Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca all de bruixa, n m
ca all bord, n m sin. compl.
ca all de colobra, n m sin. compl.
de Bärlanch
nc Allium urticum

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca all de colobra, n m
ca all bord, n m alt. sin.
ca all de bruixa, n m alt. sin.
ca all de colobres, n m alt. sin.
ca all de les bruixes, n m alt. sin.
ca all de les vinyes, n m alt. sin.
ca all de vinya, n m alt. sin.
ca allassa, n f alt. sin.
ca alls de serp, n m pl alt. sin.
ca all de culebra, n m var. ling.
nc Allium vineale L.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca all de colobra, n m
ca all bord, n m alt. sin.
ca all de bruixa, n m alt. sin.
ca all de colobres, n m alt. sin.
ca all de les bruixes, n m alt. sin.
ca all de les vinyes, n m alt. sin.
ca all de vinya, n m alt. sin.
ca allassa, n f alt. sin.
ca alls de serp, n m pl alt. sin.
ca all de culebra, n m var. ling.
nc Allium vineale L.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bambollera, n f
ca herba de llet, n f alt. sin.
ca herba lletera, n f alt. sin.
ca llet de bruixa, n f alt. sin.
ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca lletera, n f alt. sin.
ca lletera d'hort, n f alt. sin.
ca lleterassa, n f alt. sin.
ca lleteresa, n f alt. sin.
ca lleteresa ruderal, n f alt. sin.
ca lleteresa verda, n f alt. sin.
ca lleterola, n f alt. sin.
ca lleterola d'hort, n f alt. sin.
ca lleterola de camp, n f alt. sin.
ca lleteroleta, n f alt. sin.
ca lletrera, n f alt. sin.
ca lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca marcoset, n m alt. sin.
ca pixaconills, n m alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca llerolga, n f var. ling.
ca lletdetresa, n f var. ling.
ca lletetresa, n f var. ling.
ca lletetreses, n f pl var. ling.
ca lletreresa ruderal, n f var. ling.
ca lletrerol, n m var. ling.
ca lletreses, n f pl var. ling.
ca lletrola d'hort, n f var. ling.
nc Euphorbia helioscopia L.

<Botànica > euforbiàcies>

Note

La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bambollera, n f
ca herba de llet, n f alt. sin.
ca herba lletera, n f alt. sin.
ca llet de bruixa, n f alt. sin.
ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca lletera, n f alt. sin.
ca lletera d'hort, n f alt. sin.
ca lleterassa, n f alt. sin.
ca lleteresa, n f alt. sin.
ca lleteresa ruderal, n f alt. sin.
ca lleteresa verda, n f alt. sin.
ca lleterola, n f alt. sin.
ca lleterola d'hort, n f alt. sin.
ca lleterola de camp, n f alt. sin.
ca lleteroleta, n f alt. sin.
ca lletrera, n f alt. sin.
ca lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca marcoset, n m alt. sin.
ca pixaconills, n m alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca llerolga, n f var. ling.
ca lletdetresa, n f var. ling.
ca lletetresa, n f var. ling.
ca lletetreses, n f pl var. ling.
ca lletreresa ruderal, n f var. ling.
ca lletrerol, n m var. ling.
ca lletreses, n f pl var. ling.
ca lletrola d'hort, n f var. ling.
nc Euphorbia helioscopia L.

<Botànica > euforbiàcies>

Note

La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bec de cigonya, n m
ca bec de grua, n m sin. compl.
ca herba de rellotge, n f sin. compl.
ca agulla, n f alt. sin.
ca agulles, n f pl alt. sin.
ca agulletes, n f pl alt. sin.
ca agulletes de bruixa, n f pl alt. sin.
ca agullots, n m pl alt. sin.
ca cobripeus, n m alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca cubripeus, n m var. ling.
ca rellonget de masero, n m var. ling.
ca rellotget de masero, n m var. ling.
nc Erodium ciconium (L. et Jusl.) L'Hér. in Aiton

<Botànica > geraniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bec de cigonya, n m
ca bec de grua, n m sin. compl.
ca herba de rellotge, n f sin. compl.
ca agulla, n f alt. sin.
ca agulles, n f pl alt. sin.
ca agulletes, n f pl alt. sin.
ca agulletes de bruixa, n f pl alt. sin.
ca agullots, n m pl alt. sin.
ca cobripeus, n m alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca cubripeus, n m var. ling.
ca rellonget de masero, n m var. ling.
ca rellotget de masero, n m var. ling.
nc Erodium ciconium (L. et Jusl.) L'Hér. in Aiton

<Botànica > geraniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blavet, n m
ca donzella, n f alt. sin.
ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
ca flor del sol post, n f alt. sin.
ca floreta de la salpassa, n f alt. sin.
ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
ca gesmil bord, n m alt. sin.
ca gessamins d'ase, n m pl alt. sin.
ca herba de primavera, n f alt. sin.
ca herba donzella, n f alt. sin.
ca pervinca, n f alt. sin.
ca pruenga, n f alt. sin.
ca vareta de la salpassa, n f alt. sin.
ca vinca, n f alt. sin.
ca vincapervinca, n f alt. sin.
ca viola de bruixa, n f alt. sin.
ca violeta borda, n f alt. sin.
ca blincapervincla, n f var. ling.
ca brincaperbrinca, n f var. ling.
ca flor de la serpassa, n f var. ling.
ca floreta de la serpassa, n f var. ling.
ca gesamins d'ase, n m pl var. ling.
ca proenga, n f var. ling.
ca prohanga, n f var. ling.
ca vareta de la serpassa, n f var. ling.
ca vinca-pervincla, n f var. ling.
ca vincaperblinca, n f var. ling.
ca vincapervincla, n f var. ling.
ca vincla-pervincla, n f var. ling.
nc Vinca difformis Pourr.
nc Vinca media Hoffmanns. et Link var. ling.

<Botànica > apocinàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blavet, n m
ca donzella, n f alt. sin.
ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
ca flor del sol post, n f alt. sin.
ca floreta de la salpassa, n f alt. sin.
ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
ca gesmil bord, n m alt. sin.
ca gessamins d'ase, n m pl alt. sin.
ca herba de primavera, n f alt. sin.
ca herba donzella, n f alt. sin.
ca pervinca, n f alt. sin.
ca pruenga, n f alt. sin.
ca vareta de la salpassa, n f alt. sin.
ca vinca, n f alt. sin.
ca vincapervinca, n f alt. sin.
ca viola de bruixa, n f alt. sin.
ca violeta borda, n f alt. sin.
ca blincapervincla, n f var. ling.
ca brincaperbrinca, n f var. ling.
ca flor de la serpassa, n f var. ling.
ca floreta de la serpassa, n f var. ling.
ca gesamins d'ase, n m pl var. ling.
ca proenga, n f var. ling.
ca prohanga, n f var. ling.
ca vareta de la serpassa, n f var. ling.
ca vinca-pervincla, n f var. ling.
ca vincaperblinca, n f var. ling.
ca vincapervincla, n f var. ling.
ca vincla-pervincla, n f var. ling.
nc Vinca difformis Pourr.
nc Vinca media Hoffmanns. et Link var. ling.

<Botànica > apocinàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca bruixa a la planxa
es gallo a la plancha
fr cardine grillée
it rombo quattrocchi alla piastra
en grilled megrim
de gefleckter Flügelbutt vom Blech

Basic search

Advanced search

Results for "bruixa" in all thematic areas

Note

Note