Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "cabrada" in all thematic areas

berbena berbena

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  berbena, n f
  • ca  cuquets, n m pl alt. sin.
  • ca  cura-ho-tot, n m alt. sin.
  • ca  espiga de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba berbena, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Anna, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
  • ca  herba dels fetillers, n f alt. sin.
  • ca  planta sagrada, n f alt. sin.
  • ca  barbena, n f var. ling.
  • ca  barbera, n f var. ling.
  • ca  berbera, n f var. ling.
  • ca  herba barbera, n f var. ling.
  • ca  herba berbera, n f var. ling.
  • ca  herba ververa, n f var. ling.
  • ca  verbena, n f var. ling.
  • nc  Verbena officinalis L.

<Botànica > verbenàcies>

Note

  • La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  berbena, n f
  • ca  cuquets, n m pl alt. sin.
  • ca  cura-ho-tot, n m alt. sin.
  • ca  espiga de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba berbena, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Anna, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
  • ca  herba dels fetillers, n f alt. sin.
  • ca  planta sagrada, n f alt. sin.
  • ca  barbena, n f var. ling.
  • ca  barbera, n f var. ling.
  • ca  berbera, n f var. ling.
  • ca  herba barbera, n f var. ling.
  • ca  herba berbera, n f var. ling.
  • ca  herba ververa, n f var. ling.
  • ca  verbena, n f var. ling.
  • nc  Verbena officinalis L.

<Botànica > verbenàcies>

Note

  • La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
bitxac negre bitxac negre

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bitxac negre, n m
  • es  tarabilla pía
  • fr  tarier pie
  • en  pied bushchat
  • de  Elsterschmätzer
  • nc  Saxicola caprata

<36.100 Ocells > Passeriformes > Muscicàpids>

bitxac negre bitxac negre

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bitxac negre, n m
  • es  tarabilla pía
  • fr  tarier pie
  • en  pied bushchat
  • de  Elsterschmätzer
  • nc  Saxicola caprata

<36.100 Ocells > Passeriformes > Muscicàpids>

bolet d'ovella bolet d'ovella

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bolet d'ovella, n m
  • es  cabrera, n f
  • fr  tricholome blanc et brun, n m
  • en  white and brown tricholoma, n
  • nc  Tricholoma albobruneum

<Enginyeria forestal>

bosquerola zebrada bosquerola zebrada

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bosquerola zebrada, n f
  • es  reinita trepadora
  • fr  paruline noir et blanc
  • en  black-and-white warbler
  • de  Kletterwaldsänger
  • nc  Mniotilta varia

<36.131 Ocells > Passeriformes > Parúlids>

bosquerola zebrada bosquerola zebrada

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bosquerola zebrada, n f
  • es  reinita trepadora
  • fr  paruline noir et blanc
  • en  black-and-white warbler
  • de  Kletterwaldsänger
  • nc  Mniotilta varia

<36.131 Ocells > Passeriformes > Parúlids>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  càbala, n f
  • es  cábala
  • en  cabbala
  • en  kabbalah
  • de  Kabbala

<Filosofia>

cáscara sagrada cáscara sagrada

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cáscara sagrada, n f
  • ca  escorça sacra, n f sin. compl.

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definition
Escorça de l'arbre de la càscara sagrada (Rhamnus purshiana) de la família de les ramnàcies. Els seus principis actius, anomenats cascaròsids són glicòsids antraquinònics, els més importants dels quals són la barbaloïna, la crisaloïna i l'emodina, que li confereix acció purgant. És emprat en forma líquida o bé sòlida.

Note

  • La denominació cáscara sagrada és un castellanisme.
cabrer | cabrera cabrer | cabrera

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cabrer | cabrera, n m, f
  • es  cabrerizo
  • es  cabrero
  • fr  chévrier
  • en  goat herd [US]
  • en  goatherd [GB]

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Pastor o granger de cabres.