Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca foie-gras d'ànec curat a la sal amb melmelada de tomàquet, mantega i torradetes
es foie gras de pato curado a la sal con mermelada de tomate, mantequilla y tostaditas
fr foie gras de canard affiné au sel, à la confiture de tomate, au beurre et aux mini toasts
it foie gras d'anatra stagionato al sale con marmellata di pomodoro, burro e crostini
en salt-cured duck foie gras with tomato jam, butter and mini toasts
de in Salz gereiftes Foie Gras von der Ente mit Tomatenmarmelade, Butter und Minitoasts

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca gírgola, n f
ca bolet d'orella, n m sin. compl.
ca clopissó, n m sin. compl.
ca orella de burro, n f sin. compl.
ca orelles, n f pl sin. compl.

<Botànica>

Definition

Bolet comestible de petites dimensions del grup dels agàrics, amb barret gris groguenc o marró cendrós i cama blanca i fibrosa.

Note

La gírgola creix en grups a l'estiu i la tardor.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gobi de roca, n m
ca burro roquer, n m sin. compl.
ca cabot d'alga, n m sin. compl.
ca cabot de roca, n m sin. compl.
ca gòbit de roca, n m sin. compl.
ca ruc de roca, n m sin. compl.
ca cabôt de roca, n m var. ling.
ca gòbid de roca, n m var. ling.
ca gobit de roca, n m var. ling.
ca ruch de roca, n m var. ling.
nc Gobius cobitis
nc Gobius guthatus var. ling.
nc Gobius guttatus var. ling.
es cabezudo
es cabo de roca
es gobito de roca
fr gobie céphalote
en giant goby

<Peixos > Gòbids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gobi de roca, n m
ca burro roquer, n m sin. compl.
ca cabot d'alga, n m sin. compl.
ca cabot de roca, n m sin. compl.
ca gòbit de roca, n m sin. compl.
ca ruc de roca, n m sin. compl.
ca cabôt de roca, n m var. ling.
ca gòbid de roca, n m var. ling.
ca gobit de roca, n m var. ling.
ca ruch de roca, n m var. ling.
nc Gobius cobitis
nc Gobius guthatus var. ling.
nc Gobius guttatus var. ling.
es cabezudo
es cabo de roca
es gobito de roca
fr gobie céphalote
en giant goby

<Peixos > Gòbids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gratabous, n m
ca botons de frare, n m pl sin. compl.
ca arrencapets, n m/f alt. sin.
ca botons de gavatx, n m pl alt. sin.
ca capçuda, n f alt. sin.
ca capferrada, n f alt. sin.
ca capferrada purpúria, n f alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca caps de burro bords, n m pl alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca centàurea major, n f alt. sin.
ca clavells de ruc, n m pl alt. sin.
ca herba d'escabiosa, n f alt. sin.
ca herba de les cagueres, n f alt. sin.
ca herba escabiosa, n f alt. sin.
ca herba tavalera, n f alt. sin.
ca jaiet, n m alt. sin.
ca jaiets, n m pl alt. sin.
ca llepadena, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca seruc, n m alt. sin.
ca tavalera, n f alt. sin.
ca trencacaps, n m/f alt. sin.
ca camferrada, n f var. ling.
ca centaura, n f var. ling.
ca centaura major, n f var. ling.
ca herba d'escapiosa, n f var. ling.
ca herba escapiosa, n f var. ling.
ca ratabous, n m var. ling.
nc Centaurea scabiosa L. subsp. scabiosa

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gratabous, n m
ca botons de frare, n m pl sin. compl.
ca arrencapets, n m/f alt. sin.
ca botons de gavatx, n m pl alt. sin.
ca capçuda, n f alt. sin.
ca capferrada, n f alt. sin.
ca capferrada purpúria, n f alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca caps de burro bords, n m pl alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca centàurea major, n f alt. sin.
ca clavells de ruc, n m pl alt. sin.
ca herba d'escabiosa, n f alt. sin.
ca herba de les cagueres, n f alt. sin.
ca herba escabiosa, n f alt. sin.
ca herba tavalera, n f alt. sin.
ca jaiet, n m alt. sin.
ca jaiets, n m pl alt. sin.
ca llepadena, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca seruc, n m alt. sin.
ca tavalera, n f alt. sin.
ca trencacaps, n m/f alt. sin.
ca camferrada, n f var. ling.
ca centaura, n f var. ling.
ca centaura major, n f var. ling.
ca herba d'escapiosa, n f var. ling.
ca herba escapiosa, n f var. ling.
ca ratabous, n m var. ling.
nc Centaurea scabiosa L. subsp. scabiosa

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca harmala, n f
ca harmalà, n f sin. compl.
ca ruda borda, n f sin. compl.
ca gra de burro, n m alt. sin.
ca ruda silvestre, n f alt. sin.
ca armala, n f var. ling.
ca armalà, n f var. ling.
ca hàrmala, n f var. ling.
nc Peganum harmala L.

<Botànica > zigofil·làcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca harmala, n f
ca harmalà, n f sin. compl.
ca ruda borda, n f sin. compl.
ca gra de burro, n m alt. sin.
ca ruda silvestre, n f alt. sin.
ca armala, n f var. ling.
ca armalà, n f var. ling.
ca hàrmala, n f var. ling.
nc Peganum harmala L.

<Botànica > zigofil·làcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba escombrera, n f
ca cabeçuda, n f sin. compl.
ca escombra, n f sin. compl.
ca granellons, n m pl sin. compl.
ca granera, n f sin. compl.
ca herba de graneres, n f sin. compl.
ca herba granera, n f sin. compl.
ca raspallera, n f sin. compl.
ca baleges, n f pl alt. sin.
ca baleja, n f alt. sin.
ca bracella, n f alt. sin.
ca bracera, n f alt. sin.
ca bracera fina, n f alt. sin.
ca braceres, n f pl alt. sin.
ca cabeçudes, n f pl alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca centàurea raspallera, n f alt. sin.
ca escoba, n f alt. sin.
ca escobes, n f pl alt. sin.
ca escombrera, n f alt. sin.
ca granadisses, n f pl alt. sin.
ca graneres, n f pl alt. sin.
ca herba de fer ramassos, n f alt. sin.
ca herba ramassera, n f alt. sin.
ca marxinera, n f alt. sin.
ca ramassera, n f alt. sin.
ca raspall, n m alt. sin.
ca raspallera vera, n f alt. sin.
ca roma, n f alt. sin.
ca centaura raspallera, n f var. ling.
ca grenallons, n m pl var. ling.
ca rasparella, n f var. ling.
nc Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.
nc Centaurea salmantica L. sin. compl.
nc Microlonchus salmanticus (L.) DC. sin. compl.
nc Microlonchus clusii Spach var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba escombrera, n f
ca cabeçuda, n f sin. compl.
ca escombra, n f sin. compl.
ca granellons, n m pl sin. compl.
ca granera, n f sin. compl.
ca herba de graneres, n f sin. compl.
ca herba granera, n f sin. compl.
ca raspallera, n f sin. compl.
ca baleges, n f pl alt. sin.
ca baleja, n f alt. sin.
ca bracella, n f alt. sin.
ca bracera, n f alt. sin.
ca bracera fina, n f alt. sin.
ca braceres, n f pl alt. sin.
ca cabeçudes, n f pl alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca centàurea raspallera, n f alt. sin.
ca escoba, n f alt. sin.
ca escobes, n f pl alt. sin.
ca escombrera, n f alt. sin.
ca granadisses, n f pl alt. sin.
ca graneres, n f pl alt. sin.
ca herba de fer ramassos, n f alt. sin.
ca herba ramassera, n f alt. sin.
ca marxinera, n f alt. sin.
ca ramassera, n f alt. sin.
ca raspall, n m alt. sin.
ca raspallera vera, n f alt. sin.
ca roma, n f alt. sin.
ca centaura raspallera, n f var. ling.
ca grenallons, n m pl var. ling.
ca rasparella, n f var. ling.
nc Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.
nc Centaurea salmantica L. sin. compl.
nc Microlonchus salmanticus (L.) DC. sin. compl.
nc Microlonchus clusii Spach var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Basic search

Advanced search

Results for "burro" in all thematic areas

Definition

Note