carrereta, n f sin. compl.
  • ca  carrerola, n f sin. compl.
  • ca  corretjola, n f sin. compl.
  • ca  corriola, n f sin. compl.
  • ca  fals moixernó, n m sin. compl.
  • ca  moixerdina, n f sin. compl.
  • ca  moixernó de prat, n m sin. compl.
  • ca  moixina, n f sin. compl.
  • es  carretilla
  • es  ninfa
  • es  senderuela
  • nc  Marasmius oreades

<Botànica>

Definition
Bolet comestible de l'ordre de les tricolomatals, de mida petita, amb barret de color crema i cama alta i d'olor suau, que es comercialitza com a condiment.

Note

  • El cama-sec creix en erols, preferentment en prats de muntanya, a la primavera i la tardor.
coixinet de fricció coixinet de fricció

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  coixinet de fricció, n m
  • ca  coixinet de fregament, n m sin. compl.
  • es  cojinete de deslizamiento, n m
  • es  cojinete de fricción, n m
  • es  cojinete liso, n m
  • fr  coussinet de glissement, n m
  • fr  palier de glissement, n m
  • fr  palier lisse, n m
  • it  bronzina, n f
  • it  cuscinetto a strisciamento, n m
  • it  cuscinetto radente, n m
  • en  plain bearing, n
  • en  sleeve bearing, n
  • en  slide bearing, n

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Definition
Peça buida, de forma generalment cilíndrica i lubricada per la cara interior, que acull la part final d'un eix per a evitar el contacte directe amb el seu suport, amb l'objectiu de facilitar el moviment de l'eix i evitar el desgast dels materials.