Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "càrrec" in all thematic areas
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca ajustament per mínims quadrats, n m
- es ajuste por mínimos cuadrados, n m
- fr ajustement des moindres carrés, n m
- en least squares fitting, n
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
Definition
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la carn de corder, n f
- ca al·lèrgia a l'anyell, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a l'anyí, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la carn d'anyell, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la carn d'anyí, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la carn de be, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la carn de marrec, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la carn de xai, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la carn de xot, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al be, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al corder, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al marrec, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al xai, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al xot, n f sin. compl.
- es alergia a la carne de cordero, n f
<Al·lergologia>
Note
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 84151000135105
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca anyell | anyella, n m, f
- ca anyí, n m, f sin. compl.
- ca be, n m sin. compl.
- ca corder, n m sin. compl.
- ca marrec, n m sin. compl.
- ca xai, n m sin. compl.
- es cordero
- fr agneau
- en lamb
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definition
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca anyell | anyella, n m, f
- ca anyí, n m, f sin. compl.
- ca be, n m sin. compl.
- ca corder, n m sin. compl.
- ca marrec, n m sin. compl.
- ca xai, n m sin. compl.
- es cordero
- fr agneau
- en lamb
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definition
<Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Indústria dels materials de la construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca barra quadrada, n f
- ca ferro quadrat, n m sin. compl.
- es barra cuadrada
- es hierro cuadrado
- fr barre carrée
- en square bar
<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Indústria > Indústria dels materials de la construcció>
<.FITXA MODIFICADA>, <Cirurgia > Conceptes generals>, <Material mèdic i ortopèdic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca bomba de Lindbergh, n f
- ca bomba de Carrel-Lindbergh, n f sin. compl.
- es bomba de Lindbergh, n f
- fr pompe de Lindbergh, n f
- fr pompe de perfusion Carrel-Lindbergh, n f
- en Carrel-Lindbergh pump, n
- en Lindbergh pump, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Cirurgia > Conceptes generals>, <Material mèdic i ortopèdic>
Definition
<Cereals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca brownie [en], n m
- es brownie
- fr brownie
- fr carré
- fr carré au chocolat
- it brownie
- pt brownie
- en brownie
<Cereals>
Definition
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca càrrecs de la Cort, n m pl
- es cargos de la Corte
<Història del dret>
Definition
Note
- Àmbit: Països Catalans
-
Les Corts Generals de Catalunya es van reunir, entre altres qüestions, per a reformar el país, per a exercir l'activitat legislativa, per a concedir serveis o subsidis al rei i per a tenir cura dels greuges que presentaven els braços. De la mateixa manera, les Corts s'ocupaven tant de les qüestions que afectaven el bé públic i el bon govern de la terra com de l'administració de justícia. Com que era una assemblea política que representava tot el país, va ser nomenada general, i per això se la coneix com les Corts Generals de Catalunya. La pràctica, la forma i l'estil de celebrar corts va donar lloc a l'elecció dels càrrecs de la Cort, molt semblants a tots els territoris de la Corona d'Aragó, que facilitaven el funcionament de la institució. En el cas de Catalunya, d'acord amb l'enumeració que va fer Lluís de Peguera i Paratge en el segle XVII, hi havia els càrrecs descrits a continuació.
Advocats. Constituïen l'element tècnic que assessorava els membres dels estaments en qüestions jurídiques. En les Constitutions y altres drets de Cathalunya (CYADC) es va insistir en llur formació romanista. En les Corts de Montsó del 1585, el braç militar va nomenar quatre advocats i es va establir que eren «tots doctors en drets». Cada braç nomenava els seus advocats, i el nombre era sempre superior a un. Per a quedar legitimats i poder exercir llurs funcions, havien de prestar jurament al monarca davant del president de l'estament i s'havien de comprometre a desenvolupar llurs funcions en defensa del bé públic. El costum va establir la fórmula següent: «los advocats juren que daran bo y verdader consell a sa y bon enteniment y utilitat de la cosa pública del Principat de Cathalunya e que tindran secretes les coses en què entrevindran».
Habilitadors. En la primera de les sessions, un cop el monarca havia pronunciat el discurs d'obertura de les Corts (la proposició), en què exposava les causes que sotmetia al coneixement de les Corts, i un cop els tres estaments havien donat llur resposta, es duia a terme l'elecció dels habilitadors de les Corts, que eren divuit, amb petició prèvia al rei. La meitat era de nomenament reial. L'altra meitat l'elegien les Corts, amb una proporció de tres habilitadors per cadascun dels tres estaments. Els tres habilitadors nomenats per cadascun dels tres braços havien de ser de la condició respectiva. Els de nomenament regi eren, en el segle XVI, el canceller, els regents del Consell d'Aragó, el regent i els doctors del Consell Reial de Catalunya o altres oficials reials eminents, sempre que fossin presents a les Corts. El nomenament que duien a terme els braços només esdevenia vàlid amb l'acceptació del rei.
Els habilitadors tenien funcions diverses: reconeixien i comprovaven les qualitats i els poders que tenien els compareixents (eclesiàstics i militars, i també representants dels municipis) per a intervenir en les Corts; també comprovaven els poders dels qui compareixien en nom d'una altra persona, que havien de tenir una forma determinada, d'acord amb el que establien les CYADC. Depenia de la decisió dels habilitadors l'admissió o el refús dels qui es presentaven per a tenir seient en les Corts. En suma, eren responsables de l'habilitació dels estaments.
El poder de valoració que els corresponia era del tot absolut, i no s'acceptava cap tipus d'apelació, recurs ni suplicació contra llurs deliberacions i declaracions. Un cop validat el poder dels divuit habilitadors, seien al lloc destinat, des d'on exercien llurs funcions. Els nomenats pel rei, seien a la seva dreta; els elegits pels braços, a l'esquerra, els uns davant dels altres. Finalment, per a quedar habilitats i capaços quant a llur jurisdicció, tenien l'obligació de prestar jurament i homenatge al monarca, segons una fórmula com la següent (o similar): «Juren los habilitadors elets per lo stament ecclesiàstich que en llur offici se hauran bé, llealment y degudament e que donaran bo y verdader consell y vot en lo que entrevindran, sa y bon enteniment de la república del Principat de Cathalunya, e que tindran segretes les coses en què entrevindran.» D'entrada, només podien ser habilitadors les persones que eren naturals de Catalunya.
Notaris o escrivans. Eren elegits per cadascun dels estaments, i aixecaven acta dels acords. Per a esdevenir legítims, havien de prestar jurament davant del president del braç pel qual havien estat elegits. Amb caràcter general, el càrrec de notari estava regulat en les CYADC. El jurament que prestaven seguia la fórmula següent: «Lo scrivà del present stament jure de bé y lealment haver-se en son offici y que tindrà segret totas las cosas que en lo present estament se tractaran que serà dit se tinga segret.»
Porters. Un cop s'havien elegit els notaris, els braços elegien els porters, els promovedors i els advocats, tres tipus de càrrecs que estaven obligats a prestar jurament al monarca per a l'habilitació i la investidura; a partir d'aquest moment, es comprometien a desenvolupar les atribucions pròpies del càrrec de manera lleial i a guardar secret sobre llurs decisions i actuacions. Les CYADC regulen l'ofici i de la constitució 5 sembla que es pot inferir que actuaven com a portaveus del rei en les reunions dels braços. A més, duien a terme tasques de custòdia, recepció i traspàs de les escriptures i dels llibres entre les diferents cambres en què es reunien els estaments. Els porters prestaven jurament d'acord amb la fórmula següent: «Lo porter jura que farà bè y lealment son offici e que no revelarà res que oya y que no permetrà que ningú scolta los tractes del present stament per alguna part fora de aquell y farà verdaderas relacions.»
Promovedors. Els qui ocupaven aquest càrrec també eren anomenats promotors. Eren elegits per cadascun dels tres braços. Els corresponia presentar les propostes, dirigir els debats i plantejar els acords que calia prendre, i també havien d'impulsar i de conduir les deliberacions. Prestaven jurament davant del president de l'estament amb una fórmula fixa.
Tractadors. Cada braç es reunia en comissions que es reunien en juntes separades i independents de les altres. És per això que el monarca triava els tractadors, persones que havien de fer avinent als braços els acords que s'anaven adoptant de manera particular. A més, participaven en les negociacions dels estaments amb el rei, al qual presentaven les propostes i les contrapropostes, i concordaven diferències. També comunicaven a les Corts les decisions i la voluntat del monarca, cas en què els acompanyaven els membres del Consell d'Aragó i altres ministres eminents. Per mitjà dels tractadors, sempre hi va haver una relació fluida entre el rei i els braços.
Els tractadors es presentaven a l'entrada de la cambra de cadascun dels estaments, i eren rebuts pel president i pels vocals, que eren els primers a entrar i precedien els tractadors. Tots seien a la dreta del president del braç, segons l'ordre de llurs dignitats. A continuació, el cap dels tractadors pronunciava una fórmula fixada i, posteriorment, el protonotari llegia l'escriptura que portava. En l'escriptura es descrivien les causes que havien donat lloc a la convocatòria de les Corts, a la qual responien els braços. De vegades, els estaments es relacionaven de manera directa entre ells mitjançant dos ambaixadors, que eren nomenats pels braços i dirigien les negociacions dins de cada càmera.
Processadors. Tenien la funció de fixar per escrit la totalitat de les resolucions aprovades per les Corts en un volum, el Procés de Cort.
Provisors de greuges. Un dels mecanismes mitjançant els quals les Corts van defensar llur dret davant de les violacions que en feien el rei i els seus oficials (lloctinents generals, doctors de son Reial Consell i Audiència i altres oficials i ministres) va ser la reparació dels greuges. Normalment, les Corts tenien cura d'aquest assumpte amb preferència. El rei i els braços designaven uns jutges que rebien el nom de provisors, proveydors, reparadors o determinadors. Durant l'edat moderna, normalment hi havia divuit provisors, els quals eren nomenats per meitats pel rei i pels estaments. Tenien la funció de resoldre els greuges comesos tant en perjudici dels pobles de Catalunya com dels habitants. El nomenament d'aquests provisors estava precedit per un escrit de súplica al monarca que contenia la relació de les persones elegides, i es demanava al monarca que nomenés ell mateix l'altra meitat.
La fórmula que seguia el rei en l'acceptació i l'elecció dels seus jutges era la següent: «Plau a sa magestat y accepta la nominació feta per la Cort de proveydors de greuges y per sa part nomena [apareixen els noms i càrrecs de tots, entre els quals hi ha Lluys de Peguera, del Consell de sa magestat]. Als quals, juntament ab les que la Cort ha donat, dona ple, bastant, absolut e yrrevocable poder de conèxer, determinar, definir y executar simplement e de pla, la sola veritat del fet atessa y considerada [apareixen els casos de greuges]. E plau a sa magestat que totes les sentències, provisions executorials y qualsevol altres actes se han de expedir penyora desús dita y expedesquen y sien expedides franches de segell, prometen sa magestat que la dita concessió o poder sa magestat no revocarà ni emppatxarà, ne revocar, impugnar o contravenir permetrà per algú official ni per altre qualsevol, directament e indirecta, manant ab la present a tots e sengles officials que les declaracions y provisions donades per los dits proveydors de greuges hajen e sien tinguts fer prestament, totes excepció y excusa cessants, segons que per los dits proveydors de greuges serà declarat. E plau a sa magestat que los greuges se puguen presentar dins quinze dies no feriats aprés de la conclusió de la present Cort, los quals vàlegan tant com si fossem stats presentats durant la present Cort.»
En l'escrit esmentat anteriorment, es feia una relació dels danys i dels greuges que el rei havia de rescabalar i restituir. Aquest escrit de suplicació, el memorial de greuges, era motivat i s'hi indicaven els «molts agravis, danys y prejudicis» causats als ciutadans de Catalunya a conseqüència de la conculcació «dels Usatges de Barcelona, Constitutions de Cathalunya, capítols y actes de cort, privilegis, usos y costums dels dits Principat y comptats». En altres memorials es consignava que els greuges o les queixes tenien l'origen en deutes contrets pel monarca, en demandes per revocacions de privilegis o provisions o en els excessos comesos en l'administració de la justícia. Els provisors de greuges fallaven els presumptes greuges «servant los Usatges de Barcelona, Constitutions generals y Capítols de Cort de Cathalunya y altres lleys dels dits Principat y comptats de Roselló y Cerdanya».
El monarca adoptava el compromís de no impugnar les resolucions judicials: «prometent vostra magestat per pacte special que la dita comissió y poder no revocarà, empatxarà, impugnarà ni contravindrà, ni revocar, empatxar, dilatar, ni contravenir permetrà per algun official de vostra magestat, ni per altra qualsevol via o manera en algun acte o fet tocant lo dit poder, conexensa, decisió, determinació e execuxió dels dits greuges, deutes, demandes, revocacions de privilegis, provisions, ans aquelles sie tingut donar, fer donat tot en dret y aviament per spatxament e decisió dels dits fets de la dita justícia».
Els provisors de greuges que eren eclesiàstics havien de prestar jurament o sagrament de procedir lleialment, i els provisors de greuges laics també ho havien de fer, però, a més, havien de retre homenatge de fidelitat al monarca.
Els provisors de greuges no podien delegar en una altra persona les causes per a les quals se'ls havia triat, i només ells eren els responsables de determinar-ne la resolució i de dictar les provisions necessàries fins al pronunciament de la sentència estimatòria definitiva. No obstant això, en casos d'absència prolongada, es podien triar altres persones per a conèixer en l'expedició de la justícia en les causes incoades anteriorment.
Finalment, tenia lloc la fase d'execució de la sentència, que duien a terme els oficials ordinaris. Una vegada s'havien resolt els greuges amb satisfacció de les Corts, l'atenció es traslladava a altres qüestions. Quan el monarca i els seus oficials no complien la sentència, les Corts no els concedien els subsidis o els impostos que havien sol·licitat.
<Biblioteconomia. Documentació > Equip de biblioteca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cabina, n f
- fr carrel
- en carrel
<Biblioteconomia. Documentació > Equip de biblioteca>
Definition
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cagamuja, n f
- ca catapúcia de Montserrat, n f alt. sin.
- ca herba de cuca, n f alt. sin.
- ca herba del frare, n f alt. sin.
- ca herba ratera, n f alt. sin.
- ca herba sopera, n f alt. sin.
- ca herba talpera, n f alt. sin.
- ca herba vomitòria, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca tàrrec, n m alt. sin.
- ca cagamoix, n m var. ling.
- ca cagamoixa, n f var. ling.
- ca cagamuix, n m var. ling.
- ca cagamuixa, n f var. ling.
- ca cagamutja, n f var. ling.
- ca cagamutxo, n m var. ling.
- ca cataprúcia, n f var. ling.
- ca cataprusa, n f var. ling.
- ca catapussia, n f var. ling.
- ca lletatresa, n f var. ling.
- ca lletreresa, n f var. ling.
- ca tàrtago, n m var. ling.
- nc Euphorbia lathyris L.
<Botànica > euforbiàcies>
Note
- El nom catapúcia és un llatinisme de CATAPUCIA, que en evolució popular ha donat cagamuja, amb nombroses variants (cf. DCVB-E s. v. cagamuja).
